Medi ambient

El Crit: dels ports frustrats al fondeig clandestí i impune

L’espai natural de cap Roig, blindat als anys vuitanta, es va salvar de donar cabuda a un port esportiu arran de la mobilització veïnal

Malgrat això, les dificultat s de Mont-ras per fer complir les restriccions en la nàutica mantenen la tensió quatre dècades després

Les cales del Crit i del Vedell, a Mont-ras, han esdevingut aquest estiu un dels punts calents del litoral de la Costa Brava. Curiosament, setmanes després que es materialitzés per primer cop la seva protecció efectiva, amb les cordades de balises que ordenen i delimiten físicament la franja de protecció per a banyistes respecte a les embarcacions. La distància respecte a la costa sol oscil·lar entre els 100 i els 200 metres respecte a la vora terrestre del mar, però en aquest cas potser menys, ja que es tracta d’un litoral retallat i d’escassa profunditat. La intenció de l’Ajuntament de Mont-ras era intentar preservar la convivència entre banyistes indefensos davant els ginys nàutics, on conviuen usuaris que fins ara s’hi arreceraven de la mala mar, amb motos aquàtiques i embarcacions que gaudien d’una mena de mar de ningú, sense les limitacions que els municipis veïns de Palamós –pel sud– i Palafrugell –pel septentrió– havien acotat.

Tota la pressió, doncs, s’havia traslladat a les cales de Mont-ras, un Ajuntament petit i que en les darreres dècades no havia parat gaire atenció a la façana marítima, allunyada d’un nucli interior amb tot just dos agents de policia local. Potser per això, les balises han anat desapareixent, tot i que el consistori les hagi mirat de reposar alhora que demanava suport a la unitat marítima dels Mossos d’Esquadra o els Agents Rurals, en zona protegida pel PEIN de Castell-cap Roig.

SOS Costa Brava ha posat el focus aquest estiu en la preservació d’una franja costanera en què, a banda de la seguretat dels banyistes, nedadors o practicants d’esnòrquel, els fons de posidònia estan en recessió, com alerta el responsable de la comissió de Medi Marí de l’entitat, Jordi Cruz. I rememora que en aquest àmbit, mig segle enrere, ja havien planat diversos projectes de ports esportius que l’oposició popular, articulada de zero, i del primer Ajuntament democràtic de Palafrugell –a partir del 1979– havien aconseguit frenar.

Fins a 1.100 amarradors

Aquest juny es van complir 30 anys del referèndum que, un parell de quilòmetres al sud-oest, va permetre preservar el paratge palamosí de Castell el 1994. Però la lluita contra el port del Crit va ser més soterrada. Els promotors van veure que difícilment se’n sortirien en les zones ja urbanitzades de Calella, Tamariu i Llafranc, on l’impacte del port ja existent havia fet estendre el rebuig. I ja amb la transició iniciada del franquisme cap a la nova democràcia, el periodista Santi Massaguer recordava ara fa 25 anys el canvi d’estratègia cap al projecte de l’anomenat port de l’Illa, amb capacitat per a 1.100 amarratges, i ja dins del terme municipal de Mont-ras.

El primer consistori democràtic del poble es va deixar convèncer sobre els punts favorables del projecte, de la mateixa manera que diversos sectors de l’hostaleria i l’empresariat, en un moment en què la nàutica recreativa es considerava sinònim de turisme de qualitat. Però la població, ja conscienciada sobre la pressió urbanística i amb iniciatives com ara el Debat Costa Brava ben recents, es va organitzar al voltant del Grup Promotor contra el port del Crit, en el primer moviment popular registrat a Palafrugell en la nova democràcia.

Un dels seus coordinadors, l’activista cultural i fotògraf Paco Dalmau, explica que “al marge de la destrossa del port, tot plegat servia d’excusa per a la urbanització que hi anava al darrere”, en l’espai avui protegit de cap Roig-Castell. “Davant la necessitat d’abastir-lo d’aigua o d’electricitat, la gent va estar alerta davant diversos intents d’estendre noves línies elèctriques” o talls de camins públics per part d’algun privat, sense cap permís però amb la mateixa vella política de fets consumats amb què havien anat desenvolupant-se algunes de les urbanitzacions en les dècades desarrollistes.

La mobilització va incloure una recollida de signatures, amb 850 firmes que encara es conserven a l’Arxiu Municipal de Palafrugell, amb cartells, adhesius i el record d’actes reivindicatius, com ara una gran sardinada popular i marxes a peu cap a les platges amenaçades. El pintor Rodolfo Candelaria també va elaborar una il·lustració encara avui icònica, i una havanera de protesta, mentre Mont-ras exigia la seva competència per tirar endavant el projecte i n’apareixia un segon, del Club Vela Calella, més reduït, al voltant de la punta dels Forcats. Però el consistori de Palafrugell de seguida el va tombar, per unanimitat de tots els grups. I la incipient Generalitat, que no acabava de veure clar cap dels projectes, finalment el va descartar el 1983.

En aquesta negativa final, segurament hi van pesar força les oposicions d’alguns noms ben connectats amb el poder: des del matrimoni Woevodski –impulsors de cap Roig–, fins al periodista Carles Sentís o la família perfumista Puig, alguns dels il·lustres estiuejants a la zona. Però malgrat les figures de protecció vigents en l’espai maritimoterrestre, l’entitat Salvem el Crit continua denunciant quatre dècades després el problema de la sobrefreqüentació nàutica a la zona. Aquesta setmana s’han reunit amb l’Ajuntament de Palafrugell per explorar un nou pla d’usos que pugui mitigar la pressió dels amarratges desmuntables estivals als camps de boies. Però els seus titulars també s’estan organitzant per reivindicar el dret a navegar dels usuaris. Hi ha debat per a uns quants anys més.

1.100
amarradors
proposaven als anys setanta els promotors de l’anomenat port de l’Illa, al litoral de les cales del Crit i el Vedell.
1983
La Generalitat
va enterrar aquest i altres projectes, que aleshores l’Ajuntament de Mont-ras reivindicava que podien ser positius per a l’economia turística.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.