La sequera no ha acabat on l’aigua arriba en camions

El focus mediàtic i la pressió política i econòmica per la sequera han caigut des del moment que les reserves d’aigua als embassaments que abasten l’àrea metropolitana de Barcelona i la Costa Brava sud han recuperat uns nivells que allunyen l’emergència. Però la sequera persisteix, perquè al país hi ha centenars de municipis que no estan connectats a grans xarxes d’abastament sinó que viuen d’aqüífers i pous propis, en molts casos encara en situació precària. Hem agafat dos casos aleatoris on s’ha hagut de recórrer a camions cisterna per portar-hi l’aigua. Aleatoris però representatius d’una problemàtica que no existiria perquè ja s’hauria resolt d’urgència si fossin grans ciutats o municipis turístics del país. I, curiosament, en ambdós casos, sense que el periodista demani responsabilitats als alcaldes, tots dos fan autocrítica col·lectiva per una concepció equivocada de la disponibilitat de l’aigua com si fos un recurs i un dret il·limitat sense cap deure associat a la seva gestió.

L’Espluga de Francolí és un municipi de 3.900 habitants on neix el riu del mateix nom però que ha tingut un problema històric de dèficit de subministrament. “Mentre els estiuejants anaven a prendre aigües de ferro al nucli de les Masies, la gent del poble feia cua a les fonts”, explica l’alcalde Josep Maria Vidal. El Francolí és un riu mediterrani, irregular, amb un cabal escàs d’un m³ per segon. El municipi s’abasta de pous al peu de les muntanyes de Prades i, sobretot, del pou de la Biela, que es nodreix de l’aqüífer de la prehistòrica cova de la Font Major, el lloc on de fet neix el riu.

Dos dies abans dels catastròfics aiguats del 2019, l’Espluga planificava restriccions pel baix nivell dels pous. Entre els nombrosos danys, la riuada va rebentar connexions d’aigua, però la tromba caiguda a cavall de les muntanyes i la comarca veïna de les Garrigues va omplir els pous. “La riuada ens va salvar”, diu irònicament Vidal per explicar la paradoxa d’un municipi que, com molts a l’interior i sobretot al sud, depèn d’aiguats per recarregar els aqüífers. El temporal Glòria d’aquell hivern del 2020 va posar fi a l’emergència. Però l’estiu del 2021 la situació s’havia agreujat novament. Van començar els avisos d’estalvi i els talls d’aigua coneguts dels veïns. A l’octubre, amb talls de subministrament des de les onze de la nit fins a les sis del matí, es va recórrer als primers camions cisterna. Dos anys i mig després, la setmana passada, tot i mantenir talls nocturns de catorze hores –de les 8 del vespre a les 10 del matí– a l’Espluga hi van arribar 88 camions cisterna, dotze al dia. Evidentment aquesta és una situació “insostenible”, diu Vidal, tot i que immediatament fa autocrítica col·lectiva: “L’episodi de sequera el que fa és posar en qüestió el model.” De fa anys el rendiment de la xarxa de distribució és del 50%, amb fuites i comptadors obsolets dels anys seixanta i setanta. “Tenim una xarxa d’aigua molt poc resilient.” Finalment aquest any l’Espluga es connectarà al Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), el minitransvasament de l’Ebre. Però Vidal adverteix: “El CAT és una de les solucions, però hi ha d’haver altres obres i actuacions.” Quan va arribar al govern municipal, recorda, la tarifa de l’aigua era de 40 cèntims el m³ i no es diferenciava entre consum industrial i domèstic. Han aprovat una ordenança que obliga els nous habitatges a tenir instal·lacions de captació d’aigua de pluja i d’aigües grises. Se substitueixen 4 quilòmetres de les antigues canonades de fibrociment en una urbanització on hi havia les majors fuites i es projecta fer el mateix en 2 quilòmetres d’una altra urbanització. Amb subvenció de la Generalitat se substituiran la meitat de comptadors i es projecten nous pous. El 2023 va ser el primer any sencer que el municipi va haver de recórrer al subministrament continuat de camions cisterna. “Una situació molt bèstia”, explica Vidal, que recorda que a l’Espluga li va costar 1 milió d’euros, dels quals l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en va finançar 200.000 en dos ajuts semestrals de 100.000 i la Diputació de Tarragona, 50.000.

Quan la presidenta de la Diputació va visitar l’Espluga pels aiguats catastròfics del 2019, paradoxalment Vidal li va reclamar ajuda urgent per fer els 4 km de canonada del CAT des de Montblanc. Es va fer el pla especial, el projecte, les expropiacions que duren un any i mig, es va buscar finançament i la primera licitació es va fer a l’inici del 2021, però va quedar deserta perquè la guerra d’Ucraïna havia encarit de cop els preus. Es van perdre les subvencions, es va haver de refer el projecte adaptant-lo a costos superiors i ajustar les noves subvencions. Ara l’Ajuntament intenta que s’avanci a finals d’agost la connexió del CAT: que ja porti l’aigua encara que falti acabar alguna obra complementària i exterior.