Societat

Més corda per al Museu de la Joguina de Sant Feliu

L’equipament, privat, completa el trasllat de l’antiga seu en una casa noble a un local més funcional i amb més capacitat

Peces més grosses veuen la llum, en un itinerari cronològic de materials i costums des de mitjan segle XIX fins a finals del XX

El Museu d’Història de la Joguina de Sant Feliu de Guíxols ha estre­nat la nova seu just a temps per a l’inici de la tem­po­rada alta turística d’estiu. El seu impul­sor, el col·lec­ci­o­nista Tomàs Pla i Pon, des­taca que l’expo­sició ha cres­cut fins a 4.000 peces d’un fons total d’unes 10.000, que daten des de mit­jans del segle XIX fins a finals del XX. I que impli­quen ampliar el catàleg d’unes 2.500 exhi­bi­des durant les pri­me­res dues dècades de ser­vei a can Vila­ret.

Entre les nove­tats, Pla ha pogut fer visi­bles alguns ele­ments lúdics de majors dimen­si­ons, com ara trens. Les rèpli­ques elèctri­ques fer­roviàries a escala van donar inici a la seva passió col·lec­ci­o­nista, però, més enllà de la maqueta que ha acon­se­guit tras­lla­dar i enca­bir en la pri­mera sala de la mos­tra, n’hi ha inclòs d’altres de més antics, mini­a­tu­res ale­ma­nyes, i també de vapor. Ens tras­llada a la dècada del 1850, i intro­du­eix el con­cepte de “la joguina del pare”, amb una tec­no­lo­gia d’avant­guarda –mig segle abans que comen­ces­sin a cir­cu­lar trens de vapor entre Sant Feliu i Girona, on també “s’havia de fer bullir l’aigua al cal­derí, que de vega­des petava i la cri­a­tura aca­bava escal­dada”–. A la sala hi ha altres peces úniques que ara han vist la llum, com ara una màquina i cot­xes d’un petit gran tren del 1929 on podia pujar mai­nada, acci­o­nat amb una gran corda espi­ral amb prou potència per arros­se­gar el com­boi, i altres ele­ments de la pri­mera sub­di­visió tem­po­ral, fins al 1940. Hi ha tres moto­ci­cle­tes amb side­car de llauna –peces úniques molt bus­ca­des– i cavalls de cartró, tri­ci­cles, un tea­tre de gui­nyol, jocs de química, cui­ne­tes o algun joc per al qual avui podria sem­blar difícil arren­car els joves de les pan­ta­lle­tes, com ara el de dir missa, amb casu­lles i mate­rial litúrgic dis­se­nyats ad hoc.

Les nines, de les mares

Abans, el col·lec­ci­o­nista havia des­ta­cat la dèria dels pares per rega­lar trens o ginys mecànics als fills. Però no n’alli­bera pas les mares, en la tria de les nines per a les filles. Els mate­ri­als de l’època ana­ven des dels més humils, com podrien ser la fusta i el cel·luloide, que no resis­teix el pas del temps, fins a les de por­ce­llana, a les cases bones. “Objec­tes de luxe, i tan valu­o­ses que de vega­des es venien direc­ta­ment a les joie­ries”, reme­mora. I que també van deri­var en cases de nines amb mini­a­tu­res fetes de vidre.

Les vicis­si­tuds de la història

En la tran­sició cap a la segona sala, el gran cap de drac que pre­si­dia el car­rer del Ter­ror del parc d’atrac­ci­ons de Montjuïc domina en un espai cen­trat en objec­tes de fabri­cació esta­tal de les dècades del 1940 al 1960. L’impacte de la guerra civil i l’autar­quia espa­nyola imposa un retorn a les jogui­nes de fusta, perquè els metalls o la llauna eren esca­dus­sers. Les nines pas­sen a ser de pedra, les pepes de paper cartró que encara recor­den mol­tes àvies que visi­ten la col·lecció. I de mica en mica el metall retorna com a mate­rial per a l’ela­bo­ració d’altres peces, entre les quals ara Pla ha dedi­cat un espai a les mini­a­tu­res de Dinky Toys, “que tro­ba­ven a fal­tar molts estran­gers” esti­ue­jants o de pas per la Costa Brava que s’acos­ta­ven al museu. Eren els anys en què Famosa va llançar la seva nina Yamita, en una mena de res­posta a l’efer­vescència de les Bar­bie. I amb altres peces adap­ta­des a l’espai com el camell de l’entrada de les bar­ce­lo­ni­nes Gale­ries Jorba, del 1959, o la mòmia que també va res­ca­tar de les des­pu­lles ater­ri­do­res de Montjuïc.

Temps recents, de tots els públics

En la nova seu, el col·lec­ci­o­nista ha pres­cin­dit de les cabi­nes del pas­satge del ter­ror, que ocu­pa­ven força espai, i ha apos­tat per des­ple­gar el mos­trari de jogui­nes, que tanca amb una sala con­tem­porània entre 1960 i 1990. La nove­tat són diver­sos dio­ra­mes amb ninots i vehi­cles de la sèrie Madel­man en esce­nes d’acció, ter­res­tres, sub­aquàtiques o a l’espai. I altres arti­cles recor­dats i fami­li­ars, com ara el Cin­e­xin o els lots de Màgia Borràs. El cer­cle es tanca amb les rèpli­ques de jogui­nes anti­gues del fabri­cant Payà: més qua­li­tat però mida més petita.

4.000
peces
exhibeix el nou Museu d’Història de la Joguina de Sant Feliu de Guíxols, d’un inventari total de 10.000 peces del seu promotor, el col·leccionista privat Tomàs Pla i Pon.
150
anys
és l’abast cronològic de la mostra, que van des de mitjans del segle XIX fins a finals del XX
6
euros
és el preu de l’entrada, que es manté a la nova seu de la Rambla, 12-14, idèntic al de la Casa Vilaret. Un euro menys per a jubilats i infants o adolescents entre 9 i 18 anys.

Una col·lecció que Pla preveu cedir a la ciutat en el futur

El trasllat des de la monumental casa Vilaret, d’estil modernista i dos pisos amb estances que el col·leccionista havia intentat preservar, era el gran repte de Pla per mantenir una activitat allà molt complicada pels costos de manteniment, neteja, climatització i el compliment de les normatives de seguretat. En el nou local, que va adquirir arran de la venda de l’altra propietat, ha aconseguit espais més diàfans i senzills per a les visites guiades, el control o la simple neteja. El promotor del museu va anunciar a l’alcalde, Carles Motas, la intenció de deixar tot el seu llegat en mans del consistori el dia que falti. La col·lecció i una petita biblioteca especialitzada, en què al marge de revistes com ara Cavall Fort, Patufet o els àlbums de Tintín, preserva una àmplia llista de catàlegs dels principals fabricants de joguines estatals i estrangers. A ell, i altres col·leccionistes, li han permès avançar no només en la cerca de peces, sinó també en la datació i altres detalls. És d’accés restringit, amb cita prèvia, però ja ha servit perquè alguns investigadors elaborin tesis o treballs de recerca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia