Barcelona respira l’aire més net dels últims 25 anys, però lluny dels límits de 2030

Barcelona respira l’aire més net de l’últim quart de segle, els nivells de contaminació de diòxid de nitrogen són els millors des que hi ha registres i s’han mantingut per sota dels límits legals fixats actualment per la Unió Europea a totes les estacions de la ciutat, també pel que fa a partícules PM10 i PM2,5. Són les conclusions de l’informe Avaluació de la qualitat de l’aire 2023 de l’Agència de Salut Pública de Barcelona presentat aquest dilluns per la tinenta d’alcaldia Laia Bonet. “Es compleix per primera vegada amb tots els límits legals en termes de qualitat de l’aire”, ha destacat la regidora.

Els carrers d’Aragó, València, Mallorca, trams de la Diagonal, la Gran via, la Meridiana i les rondes és on es detecten els nivells més elevats de contaminació.

Bonet atribueix la reducció de la contaminació a l’aposta per la descarbonització de la mobilitat, a pel transport públic i per la renovació del parc de vehicles, a més de la reducció de la velocitat a 30 quilòmetres per hora en moltes àrees, la pacificació de carrers, l’impuls de la bicicleta i la Zona de Baixes Emissions (ZBE). “La ZBE funciona, ha estat una política clau per veure aquest impacte positiu”, ha celebrat la tinenta d’alcaldia, que ha remarcat que per primera vegada, el 2023, els vehicles amb etiqueta ECO van ser superiors als de l’etiqueta groga. Les emissions del trànsit rodat són la principal font de contaminació a Barcelona.

En qualsevol cas, el 2030 canviarà el marc normatiu de la UE per fer-lo més exigent en matèria de qualitat de l’aire. Comparant els resultats amb els límits futurs, algunes estacions sí que compleixen, però hi ha una superació generalitzada dels nivells de contaminació a la ciutat. Si actualment un 2% de la població està exposada al diòxid de nitrogen per sobre del valor límit, un 87% de la població hi està exposada tenint en compte el futur valor legal.

En aquest context, Bonet anuncia la necessitat de consensuar “mesures més valentes”, però sense concretar quines, i posa l’accent en el conjunt metropolità a l’hora de fer els pròxims deures. “El que hem fet fins ara ha de ser el punt de partida, i això exigeix més decisions i més mesures”, ha insistit Bonet.

D’altra banda, disminueix també l’impacte negatiu en la salut de la contaminació atmosfèrica, però continua sent considerable: li són atribuïbles un 8% de les morts naturals (1.300), el 36% dels nous casos d’asma infantil (800 casos) i el 12% dels casos de càncer de pulmó. Si s’assolissin els nous valors límit proposats per la UE, la mortalitat atribuïble es reduiria fins als 800 casos anuals, un 38% menys, i els d’asma i càncer baixarien un 40%.

“Respirem un aire molt més net que generacions que ens han precedit, estem complint amb la normativa vigent”, ha resumit la regidora de Salut, Marta Villanueva, que ha assegurat que l’impacte sobre la salut atribuïble a la contaminació és un 32% inferior al registrat entre 2018 i 2019.