Difícil cerca d’una terra d’asil

Catalunya mai ha rebut tantes sol·licituds d’asil com ara. L’any 2023 se’n van comptabilitzar 14.775: va ser el tercer territori de l’Estat espanyol amb més sol·licituds de protecció internacional (PI). Amb 56 conflictes armats actius, els fenòmens migratoris són cada cop més presents, però les resolucions favorables per acollir no augmenten. De fet, segons la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), hi ha un descens en la taxa de reconeixement de l’asil, encara que s’hagi incrementat el nombre de sol·licituds. Mentre que a Europa la taxa de reconeixement se situa al voltant del 40%, a l’Estat espanyol només és d’un 12%. “L’Estat tendeix a la denegació, perquè té una concepció molt política del que és l’asil”, indica Elena Maya, codirectora de la CCAR. Amb tot, l’entitat valora positivament que la bretxa de gènere de les sol·licituds s’estigui reduint. “Les dones representen gairebé el 50% de les sol·licituds”, hi afegeix l’altra copresidenta, Tània Corrons. Tanmateix, les dones continuen sent víctimes de la violència més extrema durant el trànsit migratori. La politòloga i responsable d’incidència política i participació social de la CCAR, Dilara Ekmen, manté que el cos de les dones és part del territori de conquesta. “Pateixen tota la violència sexual”, va concretar.

El desplaçament forçat continua sent un fenomen majoritàriament jove. Una de cada cinc sol·licituds correspon a una persona menor d’edat. I gairebé la meitat de les sol·licituds (48%) són de persones de 18 a 34 anys.

En l’àmbit europeu han arribat a recollir-se més d’un milió de sol·licituds. La xifra més alta des del 2015. Els països receptors són Alemanya, França, Espanya, Itàlia i Grècia. En aquesta línia, la ruta que més s’escull continua sent la del Mediterrani central, és a dir, Itàlia. “És la via més mortífera de totes”, contextualitza Ekmen. Des de la CCAR van emfatitzar que el sumatori de totes les entrades anomenades “irregulars” a la UE suposa el 0,06% del total de la població de la Unió. Per tant, rebatien i desmentien certs discursos d’extrema dreta que parlaven d’invasió. En aquest sentit, l’entitat critica durament el Pacte Europeu de Migracions i Asil, ja que “només avala les posicions reaccionàries i ha comprat el marc conceptualitzat per l’extrema dreta sobre la immigració”. La CCAR manté que s’ha de vetllar per crear vies legals i segures per eliminar les detencions arbitràries, maltractament i desaparicions forçades que es produeixen als països fronterers d’Europa. L’organització opina que Europa està caminant cap a un continent que no respecta els drets de les persones i amb certs mecanismes de solidaritat no es fa altra cosa que mercantilitzar la vida humana. En vista d’aquest context, es proposa eliminar les deficiències en l’accés a l’entrevista per accedir a protecció. Un tràmit que hauria de ser ràpid es pot arribar a allargar dotze mesos i està digitalitzat sense pensar en els recursos que tenen els migrants. També demanen el tancament dels centres d’internament (CIE), perquè s’hi produeixen vulneracions constants i sistemàtiques dels drets humans.

“El refugi no és qüestió de xifres, sinó de persones”, opina Ekmen. Mohamed Sankoh, un jove de Sierra Leone de 22 anys, explica que el camí per arribar aquí va ser horrible. “Si arribes viu, tens sort”, hi afegeix. Sankoh tenia 15 anys quan va sortir del seu país i va trigar quatre anys per arribar a Europa. Primer, va estar uns mesos dormint en un parc a Guinea. Després va anar cap a Mali i a Algèria. La seva persona de contacte els va trair i es va quedar amb els seus diners. Fugint, va arribar al desert de Líbia, farcit de milícies armades. Al cap d’un temps, va tornar a Algèria, on va treballar tres anys. Un dia va decidir anar-se’n al Marroc perquè li havien dit que la policia marroquina no els retornaria al seu país. En Mohamed explica que plorava en creuar la frontera, perquè encara es mantenia viu. Amb el temps, va arribar a les Canàries. “No m’ho creia”, relata emocionat. I després de tot el camí físic, en comença un altre, el burocràtic: aconseguir la protecció internacional i començar una nova vida.