Troben un manuscrit inèdit de Víctor Català on l’escriptora descriu un ball popular dels pescadors de l’Escala

L’arxiu històric de l’Escala ha trobat un manuscrit inèdit de Víctor Català, on l’escriptora hi descriu un ball popular dels pescadors del municipi. El text, que s’ha trobat durant el procés de digitalització dels manuscrits d’autora que es conserven a l’arxiu local, es tracta de quatre folis escrits a mà, on Caterina Albert, gran amant de la música, la dansa i les tradicions fa una minuciosa descripció del Ball del Drac, una antiga dansa que es ballava per carnaval i que ara reviu a cada edició de la Festa de la Sal. De fet, l’intenció és que es el manuscrit es llegeixi durant l’edició d’enguany, que tindrà lloc els dies 20, 21 i 22 de setembre.

En concret, el manuscrit explica com aquesta dansa es ballava a l’Escala durant la mitja part del ball de Carnaval, per part de pescadors vestits de blanc i amb la cara enfarinada. A la sala s’apagaven les llums i els dansaires sortien en corrua agafats de la faixa del de davant. Es deia “del Drac” perquè el de davant portava foc als dos extrems d’un pal a la boca i havia de cremar la cua del de darrere. De fet, la dansa es ballava als pobles de la Costa Brava. Joan Amades, que li atribueix un origen molt antic d’ofrena a les antigues divinitats de la mar perquè incorpora l’element foc, la va veure ballar a Palamós i explica que els pescadors que la ballaven li varen dir que l’havien après a l’Escala.

Víctor Català el fa propi de l’Escala i queda fascinada pel misteri i l’espectacularitat d’aquest ball, tal com ella mateixa ho descriu: “Al davant hi anava el més forçut y parancer de la colla amb un llarg canó d’atxa o pal entravessat a la boca, amb una gran floca de ble ablamada als dos extrems, que li feia com unes espaordidores antenes capçades amb un ram de flames esblevenades; darrere del capitost seguia la corrua, a manera de les anelles d’un serpent, agafats cada home a la faixa del precedent i acabant la cua amb el més petit i denerit de tots que, ensems, se procurava que fos el més lleuger i de fet l’únic que solia portar una esquellincada de matxo retintinant a l’esquena”.

L’escriptora explica, a continuació, que “el joc consistia en giragonsar d’aquí d’allà per la sala, la comparsa sencera, a tall de monstre apocalíptic, en ondulacions impressionants i imprevistes, revoltant-se despietada contra si mateixa i procurant clavar-se els fiblons encesos allà on podia, però perseguint amb més fal·lera i tenacitat el caganiu, que tenia que esquivar la incansable persecució a força de cames i de destresa. -Tot això acompanyat a mig so per la música del ’Jo te l’encendré el tio, tio fresco’”.