La Mirada: la història de l’escola que no albira l’edifici

Molts municipis tenen centres educatius pendents i esperant el seu edifici, treballant de manera precària en barracons, per molt que l’administració ho amagui amb l’eufemisme de mòduls prefabricats, però el cas de l’escola La Mirada de Sant Cugat del Vallès, la dotzena del municipi, és d’aquelles històries que han passat de ser tema de barri a tertúlia habitual des de fa alguns anys. El centre va iniciar l’activitat el setembre del 2016 en dos barracons a l’avinguda de la Clota, al barri més jove de nova construcció, el de Volpelleres, per assumir la demanda creixent de places. Feia una dècada que la Generalitat ja la tenia al cap, i va arrencar just al costat de l’escola L’Olivera, amb el compromís que l’edifici definitiu s’aixecaria a uns 500 metres, al carrer d’Alfons Aragó, just al costat del també nou institut Leonardo da Vinci, i l’Ajuntament anunciava un any després un acord amb Educació per avançar 500.000 euros per construir-la –s’estimava un cost de 6,5 milions– per iniciar el curs 2019/20.

Des d’aleshores, la història del centre educatiu és un cúmul de vicissituds que inclouen retards en l’inici de curs perquè no arriben a temps més barracons per ampliar-lo mentre s’espera la redacció del projecte del nou edifici, que no arriba fins a l’estiu del 2019, fet que suposa retardar-ne la posada en funcionament. A l’escola i a l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) ja els comença a pujar la mosca al nas perquè tenen problemes d’espai tot i els dos mòduls nous, i la situació s’agreuja quan un informe tècnic de Renfe assegura que el nou edifici no pot ocupar un espai de seguretat a 250 metres de les vies del tren. La tramitació s’ha de refer i ja es parla de tres anys de retard, tot i que l’executiu liderat per l’aleshores alcaldessa d’ERC, Mireia Ingla –amb el PSC i la CUP–, decideix que el nou edifici es desplaçarà uns 200 metres. No serà la darrera vegada que se’n plantegi el desplaçament.

En aquest cas, perquè la nova ubicació proposada el febrer del 2020 obligarà a edificar en un espai natural, ja que s’entrarà al bosc de Volpelleres, i, malgrat que el consistori es compromet a trasplantar els arbres significatius i plantar-ne de nous perquè se n’hauran de talar, sorgeix la plataforma veïnal , que s’hi oposa, amb el suport d’entitats ecologistes, entre d’altres, com l’Associació per a la Defensa i l’Estudi de la Natura de Catalunya (Adenc), i engeguen una campanya de recollida de firmes –més de 21.500 fins ara–. A grans trets, afirmen que malmetria la fauna i la flora autòctones d’un dels pocs boscos urbans que queden al municipi i comencen a demanar que es busqui una alternativa emparant-se també en un informe de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona que és desfavorable a la construcció de l’escola al bosc de Volpelleres a causa del dany irremeiable. La campanya inicia les hostilitats amb l’AFA, que defensa el projecte integrador del centre dins de la natura, i el govern torna a plantejar desplaçar el nou centre uns 20 metres i ho aprova a finals del 2020. La decisió no satisfà ni els uns ni els altres, ja sigui per por que es torni a endarrerir la construcció o perquè ho troben insuficient.

I en aquest punt s’entra en un procés de judicialització, ja que la comissió territorial d’Urbanisme hi dona el vistiplau i es tira endavant el nou projecte executiu l’estiu del 2021, amb un increment del cost fins als 8 milions, amb voluntat que estigui operatiu el curs 2023/24. Els contraris presenten un contenciós al Tribunal Superior de Justícia (TSJC), que l’admet el setembre del 2021. S’aprova definitivament el projecte i s’obre l’expedient de contractació impugnat per l’Adenc –el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic no l’accepta– i el concurs queda desert el gener del 2022. S’obliga així a fer una segona licitació al maig, amb una nova adjudicació l’octubre del 2022. Els ecologistes mantenen les mobilitzacions i presenten un nou recurs als jutjats d’instrucció en què demanen mesures cautelars per aturar el trasplantament de l’arbrat. En el segon intent s’admet a tràmit i atura les obres que havien començat feia una setmana, al novembre.

Amb l’embrancada en instàncies judicials, amb les mesures cautelars imposades i recursos pendents de resoldre, s’aprova en el ple del gener del 2023 la suspensió dels contractes d’obres. Les eleccions municipals en l’horitzó fan que la construcció de l’escola s’utilitzi políticament, però el canvi en l’alcaldia, que passa a mans de Junts, amb Josep Maria Vallès al capdavant, i la signatura d’un pacte amb ERC, han acabat obligant les formacions a arribar a un consens per sortir de l’atzucac en vista de les queixes reiterades gairebé en cada ple de l’AFA.