Malgrat, exemple per a Greenpeace
L’organització ecologista lloa la renaturalització de part de la platja per protegir-la de l’erosió
El 2001 es va posar en marxa un programa de recuperació de la vegetació autòctona de la zona
És un espai tancat i senyalitzat que busca la complicitat dels banyistes per garantir la seva preservació
No és habitual que una organització ecologista del pes de Greenpeace pari esment en un municipi concret i menys que ho faci per lloar les seves bones pràctiques amb el medi ambient. I encara és menys habitual que aquest municipi sigui un dels pocs exemples que se salven del darrer estudi presentat per l’entitat i que pinta un panorama devastador a curt i a mitjà termini per al futur de les platges catalanes i, de retruc, també de la resta de l’Estat. Greenpeace es fixa en Malgrat de Mar per destacar la bona feina feta amb la recuperació d’espècies psammòfiles des de fa més de vint anys a la platja de la Conca, la més llarga del municipi, amb 1,7 quilòmetres de longitud, una amplada d’entre 90 i 120 centímetres i ubicada al sud del delta del riu Tordera. En concret, l’organització destaca que la vegetació psammòfila –del grec psamos, que vol dir “sorra”– ha donat com a resultat “un augment de la captació de l’aigua dolça i la recuperació de les seves dunes, que nodreixen les platges de sorra i exerceixen una funció de protecció natural”. Aquestes espècies, a més, indiquen la bona salut de l’espai que ocupen perquè són molt sensibles a qualsevol afectació del seu hàbitat. “Hi ha un tipus de vegetació que els botànics en diem azonal que està lligada a condicions molt concretes d’hàbitat i vinculades a un espai molt determinat. La psammòfila és més sensible perquè està lligada a un àmbit molt precís. Qualsevol agressió o atac tindrà una repercussió més alta”, explica Cèsar Gutiérrez, consultor ambiental i coneixedor de primera mà de l’experiència que es manté a les platges de Malgrat. Gutiérrez afegeix que en el cas del litoral aquest escenari de fragilitat encara és més evident “perquè les plantes només ocupen la zona entre el mar i la terra i, a més, l’han de compartir amb l’ús massiu que en fan els banyistes i l’explotació majoritàriament econòmica que es fa d’aquest espai”. L’amplada de la platja de la Conca, però, afavoreix que la presència de la vegetació dunar mantingui un cert equilibri amb les activitats típiques d’una població turística com és Malgrat de Mar. Però què són i per què són tan importants les plantes psammòfiles? “Es tracta d’una vegetació adaptada a viure en substrats sorrencs i que s’ha adaptat a les peculiaritats d’un àmbit inestable. A més, són espècies habituades a aguantar grans variacions de temperatura entre el dia i la nit, així com una exposició alta a la radiació solar”, precisa el consultor ambiental, que lamenta que aquest tipus d’iniciatives “sovint depenen només de la bona voluntat dels ajuntaments, que canvien cada quatre anys i que, a més, no tenen el suport necessari que caldria d’altres administracions superiors”. Gutiérrez es mostra escèptic sobre la suposada sensibilització majoritària de la ciutadania i el respecte general davant aquest tipus d’apostes. “Queda molta feina per fer. Potser sí que ja no hi ha abocadors de deixalles a cel obert on hi anava a parar tot, però no és menys cert que també hi ha molta gent que no vol entendre la importància de preservar els tancats que s’han habilitat i passa pel mig de la vegetació o hi deixa anar el gos”, apunta.
“A Malgrat, amb quatre quilòmetres de platja, en tenim pràcticament la meitat amb zones naturalitzades”, exposa la tècnica de medi ambient de l’Ajuntament, Laia Gómez, que recorda que l’experiència del municipi pel que fa a la recuperació de plantes autòctones de platja ve de lluny i que s’hi van afegir altres municipis de la comarca que, amb el temps, han acabat abandonant el projecte. De fet, la iniciativa va sorgir de la Fundació Territori i Paisatge amb la signatura d’un conveni amb el consistori que posteriorment va possibilitar diferents estudis de l’estat en què es trobava la vegetació psammòfila a mesura que passaven els anys. “Aquell primer conveni va facilitar, entre altres coses, la tria de les plantes autòctones que es volien recuperar”, exposa Gómez, que explica que amb els anys els espais naturalitzats s’han anat nodrint d’altres espècies que no hi eren al començament, “portades pel mateix mar o els ocells o bé reintroduïdes expressament perquè ens constava per inventaris antics que ja hi eren abans”. “Aquest tipus de plantes es distribueixen per zones, i n’hi ha que es troben millor a la rereplatja perquè no necessiten tanta humitat i d’altres que s’apropen més a l’aigua, fet que també condiciona les seves característiques morfològiques”, concreta, i hi afegeix que fins i tot quan s’han fet sembres de diferents espècies les mateixes plantes s’han acabat agrupant. El seguiment periòdic de l’estat de la vegetació es manté tant amb el personal de NatMonT (Naturalistes del Montnegre i la Tordera) com amb els voluntaris de ciència ciutadana que comproven en directe que les plantes estan en bones condicions. Per a Gómez, no hi ha cap dubte dels avantatges que suposa per a Malgrat disposar d’un espai com aquest i preservar-lo. “Més enllà del valor propi com a zona naturalitzada que afavoreix la fixació de la sorra, cal destacar que atrauen la presència de fauna característica com és el cas del corriol menut (Charadrius dubius), un ocell protegit, o la tortuga babaua (Caretta caretta), en perill d’extinció, que venen a pondre-hi els ous”, assenyala, i destaca que “un dels punts d’èxit que es promou és el de les activitats obertes al públic perquè la ciutadania ho conegui i s’ho acabi fent seu”. “És només quan coneixes com és d’important un espai que l’estimes i el conserves”, remarca.