Els pilars de Banyoles

On abans hi havia una portalada forjada, obra de l’arquitecte Rafel Masó, per tancar els límits d’un museu que ha crescut a pedaços, expandint-se més enllà de la Pia Almoina als edificis adjacents de Can Xueta, Can Fornells i Can Paulí, ara és una entrada oberta en forma de plaça amb un llustrós travertí sota els peus i que destacarà encara més quan s’enllosi amb travertí i es faci per a vianants el carrer de la Muralla. No és l’entrada pel darrere, la considerada menor, la falsa, la de no ser vist, sinó al contrari, serà l’accés a un museu que els últims anys ha afrontat la seva reforma integral més ambiciosa i que serà també el preàmbul d’entrada a una zona destinada a esdevenir un nou pulmó verd i sociocultural de la ciutat amb la futura nova biblioteca al convent de la Providència.

L’entrada per la placeta de la Font hi continuarà essent per qui vulgui veure el pati amb les gerres i els pous i l’escalinata, gairebé de palau reial, de la Pia Almoina. Però l’abans i l’ara del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) és una fotografia radicalment diferent. Ho podran comprovar els 240 inscrits a les vuit visites guiades que s’han programat aquests dies de les Festes d’Agost. Vist l’èxit de la convocatòria, tan el director dels museus de Banyoles, Lluís Figueras com el regidor de Cultura, Miquel Cuenca es plantegen repetir-ho per la Festa Major de Sant Martirià. Hi ha ganes d’ensenyar i també hi ha curiositat per veure. Les visites guiades són una oportunitat per veure el museu com no es podrà tornar a veure, és a dir, buit. “Visitar el monument amb tot el seu esplendor”, assenyala el regidor de Cultura, Miquel Cuenca.

La reforma i ampliació del museu, amb diferents fases i iniciada el 2009, es va abordar per les “tripes”, “pel que no es veu”, “pels magatzems”, pels espais de Can Paulí i Can Xueta, ha destacat l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer en una visita a la premsa. “L’última embranzida” ha rehabilitat l’edifici històric amb l’objectiu de dotar-lo d’una coherència estètica i estructural a banda de complir els criteris tècnics i d’accessibilitat. Aquests dies es pot descobrir d’una manera diferent, “despullat”, a manca de la museïtzació que es licitarà al setembre. Miquel Noguer preveu que s’obri el maig del 2025. El cost total del nou museu, comptant totes les fases dels últims setze anys és entorn dels 3,5 milions d’euros aportats per diferents administracions, des de l’Estat, Generalitat, Diputació i l’ajuntament. “No s’assembla en res”, assenyala l’alcalde Noguer, sobre una transformació que fa el museu irreconeixible amb sales nítides i molt lluminoses, que mostraran els tresors paleontològics del Pla de l’Estany, com la mandíbula de Banyoles, la troballa que va fer el farmacèutic Pere Alsius el 1887, però també d’altres menys divulgades però molt destacables, com els ullals de mamut. L’objectiu és que amb el nou museu es faci un salt qualitatiu: “El museu te una de les millors col·leccions d’arqueologia del país“ explica el director dels museus de Banyoles, Lluís Figueres. En aquest sentit, la idea és que el museu vertebri, sigui el “campament base” per visitar la ciutat i la comarca amb jaciments a la Draga, Serinyà, Ermedàs o Vilauba. El museu també inclourà, a tall d’introducció, el món medieval. Segons Cuenca, el desenvolupament de la Banyoles medieval, es pugui fer, “en un futur”, al monestir de Sant Esteve.

La joia que és la Pia Almoina n’amagava d’altres, com si fos una matrioixca. Durant les obres es van descobrir guixos ornamentals del segle XVII situats al sostre del vestíbul i escuts heràldics en estudi. La remodelació també ha permès que la sala gòtica llueixi i que també ho facin les pintures, formes geomètriques i elements florals, que fins ara no eren visibles. També es van descobrir els fonaments de la muralla medieval, una part de la qual serà visitable a l’igual que els magatzem subterranis on s’hi conservaran les peces.