Els Castellers de Vilafranca arrasen

Amb una supe­ri­o­ri­tat ina­pel·lable, els Cas­te­llers de Vila­franca es van pro­cla­mar per quarta vegada con­se­cu­tiva cam­pi­ons de món cas­te­ller. Una remo­de­lada i abar­ro­tada plaça de toros de Tar­ra­gona, amb més de 13.000 per­so­nes entre cas­te­llers i públic, va aco­llir el que va ser un autèntic reci­tal dels vila­fran­quins.

No hi va haver com­bat, Vila­franca va ser molt supe­rior i punt. I no hi va haver dis­cussió pos­si­ble perquè els verds van estar a un nivell altíssim, ja que van fir­mar –atenció– la segona millor actu­ació de la història dels cas­tells –només superada per la d’ells matei­xos al Sant Fèlix del 2005– i perquè les colles de Valls, les grans aspi­rants, no van poder estar a la seva altura.

Duel desi­gual
El tri­omf dels pene­de­s­encs es va començar a fona­men­tar en el seu pri­mer cas­tell, l’espec­ta­cu­lar 4 de 9 amb l’agu­lla, un amic fidel que mai els falla i que ahir van des­car­re­gar amb una con­cen­tració extrema. Al seu torn, la Colla Joves sor­pre­nia amb una sor­tida agres­siva, de 5 de 9, que va caure ins­tants abans de ser car­re­gat, quan l’enxa­neta ja havia fet la pri­mera aleta, men­tre que la Colla Vella es que­dava a mig fer amb el pilar de 8.

En la segona ronda, Vila­franca va sumar punts tot refi­ant-se del mes­tratge dels seus pila­ners, que van domi­nar sense exces­sius pro­ble­mes el pilar de 8, men­tre que la Joves pre­nia aire des­car­re­gant el 3 de 9 i la Colla Vella ense­nyava la que havia de ser la seva pri­mera carta gua­nya­dora, el 5 de 9. Però quan la Super­ca­te­dral rosada es va car­re­gar, el tronc ja estava força rebre­gat i la sor­tida, un pèl pre­ci­pi­tada, de la cana­lla el va rom­pre. Una llàstima. No s’havia arri­bat ni a la mitja part i el par­tit ja sem­blava sen­ten­ciat.

Però fal­tava el millor. Fres­cos, i amb els ner­vis total­ment con­tro­lats, els Cas­te­llers de Vila­franca van ata­car ales­ho­res la ter­ri­ble torre de 8 neta, el cas­tell més pun­tuat de tots els que es van alçar. Els verds el van car­re­gar in extre­mis, ja que just en el moment que l’enxa­neta enca­val­cava l’estruc­tura, aquesta va caure. Després de moments d’incer­tesa, el jurat va vali­dar la car­re­gada i l’eufòria es va des­fer­mar entre els cami­ses ver­des que, ara ja sí, es veien cam­pi­ons. En un intent per man­te­nir la lluita, la Colla Joves es va llançar sobre el 2 de 8 net, però el tronc va sal­tar fet a miques quan l’aixe­ca­dor feia l’entrada.

Amb gran­desa
En un gest de gran­desa enorme, Vila­franca va inten­tar rema­tar la victòria amb una última mera­ve­lla de la gamma extra, l’impo­nent 4 de 9 net. La colla va demos­trar que l’havia tre­ba­llat molt bé durant els assaigs, ja que el va car­re­gar amb molta classe i, si no hagués sigut perquè la cana­lleta –el cert és que el cas­tell total imposa moltíssim– va voler bai­xar massa ràpid i el va tren­car per dalt, sem­blava que el tenien gai­rebé domi­nat (objec­tiu per a Tots Sants).

La Colla Vella, amb el segon lloc a la but­xaca, va mirar d’arro­do­nir una gran actu­ació amb el 4 de 9 amb el pilar, però el cas­tell va evi­den­ciar carències impor­tants i el van haver de des­mun­tar en dues oca­si­ons. Vila­franca con­serva el tron. Glòria als cam­pi­ons. Qui supera­bit. Qui el superarà.