La monarquia
Lluís Simon
La policia de Felip V
Arran de la persecució, esperpèntica val a dir, que van realitzar els Mossos d’Esquadra per trobar Carles Puigdemont, tot un president de la Generalitat, el cos s’ha guanyat a pols que recordem els seus orígens com a policia borbònica de Felip V just després de la Guerra de Successió. En aquell temps van actuar com sembla que ho volen fer ara, perseguint els adversaris del règim dels Borbons, que ja sabem com es va instal·lar a Catalunya i què és el primer que va fer quan va assaborir la victòria no sense vessar abans molta sang en grans ciutats del país, començant per Barcelona.
Tot i que els Mossos han volgut rentar fins i tot la seva imatge en la història del país, no han pogut eliminar un personatge clau en la seva fundació, Pere Anton de Veciana i Rabassa (1677, Sarral), un borbònic de cap a peus que per a alguns va fundar la policia a Valls i que per a altres en va ser simplement el primer comandant. En qualsevol cas, aquells Mossos eren un cos al servei de Felip VI. Veciana era un conegut delator que amb la seva nova i “modèlica” policia detenia els darrers resistents que quedaven pel país amb l’excusa que eren bandolers.
Certament aquells primers Mossos d’Esquadra eren una estructura d’estat però, com la d’ara, sota les ordres d’un règim borbònic. Abans Felip V i ara Felip VI. No devia ser molt diferent l’operació gàbia que es va activar contra Puigdemont de les de fa tres-cents anys contra els pobres austriacistes que rondaven pel país, sobretot sentint les paraules dels caps en la darrera roda de premsa i les de l’antic conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, teòricament republicà i sobiranista.
La família Veciana, botiflers en el terme clàssic de la paraula, va controlar el cos dels Mossos fins al 1836, quan les comandàncies es van traslladar a Barcelona i l’Estat espanyol va aprofitar aquell model policial aliè a l’exèrcit, pioner a Europa, per crear les seves pròpies forces. En la història d’Espanya, és clar, la repressió va acompanyar des d’aquell moment la imatge d’uns agents, els d’aquí i els d’allà, que sempre van estar controlats pel poder polític.
La fundació oficial dels Mossos, el 1719, deixa poc marge a la interpretació respecte a qui obeïen. Durant la República, els pocs que quedaven van fer un últim intent per estar al costat del govern de la Generalitat. Fins i tot Enric Pérez i Farràs es va enfrontar al general Batet el 6 d’octubre quan Companys va proclamar la república catalana.
Comandant “suprem”
Si bé és certa la cantarella que els Mossos són una policia judicial al servei de Llarena i tots els repressors que persegueixen la dissidència política a Catalunya, també ho és que una certa intel·ligència entre els que manen hauria permès resoldre la ridícula situació del dia de la investidura d’una manera que tots n’haurien sortit com a vencedors. Deixar a Puigdemont fer el discurs dins el Parlament com a cap de l’oposició i detenir-lo, si tantes ganes tenien de fer-ho tot i l’amnistia, posteriorment. Per materialitzar aquest pla calia, és clar, una certa mà dreta i una capacitat de negociació que va quedar no en dubte sinó per terra. Tantes ganes d’obeir l’amo espanyol que vau ser, amics, la riota de tot Europa.
2017-2024
Al Cèsar el que és del César. L’1 d’octubre del 2017, sota la direcció de Trapero, la policia catalana va donar una lliçó durant el referèndum de com calia actuar davant una votació tan legítima com qualsevol altra. Veure agents catalans enfrontant-se a policies espanyols per evitar cops de porra va ser el darrer instant en què la “nostra” policia va actuar dins els paràmetres democràtics occidentals. Llavors va venir la repressió durant les manifestacions per la sentència de Marchena i la persecució de molts dels CdR que van protestar contra aquell escàndol. Les ordres van ser clares. Davant el temor de ser perseguits per la justícia espanyola el cos va acabar engolit per la força del 155. “A sus órdenes, majestad.”
El pla de detenció
Ara fem befa d’aquests mossos i dels seus caps per haver tingut Puigdemont al davant i haver-lo deixat escapar, però a Trapero, que serà el nou cap, li va passar el mateix. “Teníem un pla per detenir el president”, va dir en el judici, però abans no va decidir què havia de fer el president ja havia creuat la frontera fugint de la presó a la qual una hipotètica detenció dels Mossos l’hauria condemnat malgrat que totes les organitzacions internacionals no governamentals havien alertat que aquesta possibilitat hauria estat un atemptat contra els drets humans del president.