Societat

El planter de les cobles

El Foment de Banyoles beca els alumnes de l’Escola Municipal de Música dels instruments de cobla

Des de fa tres anys, les beques Rossend Palmada es destinen a estudiants de tenora, fiscorn i tible

Reivindiquen la cultura musical pròpia i el mestratge del tenorista de la Selvatana Josep Farràs

Per la Mònica Boixader va ser el so de la tenora, instrument que defineix molt alat i molt terrenal alhora. Per recollir tot el procés d’aprenentatge, impressions i sensacions, per preservar quelcom que es pot perdre, escriu un dietari de la tenora. La música és per l’Esteve Massanés el moment de desconnexió de l’institut. És gaudi i també formació personal, assenyala. Hi contribueix el fet que és un dels músics de la Principal de Porqueres. També pensa que la música de cobla és una “flama” que cal mantenir viva i preservar: “S’està promocionant les noves generacions, com amb la beca que se’m va atorgar, que n’estic molt content i agraït i que és una molt bona manera de poder donar continuïtat a una flama que estic segur que seguirà viva molt més temps.” Són dos perfils diferents i els dos són alumnes de cobla de l’Escola Municipal de Música de Banyoles (EMMB) becats amb els ajuts Rossend Palmada del Foment de la Sardana de Banyoles. El curs 2021/22, l’Escola Municipal de Música de Banyoles va incloure en els seus estudis classes de fiscorn, tible i tenora, arran del conveni amb el Foment i l’Ajuntament, per becar alumnes que volguessin aprendre els instruments exclusius de cobla, en una ciutat històricament sardanista i d’on han sortit músics i compositors com Rossend Palmada (1893-1988), que dona nom a les beques, i Manel Saderra (1908-2000).

L’aplec de la sardana que se celebra el primer cap de setmana de juliol als Desmais de l’estany de Banyoles, és el gran aparador del Foment. Es va començar a celebrar el 1934, tot i que no va acabar de quallar i es va reprendre després de la guerra. De les activitats d’estiu de l’entitat destaca el cicle 7 de 7, un seguit de ballades que s’han fet a la plaça Major els dijous a la nit de juliol i agost, amb punt i final per les Festes d’Agost. La característica és que les cobles participants són d’escoles de música, per incentivar així la formació de les noves generacions d’instrumentistes. Hi van participar la Cobla del Col·legi Santa Maria de Blanes i la Cobla de l’Escola de Música Conrad Saló de la Bisbal d’Empordà.

Mònica Boixader ALUMNE DE TENORA

“Els referents femenins s’estan consagrant”

De 33 anys i de Mollet del Vallès, en fa cinc que viu a Banyoles. Col·labora en diferents mitjans digitals. La música –de petita va aprendre solfeig– és una de les disciplines artístiques que explora.

Per què la tenora?
Vaig començar a aprendre a tocar-la aquest febrer com a propòsit d’any nou. Ballava sardanes; n’havia après a l’antiga, anant a plaça i aprenent. La meva àvia em va dir un dia que cada sardana diu alguna cosa. Vaig entendre que el que m’enganxava d’aquest món era el cant de la tenora, era el que realment em commovia.
I què té el cant de la tenora?
Enganxa perquè té un misteri que no saps què és. Pots sentir-lo però no el pots explicar. És un instrument molt imprevisible: és molt alat, com la música en general, i molt terrenal, en el sentit que és imperfecte. El teu treball és ajustar-lo el màxim possible a allò que diu la partitura. Quan sona, el temps passa més a poc a poc, conserva la nostàlgia. Les canyes es netegen amb una ploma de gallina... És un viatge en el temps.
Què en pensa de les beques Rossend Palmada?
És imprescindible que existeixin perquè són els nostres instruments. Té un sentit de país. Per mi hi ha un deix de militància per les coses de casa nostra, però no des d’una òptica provinciana. És que realment és espectacular. A vegades escoltem música africana i ens meravellem amb els seus instruments, i quan sentim una tenora pensem: “Ah, allò de les sardanes.” I no, la tenora forma part dels instruments estranys i meravellosos que hi ha pel món. És important destacar la feina que fa en Josep Farràs. A Catalunya les coses passen perquè hi ha una persona al darrere que quan tot es perd reacciona.
Hi ha referents femenins en la música de cobla?
Hi ha molts més homes que dones, però això s’està revertint des de fa poc. Els referents femenins que tinc són d’instrumentistes que s’estan a començar a consagrar ara. En Josep Farràs és el tenora primer de la Cobla Orquestra Selvatana des de fa més de trenta anys, alumne de Ricard Viladesau. Per mi toca la tenora com cal tocar-la, acuradament però apassionadament. De dones, hi ha la Concepció Ramió, l’Anna Costal i la Teresa Campos.

Esteve Massanes Farrés ALUMNE DE TENORA

“El món de la sardana és captivador i no morirà”

Té 18 anys i és de Camós, del Pla de l’Estany. Compagina la música amb els estudis. La passió per la música la hi va transmetre, també a les seves dues germanes, la mare, que va estudiar flauta travessera al conservatori de Girona.

Per què la tenora?
Als 7 anys vaig començar a tocar el clarinet a l’Escola Municipal de Música de Banyoles i ara fa dos anys se’m va proposar iniciar-me a la tenora per mitjà de la beca Rossend Palmada. La beca ens proporcionava l’instrument i ens pagava una bona part del preu de la classe; era una molt bona oportunitat. Sempre m’han agradat les tradicions catalanes i sabia que la tenora era una de les peces clau de la sardana i un instrument molt típic de la nostra terra. Al cap de poc al meu mestre li va arribar que un home es venia la tenora i vam decidir comprar-la.
Qui és el seu mestre?
En Josep Farràs, de la Selvatana, a qui li estic molt i molt agraït. És qui m’ha endinsat en el món de la sardana i m’ha ensenyat tot el que he après de la tenora. Al gener l’Àngel Pellicer, de la Principal de Porqueres, em va proposar de tocar-hi i estic afrontant amb molta il·lusió aquest repte. Els n’estic també molt agraït. Disfruto molt a cada audició, fem molta pinya i aprenc constantment. La música m’ajuda molt a desconnectar i a formar-me com a persona.
S’hi vol dedicar professionalment?
Tinc la intenció de compaginar els estudis acadèmics amb els musicals i seguir tocant. De moment no tinc pensant dedicar-me professionalment al món de la sardana o a la música perquè malauradament és complicat trobar-hi una feina estable, però no tanco cap porta.
Què tenen d’especial la tenora i la música de cobla?
Ara que ho visc molt més intensament estant a la cobla, penso que hem d’aconseguir mantenir el món de la sardana i la cobla perquè és part de la nostra història i representa molt bé la nostra cultura. Mostra els valors d’una cultura catalana que sempre ha estat molt rica. En un món que evoluciona a passos de gegant, hem de seguir mantenint les tradicions perquè són les que ens defineixen i ens han fet com som. El món de la sardana és captivador i està ben viu per a totes les generacions, no morirà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.