Societat

Mercats del segle XXI

Paradoxalment, estan donant cabuda a empreses com ara Mercadona i Caprabo, perquè ajuden a augmentar l’afluència de clients, mentre aposten per oferir una experiència més personal

El canvi d’hàbits dels consumidors porta els mercats municipals a modernitzar els serveis per intentar no perdre més clients en favor de les grans cadenes de supermercats

Cada cop s’ofereixen més aliments que no necessiten gaire temps per ser consumits

Els mer­cats muni­ci­pals –espais coberts dis­se­nyats fa més de 100 anys per pro­veir les ciu­tats d’ali­ments fres­cos– han vis­cut una trans­for­mació impres­si­o­nant en les últi­mes dècades, coin­ci­dint amb el canvi d’hàbits dels con­su­mi­dors. Des dels anys vuita...

L’excepció de la Boqueria
Barcelona és, per lògica, la ciutat catalana amb més mercats (43). El nombre de visitants que reben anualment se situa entre els 13.000 de les Tres Torres i els 377.000 de Sant Antoni. Això, descomptant-hi el de la Boqueria, que atrau gairebé 2,3 milions de persones l’any. Un fenomen turístic de tal magnitud que el mercat apareix a la llista d’espais on l’Ajuntament ha d’aplicar el seu nou model de gestió turística per ordenar la gran afluència de persones. Es tracta d’una excepció que sobrepassa la realitat quotidiana dels mercats de la resta de la ciutat. Tot i això, el futur dels mercats preocupa entitats com Justícia Alimentària. Són molt crítics amb les grans remodelacions que impliquen “gentrificació comercial”. “La tendència de transformar alguns mercats en museus i temples gurmet aprofitant-ne la localització, així com el valor arquitectònic dels edificis, els ha convertit tant en nodes d’atracció turística com en espais de distinció per a les classes privilegiades”, adverteixen.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.