Ciència

Alan Turing, el geni que va imaginar la IA

El matemàtic britànic va establir les bases teòriques de la computació i va anticipar el debat sobre la IA

Alan Turing va ser un visionari que va anticipar molts dels debats actuals sobre la intel·ligència artificial i les capacitats de les màquines. Aquest matemàtic britànic, un dels pares de la informàtica, va fixar les bases teòriques de la computació i va plantejar preguntes clau sobre la possibilitat que les màquines poguessin pensar.

El 1936 va publicar un article revolucionari on descrivia una màquina teòrica capaç de fer qualsevol càlcul computacional. Aquesta “màquina de Turing” va proporcionar un model conceptual que encara avui és fonamental en la ciència de la computació. Va demostrar que existeixen límits en el que les màquines poden calcular, establint les fronteres teòriques de la computació.

Durant la Segona Guerra Mundial, Turing va tenir un paper clau en el desxiframent dels codis nazis de la màquina Enigma. El seu treball a Bletchley Park va ser cabdal per a la victòria aliada i va contribuir significativament al desenvolupament dels primers ordinadors.

Però potser la contribució més coneguda al camp de la IA va ser el seu famós “test de Turing”, proposat el 1950. En l’article titulat Computing machinery and intelligence, va plantejar la pregunta “Poden pensar les màquines?” i va proposar un mètode per avaluar la intel·ligència de les màquines.

El test consisteix en un jutge humà que manté una conversa escrita amb un humà i una màquina, sense saber qui és qui. Si el jutge no pot distingir de manera fiable entre l’humà i la màquina, es creu que el giny ha passat el test. Turing va dir que l’any 2000 les màquines podrien enganyar un jutge humà el 30% del temps en una conversa de 5 minuts.

Encara que cap màquina ha superat de manera convincent el test de Turing, les seves idees van ser pioneres en plantejar les qüestions filosòfiques i pràctiques de la IA. Més de 70 anys després, assistim a grans avenços en IA que fan que les preguntes de Turing siguin més rellevants que mai. Els models de llenguatge com ChatGPT poden mantenir converses sorprenentment humanes, encara que els experts debaten si realment “entenen” o processen patrons estadístics.

El seu llegat va més enllà. Va ser un dels primers a concebre la idea de xarxes neuronals i aprenentatge automàtic. També va anticipar els dilemes ètics, com la possible pèrdua de control per part dels humans.

Símbol LGBTIQ+
Alan Turing (1912-1954) va ser processat per la seva homosexualitat el 1952, un fet que el va portar a ser sotmès a castració química i que va acabar amb la seva mort en circumstàncies sospitoses el 1954. Aquest tractament injust l’ha convertit en un símbol dels drets LGBTIQ+, representant la lluita contra la persecució i discriminació basada en l’orientació sexual. La disculpa pública del govern britànic i el seu indult pòstum subratllen la importància del seu llegat tant en el camp de la tecnologia com en la defensa dels drets humans.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia