educació
Cinc anys de dessegregació
El Pacte contra la Segregació Escolar avança lent en la lluita per una distribució equilibrada d’alumnat vulnerable
Un informe de la Fundació Bofill alerta que hi ha 410 centres que continuen segregats, tants com fa vuit anys
La lluita contra la segregació escolar a Catalunya va marcar un abans i un després ara fa cinc anys. Impulsats pel Síndic de Greuges, el març del 2019 els grups parlamentaris, els municipis, una gran quantitat d’entitats representants de la comunitat educativa (centres concertats, sindicats, famílies) i el Departament d’Educació van firmar el Pacte contra la Segregació Escolar. L’objectiu és impulsar tot un seguit de mesures per fer realitat un equilibri en la distribució d’alumnat per evitar la concentració en un mateix centre d’estudiants vulnerables. Es tracta d’aconseguir una composició social, intercultural i socioeconòmica diversa i similar a la realitat de l’entorn. Una fita cada cop més important, sobretot en vista dels resultats de l’informe PISA i el discurs d’odi de l’extrema dreta contra els migrants. I és que hi ha estudis que constaten que la diversitat entre iguals enriqueix i ajuda a millorar resultats i a la cohesió social.
En cinc anys s’ha començat a revertir la situació, però encara queda feina a fer. Així ho constata l’informe de seguiment de progrés del pacte que coordina el Síndic de Greuges, presentat al gener, en què confirmava la millora –s’ha reduït un 20% a tot Catalunya i un 35% a escala intermunicipal– però també alertava que, de les 30 actuacions previstes, se n’han complert 13 i n’hi ha 17 de pendents. A més, reconeixia que les accions implantades no han aconseguit revertir la situació en 250 centres amb una alta concentració d’alumnat vulnerable.
Un altre informe, de la Fundació Bofill, conclou que “el desplegament és insuficient”. L’entitat xifra en 410 (un 17%) els centres que continuen segregats, “exactament el mateix percentatge que fa vuit anys”. Reclamen treballar en la protecció de matrícula viva (l’alumnat que arriba amb el curs ja iniciat), el bloqueig d’assignacions de nou alumnat amb necessitats educatives i el límit màxim d’estudiants vulnerables per revertir la situació en aquests centres. Per tot plegat, la Fundació Bofill reclama a Educació i als municipis que prioritzin mesures concretes per protegir i reequilibrar aquests 410 centres i evitar que es cronifiqui la seva situació. De fet, des del Síndic s’alerta de la guetització d’aquestes escoles.
L’expert en polítiques de segregació escolar de la Fundació Bofill, Julián Claramunt, defineix la segregació amb un exemple. “En un municipi hipotètic que té un 20% d’alumnat estranger i un 40% de vulnerable, si hi hagués tres escoles, haurien de tenir aquesta mateixa proporció o similar per tenir un sistema dessegregat”, explica. I és que, segons es recull en el pacte del 2019, la segregació “limita les oportunitats de l’alumnat d’assolir el seu màxim desenvolupament possible i en condiciona la trajectòria formativa”.
Un dels factors que més han millorat és l’augment de la detecció de l’alumnat amb necessitats socioeconòmiques desafavorides i nouvinguts (Nescd). Segons la Bofill, ha passat del 7% al 23% entre els cursos 2019/20 i 2023/24, i gairebé s’apropa a la taxa d’alumnat en risc de pobresa, que és d’un 28%. Aquesta detecció permet “equilibrar la matrícula” dels centres. Així, explica Claramunt, es pot fer una “reserva de places ajustada a la vulnerabilitat i amb el mateix percentatge a tots els centres”, tal com es recull en el decret d’admissió (2021). I es garanteix una distribució equilibrada. Si resulta que molts alumnes “ordinaris” volen anar a un centre X, “no hi podran entrar tots i hauran d’anar a un altre centre”. “Es tracta d’ajustar l’oferta a la demanda”, conclou. En aquest punt és quan cada any es viu la protesta de les famílies que no han pogut matricular els seus fills a l’escola que volien i reivindiquen el dret de poder escollir centre tal com recull la llei d’educació de Catalunya. Això també afecta les famílies de l’alumnat vulnerable que, com les ordinàries, veuen com se les envia a l’altra punta de la seva localitat o a centres religiosos concertats quan n’havien triat de laics i públics. També hi entra la implicació dels municipis per impulsar iniciatives que facilitin, per exemple, la mobilitat de les famílies, com a Lleida, on s’ha habilitat un bus gratuït.
Repercussió a la concertada
Es tracta de garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom encara que hi pugui haver perjudicats. “Tenir un sistema educatiu més equilibrat i equitatiu no pot dependre de les decisions individuals de famílies”, indica Claramunt, i recorda: “La lliure elecció no existeix. Està condicionada a l’oferta de places.”
La reserva de places per a aquest perfil d’alumnat n’ha fet reduir el nombre d’ordinàries a la concertada i ha provocat la indignació de famílies que volien entrar en determinats centres. De fet, a finals de juny, una associació de famílies de centres cristians, la Ccapac, signant del Pacte contra la Segregació, va criticar que Educació no alliberés les places reservades (2.924) al juliol i ho retardés al setembre, perquè “perjudica” els qui estan en llista d’espera. Això fa que algunes concertades perdin “clients” (l’any passat 540 famílies van quedar-ne fora). Així ho denuncia la secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), Meritxell Ruiz, que assegura que caldria fer “una revisió profunda” de diverses mesures aprovades en el pacte, que creu que caldria reformular, sobretot l’infrafinançament, que l’entitat xifra en 70,8 milions. Recorda que dins la FECC hi ha centres concertats d’alta complexitat que necessiten molts més recursos per sufragar el cost d’assumir alumnat vulnerable. I reivindica la tasca que fan diversos centres concertats d’alta complexitat, que assegura que “no tenen mals resultats” com s’acostuma a pensar, i per tant creu que el que importa és que hi hagi “bones escoles, amb un bon projecte educatiu i claustres consolidats”. A més, Ruiz qüestiona la distribució que pretén equilibrar el perfil d’alumnat: “No són percentatges” i també han de tenir “la possibilitat de triar”. Sigui com sigui, la nova distribució ha fet que algunes concertades benestants, que reben diner públic, per primer cop hagin acollit alumnat vulnerable.
Un alumnat que va acompanyat de les anomenades “motxilles econòmiques” que han de garantir que puguin fer les diverses activitats escolars en igualtat de condicions. De moment, però, només s’atorguen a infantil i a 1r, 2n i 3r d’ESO, un 30% del total, del tot insuficient.
Des de la Bofill, Claramunt indica que ara s’haurien de desenvolupar polítiques “no tan quantitatives de reserva i quotes” i “anar molt més enllà” amb mesures que ajudin a “acompanyar” famílies i escoles perquè “l’adaptació sigui correcta”. Claramunt reivindica el cas d’Igualada, que ha creat la figura d’un acompanyant, que s’encarrega precisament d’acollir l’alumnat i ajudar-lo en tot el procés, des de la matrícula fins a l’adaptació al centre. Aquest sistema pioner s’està aplicant també en altres municipis, “compromesos” amb la lluita contra la segregació que impulsen iniciatives que estan resultant molt positives per a la dessegregació.