Mireia Pujol-Busquets
Directora adjunta d’Alta Alella & Celler de les Aus
“El 20 per cent de la nostra facturació ja és l’enoturisme”
“Fins ara, arribàvem al consumidor a través d’un producte; ara, amb l’enoturisme, hi arribem a través d’una experiència”
“A Alta Alella, som ecològics des del primer dia, però amb el Celler de les Aus vam fer el primer vi del país sense sulfits”
El celler Alta Alella fa vuit caves (de guarda superior, de paratge i dos de col·lecció), quatre vins blancs, un de rosat, dos de dolços i quatre de negres. El Celler de les Aus fa dos caves, dos pét-nat (ancestrals) i tres vins naturals (un de blanc, un de negre i un de brisat). Aquest any l’Alta Alella 10 Gran Reserva 2012 ha estat escollit el millor cava per la prestigiosa Guía Peñín ( que també ha puntuat amb més de 95 punts l’Alta Alella Mirgin Exeo Evolució+ 2004, l’Alta Alella Mirgin Exeo Paratge Qualificat Vallcirera 2017 i l’Alta Alella Mirgin Opus Paratge Qualificat Vallcirera 2019). La darrera distinció del celler dels Pujol-Busquets ha estat la de coronar-se com a Best in Show en els prestigiosos Premis Mundials del Vi Decanter amb l’Alta Alella Mirgin Exeo Evolució+ 2004, que s’ha situat entre els 50 millors caves del món. No han faltat, aquest any, les distincions per a diversos dels seus productes que han fet els famosos prescriptors James Suckling, Tim Atkin i la Wine Enthusiast.
I ara han entrat en l’associació Grandes Pagos de España.
No és fàcil poder entrar en aquesta associació de cellers, però ens hi han acceptat i estem molt contents, perquè és un reconeixement important. Hi ha cellers de molt nivell i estar-hi associats és un privilegi.
El comú denominador dels seus vins és el sauló.
Sí, el sòl de sauló, àcid, amb nivells molt baixos de calcària activa, poca matèria orgànica i bon drenatge. Però també ens distingeix l’orografia singular: les vinyes estan sobre costers i terrasses d’entre 100 i 250 metres sobre el nivell del mar, que deixa una petjada d’un punt salí, que li dona una frescor que ens diferencia. Els vins tenen una acidesa natural molt relacionada amb el tipus de sòl que tenim. La marinada ho ventila tot i ens ajuda molt a no tenir-hi infeccions fúngiques.
Han comprat més terres.
Ara, tenim 55 hectàrees en producció i, els últims tres o quatre anys, hem anat comprant finques del costat de les que ja teníem, entre Alella i Tiana. Algunes ja les hem començat a plantar i les altres, les que hem comprat fa poc, les anirem plantant els propers anys. Arribarem quasi a les noranta hectàrees. I aquí ens plantem.
El mes de juny, van fer una festa per celebrar 23 veremes.
Els meus pares, en Josep Maria i la Cristina, van començar l’any 1991 amb una hectàrea en aquesta finca Can Genís d’Alella, on ja hi havia vinyes. Des de l’inici, van apostar per l’agricultura ecològica i fins al 2001 no van sortir a la venda els primers vins i caves; per això aquest estiu vam celebrar les primeres 23 veremes. D’aquí la festa, per celebrar que un projecte que va començar una mica com un somni s’ha acabat convertint en la nostra història.
I han obert la ‘viblioteca’.
És una col·lecció amb vins d’anyades antigues que hem conservat durant dècades.
Fan agricultura ecològica.
Sí, a l’Alta Alella, des del primer moment, el 1991, però, el 2012, vam crear el Celler de les Aus, per fer el que en diem vins radicals sense utilitzar sulfits, que també es diuen vins de mínima intervenció. És el que abans es deien vins naturals, però ara hi ha una nova normativa i ja no es pot fer servir aquest terme; per això en diem vins radicals. Nosaltres vam ser els primers a fer un cava sense sulfits. En aquest celler és on deixem que flueixi més la nostra imaginació: fem ancestrals, vins brisats...
Vi brisat?
És la fermentació d’un vi blanc amb les pells, com si fos un vi negre, i emmagatzemat en àmfores d’argila i sauló.
A banda dels dipòsits d’acer inoxidable per a la fermentació del vi i de les àmfores, també tenen ous de formigó.
El Cau d’en Genís, que és vi de finca, ha estat fermentat en aquests ous de formigó, sí. Cada recipient té les seves característiques i és veritat que, darrerament, molts cellers experimentem amb recipients alternatius.
Les pluges de la primavera han salvat la vinya de la sequera, però el canvi climàtic és aquí.
La vinya, no ho oblidem, és un cultiu de secà. Però és veritat que, ni que sigui poc, sempre hi ha hagut una regularitat de pluges i el que ens està passant és que ara vivim en una irregularitat: hem encadenat uns anys molt seguits de sequera. Des de fa uns anys i amb els cellers Albet i Noya i Josep Piñol i de la mà del científic Valentin Blattner, estem en fent un projecte que es diu Vriaacc, per trobar varietats més resistents al canvi climàtic i que siguin de cicle més llarg, perquè un dels temes més preocupants del canvi climàtic és l’augment de la temperatura, que fa que les varietats madurin abans.
Fan més vi o cava?
Estem mig i mig. Fem un 50% de vi i un 50% de cava. Ara mateix, estem en una producció d’unes 400.000 ampolles. Avui, el 30% de la nostra facturació és exportació. De la resta de la facturació, el 20% és l’enoturisme.
L’enoturisme?
Sí. Vam començar a fer enoturisme el 2012 i no ha deixat de créixer. Aquest any, acabarem amb uns 10.000 visitants. A la gent li agrada venir, veure les vinyes, si fem alguna activitat cultural i, sobretot, fer un tast, conèixer el producte i comprar. És molt important arribar al consumidor de manera directa. Fins ara, arribàvem al consumidor a través d’un producte i, ara, ho fem a través d’una experiència. I no es pot comparar.
El consum de cava ha canviat.
Com la gastronomia. Abans, el cava es veia com només per brindar en un aniversari o per Cap d’Any i Nadal. Ara, ja no. Ha demostrat la seva versatilitat en el maridatge, perquè combina amb quasi tot. Es pot prendre en qualsevol àpat des del principi fins al final.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.