Medi ambient

MEDI AMBIENT

Mobilitzats per la riera de Malrubí

Un grup de veïns de Moià, Santa Maria d’Oló, Artés i Avinyó, aple­gats a la Pla­ta­forma en Defensa de la Riera de Mal­rubí, recla­men a l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA) que revisi una con­cessió que es va fer el 2019 per regar camps de blat de moro, ja que asse­gu­ren que aquesta acti­vi­tat d’una empresa agro­pecuària de Moià ha fet des­a­parèixer pràcti­ca­ment el cabal de la riera ja des de la seva capçalera. “La manca de cabal reper­cu­teix en la flora i la fauna, en la feina dels page­sos de la zona que tenen ani­mals, i en les bas­ses que hi ha per a la pre­venció d’incen­dis”, explica Berta Soler, mem­bre de la pla­ta­forma.

“Aquesta situ­ació es pro­du­eix des que es rega la plan­tació de blat de moro, que con­su­meix tanta aigua com un poble com Moià”, hi afe­geix Arnau Rovira, també mem­bre de la pla­ta­forma. L’enti­tat des­taca en un comu­ni­cat que el Moianès és i ha estat històrica­ment una terra de secà. “Tenint en compte aquest fet, i enmig del procés de sequera i canvi climàtic, no s’entén com l’ACA auto­ritza una con­cessió d’ús d’aigua pri­vada tan impor­tant i des­pro­por­ci­o­nada al ter­ri­tori per poder trans­for­mar unes ter­res de secà en ter­res de rega­diu de blat de moro, un dels tipus de cul­tius més inten­sius en neces­si­tats d’aigua”, insis­tei­xen. La pla­ta­forma asse­gura que les 32 hectàrees exis­tents de rega­diu per aspersió de blat de moro poden arri­bar a sig­ni­fi­car un con­sum d’entre 1.450 i 1.950 metres cúbics per dia, en funció de si es con­si­dera el reg de tem­po­rada entre 90 o 120 dies durant el període d’estiu. “Si per exem­ple aquest any, a diferència de l’any pas­sat, s’han plan­tat només unes 16 hectàrees de blat de moro, les neces­si­tats d’aigua que­da­rien a la mei­tat, entre 725 i 975 cúbics per dia”, indi­quen. Tot i això es tracta d’un volum d’aigua molt impor­tant.

Cabal mínim

Per aquest motiu, la pla­ta­forma reclama a l’ACA una millor gestió i repar­ti­ment d’aquest recurs, que es garan­teixi un cabal mínim ecològic (cabal de man­te­ni­ment) que asse­guri, almenys, la pre­ser­vació de la fauna i flora sal­vatge que viu a l’entorn de la riera, així com la vida de tot el con­junt de les masies situ­a­des al llarg del seu curs, i la dels petits agri­cul­tors i rama­ders que man­te­nen el ter­ri­tori. De fet, asse­gu­ren que en els dar­rers anys no s’estan com­plint de cap manera els cabals ecològics esti­pu­lats per la mateixa ACA.

“Per al rega­diu han fora­dat diver­sos pous, no sabem exac­ta­ment quants, i xuclen de la bossa d’aigua de la riera. Des de l’ACA ens diuen que tot és legal i no s’hi pot fer res”, lamen­ten Soler i Rovira. La pla­ta­forma insis­teix que els veïns tenen per­fec­ta­ment com­pro­vat que l’aigua s’esgota quan es fa aquest reg tan inten­siu, i torna a aparèixer quan s’atura, encara que no hagi plo­gut. “Els page­sos que tenen 80 anys mai havien vist la riera seca, ni tan sols en seque­res com la del 2008”, insis­teix Soler. “La qüestió és que es va donar una con­cessió desor­bi­tada, abans de la sequera actual, i encara que tot sigui legal no és ètic”, con­clou Rovira.

La riera de Mal­rubí és una riera que dis­corre pels ter­mes muni­ci­pals de Moià i Santa Maria d’Oló, al Moianès, i Avinyó i Artés, al Bages. Per­tany a la conca del Llo­bre­gat, i n’és un aflu­ent indi­recte a través de la Gavar­resa. Forma part del sis­tema d’espais natu­rals pro­te­gits de Cata­lu­nya, con­si­de­rat com a reser­ves natu­rals flu­vi­als (RNF), i una bona part del seu curs trans­corre per l’inte­rior de la zona decla­rada com a pla d’espais d’interès natu­ral (PEIN) del Moianès i la riera de Mun­ta­nyola. A més, aquesta riera també s’inclou dins el Catálogo naci­o­nal de reser­vas hidrológicas de l’Estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.