Ciència

Motor invisible del tsunami tecnològic

El futur de la IA és emocionant i ple de possibilitats, i Catalunya està ben posicionada

Els avenços estan redefinint el futur de la humanitat i caldrà un equilibri amb la responsabilitat

La IA té la capacitat d’aprendre de l’experiència i adaptar-se a noves situacions

La intel·ligència arti­fi­cial (IA) ha pas­sat de ser un con­cepte llunyà de ciència-ficció a con­ver­tir-se en una força omni­pre­sent que està rede­fi­nint la nos­tra rea­li­tat quo­ti­di­ana. Però, què és exac­ta­ment la IA i com ha evo­lu­ci­o­nat fins a arri­bar al punt on som avui?

En essència, la IA es refe­reix a la capa­ci­tat de les màqui­nes per rea­lit­zar tas­ques que tra­di­ci­o­nal­ment han reque­rit intel·ligència humana. Això inclou l’apre­nen­tatge, la reso­lució de pro­ble­mes, la per­cepció i el reco­nei­xe­ment del llen­guatge, entre d’altres. La IA no es limita a seguir ins­truc­ci­ons pre­pro­gra­ma­des, sinó que té la capa­ci­tat d’apren­dre de l’experiència i adap­tar-se a noves situ­a­ci­ons.

La història de la IA es remunta a mit­jan segle XX, però ha estat en les últi­mes dècades quan hem vist avenços veri­ta­ble­ment revo­lu­ci­o­na­ris. Un dels moments clau en aquesta evo­lució va ser el desen­vo­lu­pa­ment del sis­tema expert Mycin a la Uni­ver­si­tat de Stan­ford als anys setanta. Aquest sis­tema, creat per Edward Short­liffe, va ser pio­ner en l’ús de la IA per diagnos­ti­car infec­ci­ons bac­te­ri­a­nes i reco­ma­nar trac­ta­ments. Es va demos­trar, així, el poten­cial de la IA en el camp de la medi­cina.

A mesura que la potència de càlcul dels ordi­na­dors aug­men­tava, també ho feia la sofis­ti­cació dels sis­te­mes d’IA. El 1997, el pro­grama Chi­nook de la Uni­ver­si­tat d’Alberta (Canadà) va acon­se­guir resol­dre el joc de dames i va demos­trar que una màquina podia superar les millors ments huma­nes en tas­ques específiques.

Un dels avenços més sig­ni­fi­ca­tius en els últims anys ha estat el desen­vo­lu­pa­ment de les xar­xes neu­ro­nals arti­fi­ci­als, sis­te­mes ins­pi­rats en el fun­ci­o­na­ment del cer­vell humà. Aques­tes xar­xes han revo­lu­ci­o­nat camps com el reco­nei­xe­ment d’imat­ges i el pro­ces­sa­ment del llen­guatge natu­ral. Per exem­ple, el 2015, el sis­tema Res­Net, desen­vo­lu­pat per Micro­soft, va superar per pri­mera vegada la pre­cisió humana en la clas­si­fi­cació d’imat­ges i va mar­car una fita en la visió per com­pu­ta­dor.

La IA és pre­sent en molts aspec­tes del nos­tre dia a dia, sovint de manera invi­si­ble. Quan uti­lit­zem el telèfon mòbil per fer una foto­gra­fia, els algo­ris­mes d’IA tre­ba­llen en temps real per millo­rar la qua­li­tat de la imatge i apli­car-hi efec­tes. Quan cer­quem a inter­net, els motors de cerca uti­lit­zen IA per enten­dre millor la nos­tra con­sulta i ofe­rir resul­tats més relle­vants.

En el camp de la salut, la IA està tenint un impacte trans­for­ma­dor. A l’hos­pi­tal Vall d’Hebron de Bar­ce­lona, per exem­ple, s’està uti­lit­zant un sis­tema d’IA desen­vo­lu­pat per l’empresa local Medik­tor per fer tri­at­ges més efi­ci­ents a urgències. Aquest sis­tema ana­litza els símpto­mes dels paci­ents i pro­por­ci­ona una ava­lu­ació ini­cial que ajuda els met­ges a pri­o­rit­zar els casos més urgents.

La IA està revo­lu­ci­o­nant la manera com interac­tuem amb la tec­no­lo­gia. Els assis­tents vir­tu­als com Goo­gle Assis­tant i Siri uti­lit­zen tècni­ques avançades de pro­ces­sa­ment del llen­guatge natu­ral per enten­dre i res­pon­dre les nos­tres pre­gun­tes. Però, més enllà d’aques­tes apli­ca­ci­ons fami­li­ars, hi ha pro­jec­tes més ambi­ci­o­sos en marxa.

Un exem­ple fas­ci­nant és el pro­jecte Blue Brain, lide­rat per l’Escola Politècnica Fede­ral de Lau­sana. Aquest pro­jecte està tre­ba­llant per crear una simu­lació com­pleta del cer­vell humà uti­lit­zant super­com­pu­ta­dors i models d’IA. L’objec­tiu és no només enten­dre millor com fun­ci­ona el cer­vell, sinó també desen­vo­lu­par noves teràpies per a malal­ties neu­rològiques.

En el camp de la robòtica, la IA està per­me­tent la cre­ació de màqui­nes cada vegada més autònomes i adap­ta­bles. A la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya, el Grup de Recerca en Robòtica Intel·ligent i Sis­te­mes està desen­vo­lu­pant robots assis­ten­ci­als que poden interac­tuar de manera natu­ral amb per­so­nes i adap­tar-se a dife­rents entorns. Els robots tenen el poten­cial de millo­rar l’atenció a la gent gran o amb dis­ca­pa­ci­tats.

La IA també està trans­for­mant indústries tra­di­ci­o­nals. A Cata­lu­nya, l’empresa Ais­tech Space uti­litza satèl·lits equi­pats amb IA per moni­to­rar cul­tius i pre­dir colli­tes. Aquesta tec­no­lo­gia per­met als page­sos pren­dre deci­si­ons més infor­ma­des sobre quan cal plan­tar, regar o collir, i aug­menta així l’eficiència i la sos­te­ni­bi­li­tat al camp.

En el món de l’art i la cre­a­ti­vi­tat, la IA està obrint noves fron­te­res. El pro­jecte The Next Rem­brandt, desen­vo­lu­pat per un equip d’engi­nyers i his­to­ri­a­dors de l’art, va uti­lit­zar IA per ana­lit­zar les obres de Rem­brandt i crear una nova pin­tura en el seu estil. Aquest pro­jecte no només va demos­trar les capa­ci­tats cre­a­ti­ves, sinó que va sug­ge­rir pre­gun­tes esti­mu­lants sobre la natu­ra­lesa de l’art.

L’avenç de la IA, però, també plan­teja rep­tes impor­tants. Un dels quals és la pri­va­ci­tat de les dades. Els sis­te­mes d’IA neces­si­ten grans quan­ti­tats de dades per fun­ci­o­nar, la qual cosa plan­teja pre­gun­tes sobre com es recu­llen i s’uti­lit­zen. El Cen­tre de Visió per Com­pu­ta­dor de la UAB tre­ba­lla en tècni­ques d’IA que res­pec­tin la pri­va­desa, com l’apre­nen­tatge fede­rat, que per­met entre­nar models sense com­par­tir dades sen­si­bles.

Un altre repte és l’impacte en el mer­cat labo­ral. Men­tre que la IA pot auto­ma­tit­zar mol­tes tas­ques i crear nous llocs de tre­ball, també pre­o­cupa la pos­si­ble pèrdua d’ocu­pa­ci­ons en alguns sec­tors. La Fun­dació i2CAT de Bar­ce­lona lidera pro­jec­tes per estu­diar l’impacte de la IA en el tre­ball i desen­vo­lupa pro­gra­mes de for­mació per pre­pa­rar els tre­ba­lla­dors per al futur.

L’ètica és un altre tema relle­vant. Com podem asse­gu­rar que els sis­te­mes d’IA pren­guin deci­si­ons jus­tes i no dis­cri­mi­natòries? Com podem fer que siguin trans­pa­rents i expli­ca­bles? El Bar­ce­lona Super­com­pu­ting Cen­ter tre­ba­lla en el desen­vo­lu­pa­ment d’IA expli­ca­ble, que pot pro­por­ci­o­nar raons com­pren­si­bles per a les deci­si­ons, un pas cab­dal per gua­nyar con­fiança en aquests sis­te­mes.

De cara al futur, les pos­si­bi­li­tats de la IA sem­blen il·limi­ta­des. Es pre­veu que tindrà un paper cab­dal en la lluita con­tra el canvi climàtic, ja que aju­darà a opti­mit­zar l’ús d’ener­gia i a desen­vo­lu­par tec­no­lo­gies sos­te­ni­bles. També s’espera que trans­formi la medi­cina per­so­na­lit­zada i per­meti trac­ta­ments més eficaços i adap­tats a cada paci­ent.

Futurepedia: recursos d’IA per a professionals

Futurepedia és una plataforma de recursos dissenyada per ajudar professionals a aprofitar la IA com ChatGPT, Runway ML i moltes més. Ofereix directoris, guies fàcils, un butlletí setmanal i un canal de YouTube en anglès, tot per integrar la IA en pràctiques professionals i fomentar l’aprenentatge col·lectiu.

Merlin AI: assistència intel·ligent

Merlin és una eina que utilitza GPT-4 per ajudar en tasques com resumir vídeos de YouTube, blogs, respondre correus i generar publicacions a xarxes socials. Funciona com una extensió per als navegadors Chrome i Firefox i ofereix una assistència eficient en temps real per optimitzar la gestió del contingut digital.

Copilot: assistent conversacional de Microsoft

Copilot és una IA conversacional de Microsoft, desenvolupada amb GPT-4, que integra funcions com recerca d’informació actualitzada, generació d’imatges amb DALL-E 3 i assistència a Excel i Word. Ofereix respostes precises i creatives a través de xats, i millora la productivitat i l’experiència d’usuari.

Shuffll: producció audiovisual eficient

Shuffll és una plataforma d’IA per crear, gravar i escalar vídeos d’alta qualitat. Permet generar guions i efectes de so automàticament, facilitant la col·laboració entre equips i optimitzant el compromís del públic. Ideal per a màrqueting, recursos humans i educació, revoluciona la producció de contingut audiovisual.

Diccionari

Lògica difusa

La lògica difusa és una tècnica que permet treballar amb conceptes imprecisos o incerts, com ara “molt”, “poc” i “aproximadament”. A diferència de la lògica clàssica, que només permet valors binaris (cert o fals), la difusa assigna graus de veritat entre 0 i 1. Això vol dir que pot representar situacions amb més precisió i flexibilitat, fent-la especialment útil per a sistemes complexos, com ara els controladors difusos que els electrodomèstics utilitzen per ajustar funcions de manera més eficient i adaptativa.

Enginyeria de característiques

És el procés de crear, modificar i seleccionar variables rellevants a partir de dades brutes per millorar el rendiment dels models d’aprenentatge automàtic. El procés inclou tasques com ara la normalització, la codificació de variables categòriques i la generació de noves característiques basades en el coneixement del domini.

GAN

Les GAN (generative adversarial networks) són un tipus de xarxes neuronals artificials compostes per dues subxarxes: un generador i un discriminador. El generador crea dades falses que semblen reals, mentre que el discriminador intenta distingir entre dades reals i falses. Aquest entrenament competitiu permet generar imatges, textos i sons de gran realisme.

GPU

Una GPU (graphics processing unit) és un tipus de processador especialitzat en el càlcul paral·lel massiu, ideal per a aplicacions gràfiques i de càlcul intensiu, com ara l’entrenament de models d’aprenentatge profund. Les GPU permeten accelerar significativament el processament de grans volums de dades, fent-les essencials en el camp de la IA.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia