La Cimera Social de l’Aigua, crítica amb la nova dessalinitzadora de l’Empordà
La Cimera Social de l’Aigua se suma a les veus del món acadèmic que alerten dels impactes de la dessalinització. “La dessalinització hauria de ser l’última de les infraestructures hídriques a construir, ja que encareix per 15 el preu de l’aigua i emet una quantitat de Gasos d’Efecte Hivernacle molt superior a la resta de sistemes de potabilització”, alerten.
Alerten dels impactes socials i econòmics de la nova dessalinitzadora que es projecta a la Costa Brava Nord; exigeixen la necessitat d’un canvi de model basat en la reducció de la demanda d’aigua i la priorització dels seus usos i demanen iniciar els processos de participació per l’elaboració del nou full de ruta del Govern.
En referència al preu de l’aigua, es mostren preocupats pel possible impacte que pot tenir la nova dessalinitzadora sobre l’assequibilitat del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament. “De fet, des de gener de 2024 la tarifa de l’aigua d’ATL ha pujat un 33,7% pel fet d’operar a màxim rendiment les dessalinitzadores ja construïdes”, manifesten. Aquest increment s’ha repercutit amb pujades de les tarifes de l’aigua dels diferents municipis que compren aigua a ATL.
Malgrat el full de ruta anunciat pel Govern “encara s’ha de concretar i definir, les organitzacions veuen una declaració d’intencions del nou Govern en l’anunci que ha fet del paquet de noves inversions per a producció d’aigua potable”.
“La resposta a l’escassetat hídrica i a la crisi climàtica no pot ser una política d’oferta infinita d’aigua amb la construcció de noves infraestructures que comprometen encara més el futur del país”, lamenten. Opinen que el rumb del nou Govern sembla voler aportar més aigua al sistema per seguir consumint sense mesura, i es mostren crítics al creixement diferenciat de la indústria turística a la Costa Brava i els seus interessos darrere les noves infraestructures.
Consideren que l’estratègia del Govern de pretendre “desconnectar-se de la pluja” és una resposta irracional i completament antropocèntrica, que menysté la necessitat d’aigua dels ecosistemes, el camp i es focalitza en garantir l’aigua per a les activitats econòmiques. Consideren que les polítiques de gestió i reducció de la demanda d’aigua són cabdals i encara no són presents als plans de l’administració. “Caldria avaluar quanta aigua es pot donar a cada territori amb l’aigua que tenim ara mateix i establir una priorització d’usos i un reforç puntual d’infraestructura, si fos necessari en temps d’escassetat”, comenten.
“És difícil avaluar quanta aigua necessita l’Empordà perquè les dades de consum dels sectors no són públiques. No obstant això, si avaluem les dades de consum dels municipis durant l’aplicació del Pla Especial de Sequera, observem que 1 de cada 4 municipis que s’abasteixen de l’aqüífer Fluvià-Muga i de l’embassament de Darnius-Boadella fa més d’un any que incompleixen les dotacions màximes establertes”, apunten, remarcant les insuficiències en la gestió de la demanda d’aigua.