Salut

Deu anys de pur europeisme

L’Hospital de Cerdanya és consolida com a l’únic centre de la UE que atén ciutadans de dos estats

Des dels inicis ha anat resolent les problemàtiques sorgides fruit de dos sistemes sanitaris diferents

El director general del centre remarca la bona voluntat de la plantilla com clau de l’èxit

L’Hospital de Cerdanya és únic, no té referents i, per tant, no es pot copiar de cap altre model

L’hos­pi­tal de Cer­da­nya, que fa jus­ta­ment deu anys que s’ha obert, és un dels exem­ples més pal­pa­bles d’euro­pe­isme. Ubi­cat al pla de Rigo­lisa de Puig­cerdà, dóna ser­vei a 28.000 cere­tans i, fins aquest punt, res d’extra­or­di­nari. La seva sin­gu­la­ri­tat és que també atén els 12.000 habi­tants del Cap­cir, admi­nis­trats pel govern francès i, més encara, que té entre els tres-cents mem­bres de la seva plan­ti­lla –dos-cents qua­ranta a dedi­cació total– per­so­nal català, espa­nyol i francès. De fet, només de tru­car a la cen­tra­leta de l’hos­pi­tal queda clar, el mis­satge gra­vat que dóna la ben­vin­guda i con­vida a mar­car una extensió o a espe­rar atenció directa és en català, francès i cas­tellà.

És un exem­ple únic d’euro­pe­isme en el camp sani­tari, que s’ha inten­tat imi­tar sense èxit en d’altres indrets de la Unió Euro­pea, no ha estat fàcil de ges­tar i de posar en marxa i, de fet, el repte es manté i l’han d’afron­tar una direcció col·legi­ada per un direc­tor gene­ral català i un de francès i el con­sell d’admi­nis­tració, que inte­gra repre­sen­tants de tots els estats i admi­nis­tra­ci­ons sanitàries impli­ca­des. Uns rep­tes que, als anys pre­vis a la seva posada en marxa, van ser veri­ta­bles obs­ta­cles, que només es van poder superar gràcies a la tos­su­de­ria i a la volun­tat de tirar enda­vant de mol­tes per­so­nes, espe­ci­al­ment del gerent de l’Hos­pi­tal de Puig­cerdà, Jordi Varela, i el de la fun­dació Hos­pi­tal de Puig­cerdà, Jordi Boix.

La bece­ro­les del cen­tre hos­pi­ta­lari són els estu­dis pre­vis sobre un hos­pi­tal per a Puig­cerdà, la Seu d’Urgell i Andorra per uni­fi­car ser­veis, però la pro­posta es va que­dar en paper mullat. Poste­ri­or­ment, Jordi Varela va fer la petició al Depar­ta­ment de Salut d’un nou hos­pi­tal per a la capi­tal cere­tana, ja que l’edi­fici de l’ales­ho­res que­dava petit i no hi havia pos­si­bi­li­tat física de crei­xe­ment. Amb l’alcalde Joan Car­re­tero, van tenir clar que calia un plus per avançar posi­ci­ons en la llista de pri­o­ri­tats i van pro­po­sar fer un hos­pi­tal trans­fron­te­rer. Ja amb Jordi Boix a la gerència, es va sig­nar el con­veni trans­fron­te­rer que va donar l’impuls defi­ni­tiu al pro­jecte.

La pri­mera pro­posta va ser fer un hos­pi­tal muni­ci­pal, és a dir, només un canvi d’edi­fici i aten­dre als paci­ents del Cap­cir. Les difi­cul­tats per cobrar els ser­veis a causa que calien auto­rit­za­ci­ons del govern de Madrid i el de la Gene­ra­li­tat, però, van enca­llar-la. Curi­o­sa­ment, ho va des­en­ca­llar tot una eslla­vis­sada a la car­re­tera de Sant Pere de Sedret, que obli­gava les par­te­res a des­plaçar-se als cen­tres sani­ta­ris de Prada o de Tolosa de Llen­gua­doc i no pas al de Puig­cerdà, a menys quilòmetres i on tenien assistència gratuïta. Això no obs­tant i tot i veure la neces­si­tat del nou hos­pi­tal trans­fron­te­rer, les auto­ri­tats fran­ce­ses no volien que només fos un hos­pi­tal regit per la Fun­dació hos­pi­tal de Puig­cerdà i pel Cat­sa­lut. La següent pro­posta va ser una par­ti­ci­pació en la gestió en funció del nom­bre poten­cial de paci­ents, un 60 per cent dels quals de la banda sud-cata­lana i la resta del Cap­cir, però sense la fun­dació, perquè era un ens pri­vat tot i estar vin­cu­lat a l’Ajun­ta­ment de Puig­cerdà.

Final­ment, la situ­ació es va sal­var amb la cre­ació d’una Agència Euro­pea de Coo­pe­ració Ter­ri­to­rial per ins­criure l’hos­pi­tal, amb un con­sell d’admi­nis­tració que inte­grava repre­sen­tants del Cat­sa­lut, del sis­tema sani­tari i del minis­teri francès, de l’espa­nyol i, per cor­te­sia de la Gene­ra­li­tat, hi tenien cadira el pre­si­dent del Con­sell Comar­cal de la Cer­da­nya i de l’alcalde de Puig­cerdà. Segons el con­veni, la Fun­dació hos­pi­tal de Puig­cerdà era la proveïdora de ser­veis, excepte radi­o­lo­gia i reha­bi­li­tació que se n’encar­re­gava l’admi­nis­tració sanitària fran­cesa. Quan el nou cen­tre hos­pi­ta­lari trans­fron­te­rer va estar cons­truït, s’hi van deri­var també aquests dos últim ser­veis.

Arri­bats en aquest punt, la inter­venció de Jordi Boix va tor­nar a ser deter­mi­nant, perquè la vui­tan­tena de tre­ba­lla­dors de la fun­dació pogues­sin man­te­nir el seu lloc de tre­ball, ja que, en prin­cipi, el per­so­nal no es podia tras­pas­sar al nou hos­pi­tal. Fruit d’un nou con­veni, es va arri­bar al com­promís per fer pos­si­ble aquest traspàs, cosa que va sal­var una qua­ran­tena de llocs de tre­ball.

Jordi Gassió, el pri­mer direc­tor del nou hos­pi­tal –poste­ri­or­ment, ho han estat Fran­cesc Bonet, Vicent Rou­vet i l’actual Xavier Conill– afirma que la impli­cació de tot el per­so­nal va ser clau per superar el munt de pro­ble­mes que es van plan­te­jar i posa d’exem­ple el tras­llat i l’equi­pa­ment dels quiròfans. A més, remarca que es tracta d’un hos­pi­tal únic i, per tant, que no tenien cap refe­rent. “No podíem copiar”, rebla.

Nadons i difunts

Una altra de les grans pro­blemàtiques que va afron­tar el cen­tre durant els pri­mers anys va ser el de la gestió admi­nis­tra­tiva dels nai­xe­ments i de les defun­ci­ons. Els nadons del Cap­cir s’havien de regis­trar a Bar­ce­lona i, per tant, poste­ri­or­ment, els pares els havien de naci­o­na­lit­zar fran­ce­sos. I els difunts, tot i estar a pocs quilòmetres dels seus muni­ci­pis, s’havien de repa­triar embal­sa­mats i amb taüt de zenc –i, per tant, amb molts més cos­tos– fins a Per­pinyà. A més, calia la tra­mi­tació dels per­mi­sos via poli­cia mortuòria fran­cesa, Madrid i Bar­ce­lona. Ara, els pri­mers tenen la doble naci­o­na­li­tat i, en el cas dels difunts, es fa el tras­llat directe amb una con­ser­vació tem­po­ral prèvia.

Deu anys, doncs, de mol­tes difi­cul­tats, mol­tes per la manca de refe­rents, que es van reso­lent amb la impli­cació dels res­pon­sa­bles i del per­so­nal.

“No volem ser el Trueta”

“No volem ser el Trueta de la Cerdanya”, afirma amb contundència el director general del centre, Xavier Conill, que explica que treballen per crear un bon servei de proximitat des de l’atenció primària fins a l’especialització. I remarca la particularitat que comporta atendre una població fixa de 30.000 habitants, que, en determinats mesos de l’any, s’incrementa fins els 180.000. “L’Hospital de Cerdanya neix per una necessitat, no és un experiment”, remarca Conill. Segons ell, a part d’oferir una bona atenció sanitària, la vertebració d’una bona xarxa de salut té els seus efectes econòmics en una comarca on el turisme té un pes molt rellevant a l’economia local. La implementació d’aquesta xarxa, però, topa amb la problemàtica dels protocols propis de les administracions catalana, francesa i espanyola. A tall d’exemple, parla de l’equiparació de salaris, els preus dels subministraments, la fiscalitat, les comunicacions –els autocars del Capcir no arriben a l’hospital–, l’homologació dels títols, etc. “El repte és atendre igual i respondre a les expectatives dels ciutadans de dos estats que tenen un model i un concepte de la sanitat diferent”, diu, més enllà d’aprofundir en els trets diferencials com l’especialització en traumatologia de l’esport i del lleure de muntanya, de la qual en son un referent. Xavier Conill remarca que la generositat és la clau perquè els usuaris no percebin la singularitat de l’hospital ceretà amb una sensació de pèrdua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia