Immigració: un debat construït?

La immigració és al centre del debat públic. Els detractors atribueixen al fenomen l’augment de la delinqüència i la pèrdua cultural, mentre que altres actors més favorables volen rebatre el discurs anti-immigració i alerten del seu risc. Tot i això, la majoria de la ciutadania catalana –gairebé un 60%– es mostra d’acord amb l’arribada d’immigració, segons l’estudi La immigració a Catalunya: un debat construït?, de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Només un 22% de la població reconeix estar-hi en desacord.

Els motius per no estar-hi a favor han variat en els últims 30 anys. L’any 1992, el mateix sondeig recollia que l’argument més comú per estar en desacord amb la immigració era que “pren la feina als d’aquí”. L’any 2023, el motiu més citat és que “no accepta els nostres costums”. “El discurs majoritari ara és la immigració com una contraposició als nostres valors i actituds, com si fossin homogenis”, contextualitza la directora de polítiques migratòries a Instrategies i investigadora associada del Gritim-UPF, Gemma Pinyol. Aquest nou fil és més difícil de desmentir, perquè, en la majoria dels casos, es tracta de sensacions. “El discurs de l’extrema dreta viu de construccions creades; és més fàcil perquè no hi ha tantes dades per contrarestar-lo”, hi afegeix. Aquest és el cas d’Hongria: en un país on la immigració representa el 0,1% de la població, hi ha un discurs amenaçador sobre la imminent pèrdua d’identitat a causa dels nouvinguts. En definitiva, “es pot demostrar que no és veritat que es pugui relacionar la immigració amb la inseguretat, que té a veure amb altres conceptes, però és molt més difícil fer-ho amb les percepcions que acaben sent més personals”, conclou la investigadora associada a la UPF.

Segons l’informe de l’ICPS, les dones joves són les que es mostren més favorables a l’arribada de persones estrangeres, mentre que les dones majors de 65 anys són les que menys. En aquest sentit, Pinyol explica que les generacions joves han viscut amb la realitat multicultural des de sempre, a diferència de les persones més grans. “Els joves han crescut en un context en què la immigració era un fet més, però alhora han escoltat també aquest discurs d’amenaça”, explica Pinyol. Les persones que mostren una actitud menys favorable a la immigració solen ser homes de més de 64 anys o dones de més de 49, amb estudis secundaris o inferiors, afins al centredreta o a la dreta, segons l’estudi. Per tant, no és cert que els homes joves es distingeixin pel fet de ser un segment especialment crític amb la immigració, sinó ben al contrari. Amb tot, “els homes joves estan demostrant que són un dels grups que més se senten atrets pels discursos de l’extrema dreta, però hi ha altres elements que també es conjuguen en aquest àmbit”, analitza la directora de polítiques migratòries a Instrategies.

“Al final, no és tant un debat real com un debat construït”, afirma Pinyol. El discurs públic que hi pugui haver sobre la immigració acaba variant la narrativa de l’opinió pública, explica la investigadora. És per això que encara que els partits d’extrema dreta amb un discurs molt contundent contra la immigració pugin, la seva gran victòria és la normalització de certs discursos. “En els últims anys, els partits polítics de Catalunya han canviat el seu discurs sobre la immigració i l’han utilitzada com a excusa per criticar tot el que no funciona del sistema”, constata. “Abans, aquestes afirmacions es consideraven una vulneració de drets”, hi afegeix la investigadora associada a la UPF. El fet que aquests partits creixin no necessàriament ha d’anar vinculat de manera directa amb el seu discurs sobre la immigració. “El fenomen migratori no és gaire important per a la majoria de la població a l’hora de votar; ho és per a un reducte petit que hi està molt en contra, fomentat per arguments racistes”, hi afegeix la investigadora. Així, els partits d’extrema dreta han sabut guanyar fent frases grans i èpiques com ara “Els expulsarem a tots”. “El que no expliquen és que no és una solució viable; no entren en detall”, ironitza Pinyol. És per això, explica, que desmentir els discursos d’extrema dreta, encara que es tinguin dades, costa, perquè la idea ja ha calat.

Però el debat és més profund. “Què vol dir que la gent estigui en contra o a favor de la immigració?”, pregunta Pinyol. “Em falta maduresa en el debat”, critica la investigadora. El fenomen migratori és una “realitat immutable” i una pregunta tan general com estar-hi a favor o en contra troba que pot estar subjecta a moltes interpretacions. A més, Pinyol estableix que aquesta pregunta no significa el mateix per a tothom i, per tant, les respostes no seran representatives. Tant els autors de l’informe com Pinyol es pregunten si el debat de la immigració avui dia no és més que un debat construït que no ha arribat a calar entre la població catalana. “Crec que hauríem d’estar fent preguntes molt més específiques sobre quin model de gestió volem”, hi afegeix.

Després de 25 anys en què Catalunya s’ha convertit en terra d’arribada, el debat seriós sobre la gestió de la migració i els reptes de convivència continua sense evolucionar. “Moltes vegades el problema no és la immigració com a fenomen, sinó la desigualtat”, afirma Pinyol de manera contundent.