Voluntaris: donar-se als altres
A Catalunya hi ha unes 900.000 persones que fan de voluntàries en entitats sense ànim de lucre; la majoria són dones i majors de 55 anys
“Fent de voluntari, veus transformada la teva vida”, explica Eulàlia Mas, directora de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS)
“Les persones es fan voluntàries per molts motius. N’hi ha que sempre han tingut una sensibilitat especial per algun tema; d’altres, per motius religiosos; d’altres, perquè s’avorreixen a casa; d’altres, perquè se senten soles... Però totes, totes, en algun moment asseguren que el voluntariat que fan els dona més del que elles donen als altres.” Ho explica Eulàlia Mas, que ha estat voluntària a l’hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna de Barcelona i ara és la directora de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS). “Fer de voluntària ha estat molt important a la meva vida; és una cosa que et marca i que mai se t’oblida”, explica a títol personal. “Fer de voluntari et fa feliç –puntualitza–. Si no ho has descobert, et pots passar la vida veient-ho al teu costat sense que et cridi l’atenció. Però qui ho descobreix sap que fer de voluntari té molt d’impacte, perquè veus transformada la teva vida i, alhora, tu també estàs col·laborant a transformar el teu entorn.”
A Catalunya, ara mateix hi ha gairebé unes 900.000 persones fent tasques de voluntariat, el 13,4% de la població. Aquesta dada és una de les conclusions de l’estudi L’acció voluntària. Un desplegament territorial, que va fer la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) en col·laboració amb la Plataforma del Voluntariado de España (PVE) el 2023. Aquest any la FCVS ja n’està elaborant un altre, d’estudi, que es publicarà el 5 de desembre, que és el Dia Internacional del Voluntariat. Segons Eulàlia Mas, però, “no serà gaire diferent” del que van publicar l’any passat. “Al contrari: reforçarà moltes de les dades que vam donar”, hi afegeix.
Feminitzat
De les gairebé 900.000 persones que fan voluntariat, el 52,9% són dones, i la franja d’edat de més de 55 anys és la més present, amb un 32,8% del total. Fa només dos anys, la feminització i l’edat del voluntariat encara eren més grans. “És un reflex de la població a Catalunya, que, en general, s’ha envellit. I pel que fa a la feminització del voluntariat, sempre ha estat així. Tot allò que té relació amb les cures i la vida humana sempre, històricament, ha anat lligat a les dones”, diu Mas, que assegura que, tot i l’evidència de la immensa majoria de dones a les entitats, “fins ara, si bé s’està començant a corregir, en els càrrecs directius hi havia homes; ara ja hi comença a haver moltes dones directives”.
Una altra realitat que confirma l’estudi fet per la FCVS i la PVE és que costa trobar relleu de voluntaris joves. “El relleu a les entitats és difícil i certament les entitats estan preocupades, ja que voldrien el relleu de gent jove, que aportés aquesta mirada fresca i innovadora, i això costa”, admet Mas. I el relleu generacional no només és complicat a les entitats. Avui, que vivim en l’època de la immediatesa, en una societat que s’ha definit com a líquida, gasosa, on tot passa i desapareix en un instant, de les xarxes, dels impactes, “demanar a un jove compromís de llarga durada és difícil, cosa que no vol dir que no estigui interessat o implicat en algun projecte, però la realitat és que ho tenen tot difícil”. “Els costa entendre que el compromís duri, per exemple, un any. Un any per a ells és un misteri”, explica Mas.
Llarga tradició a Catalunya
El voluntariat social encapçala el rànquing i aplega el 58,6% del total de persones voluntàries. En segon lloc, se situa el voluntariat cultural (18,5%), seguit de prop per l’educatiu (18,4%) i, una mica més lluny, pel sociosanitari (16,8%). El voluntariat social, el cultural i l’educatiu tenen una gran tradició a Catalunya, podríem dir que són pal de paller del país, estructura de país. “Això és així perquè som una nació sense estat i moltes coses les han acabat resolent organitzacions plenes de voluntariat que ha respost a una necessitat que no ens resolien. I això ens ha convertit en un país que s’acaba apanyant com pot amb la força de la voluntat de la gent.”
El percentatge és molt similar a les dades sobre voluntaris que es va fer el 2018, cosa que, segons la FCVS, vol dir que existeix reconeixement i confiança de la ciutadania cap a la tasca que fan les entitats. Però una altra cosa: una altra característica del voluntariat a Catalunya és la intenció de continuar-ne fent: gairebé el 84% de les persones voluntàries enquestades contesten que sí que en continuaran fent, mentre que el 2,7% diuen que “probablement no hi continuaran”.
Per ser voluntari, també se n’ha d’aprendre. Ho explica la religiosa Victòria Molins, ànima i una de les tres persones que han impulsat l’hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna: “És molt important saber el nom dels usuaris i tractar-los no com si fossin un número.” “Tampoc s’ha d’esperar que et donin constantment les gràcies”, indica la religiosa, que vol recordar que els acollits de Santa Anna (els anomenen acollits i no usuaris) “són persones que viuen al marge de la societat”. L’hospital de campanya de Santa Anna, una parròquia al centre de Barcelona que acull els més marginats, seguint les indicacions del papa Francesc, que demana sortir a la perifèria, reparteix cada dia uns 200 esmorzars, 120 dinars i 150 sopars a persones, majoritàriament homes i joves, que malviuen als carrers. Alguns dels joves que han estat acollits, com en Dabo, un africà que va arribar en una embarcació, van passar després a ser voluntaris i ara ja estan contractats. Avui obre i tanca la porta de la parròquia del carrer Santa Anna i porta el control dels acollits. Amb ell, l’Ahmed, que també va ser acollit, avui fa de voluntari i, un cop al mes, de perruquer. Entre el menjador, els cursos d’idiomes i els serveis mèdics, a Santa Anna hi ha més de 300 voluntaris. És tasca de cada entitat la formació i l’encaix dels voluntaris.
Què és ser voluntari?
El 2025 farà deu anys de l’aprovació de la llei catalana de voluntariat, que estableix que es tracta d’una acció ordenada, regulada i que penja d’entitats sense afany de lucre. “El voluntariat emparat per aquesta llei només es pot dur a terme a l’interior de les entitats sense afany de lucre que, a més a més, tenen un pla de voluntariat i una estratègia de voluntariat dins la seva entitat i, per tant, fan un seguiment dels voluntaris. La resta de coses que passen a la societat, relacionades amb solidaritat, bones obres, bon veïnatge, bona ciutadania..., tot això està molt bé, però la llei no en diu res, senzillament no ho preveu”, explica Eulàlia Mas, que insisteix: “La llei marca que el que s’entén a Catalunya per voluntariat és aquesta acció vinculada a entitats sense afany de lucre.”
Ara que ha començat la copa Amèrica i que, com en els Jocs Olímpics del 92, s’han potenciat els voluntaris, cal saber que a aquests nois i noies joves que s’han apuntat a fer de “voluntaris”, segons la llei no se’ls pot anomenar voluntaris, entre altres coses perquè la copa Amèrica, d’entitat sense afany de lucre, no en té res; al contrari, és un gran negoci d’abast mundial. Sí que les persones que “fan de voluntàries” (de totes les edats; moltes de les quals, jubilades) fan feina sense cobrar com una manera de sentir-se partícips de l’esdeveniment, però la FCVS qüestiona aquesta figura. Consideren que hi ha una frontera “confusa” entre les tasques que s’han de cobrir amb llocs de treball remunerats i els llocs que es poden nodrir de persones voluntàries. Ja va passar amb els Jocs Olímpics, que van propiciar el desenvolupament d’una llei que regulés els voluntaris. “Però el que va passar amb els «voluntaris» dels Jocs Olímpics també va tenir la seva part bona, perquè molts dels quals, passat l’esdeveniment esportiu, es van apuntar a fer de voluntaris en entitats”, recorda Mas.
Eulàlia Mas assegura que hi ha organitzacions que consideren que “per tenir més sentit i per estar més obertes a la comunitat han d’incorporar l’aportació de persones voluntàries”, i aquestes persones acaben sent “essencials”. “Per a la Federació Catalana de Voluntariat Social, són essencials, són la clau, són fonamentals, perquè el voluntariat aporta aire, oxigen als projectes, perquè ve de l’entorn, té criteri i fa preguntes a l’entitat i l’ajuda a ressituar-se. Molt sovint, en alguna d’aquestes entitats, el que passa és que persones ateses, usuàries, acaben després també podent ser persones voluntàries i això és magnífic.” I puntualitza: “Quan passa això, es tanca el cercle i nosaltres ho celebrem.”
En canvi, els preocupa que molta gent no sap ni què és ser voluntari. L’estudi assenyala els motius que al·leguen les persones que no fan voluntariat: la majoria (46%) ho atribueixen a falta de temps, perquè els estudis o la feina no els ho permeten, però un 12,5% diuen que no en fan per falta d’informació. La FCVS considera que aquest pot ser un punt a treballar. “Aquest sí que és un problema per a nosaltres. Ens fa la impressió que els governs –tots, els locals, els autonòmics, perquè és un mal endèmic a tot arreu– miren el voluntariat amb una certa condescendència, amb un cert paternalisme, però no fan esforços per fer una bona campanya de difusió del que és fer voluntariat i per impulsar-lo.” La directora de la FCVS voldria que l’administració els ajudés econòmicament per tal que ells en poguessin fer difusió. “Seria bo que nosaltres, que som el mateix sector, poguéssim fer campanyes de difusió, perquè aquesta és una activitat que no és prou coneguda. Corren tòpics del que és ser voluntari, però no es coneix bé, i com que no es coneix bé, la gent no s’hi apunta”, diu. Aquesta seria una de les reivindicacions de la FCVS. “Necessitem ajudes per fer el que ja fem, que ens facilitin la tasca, que el nostre missatge sigui més potent i arribi a tothom.”