Alternativa farmacològica per a la insuficiència cardíaca

A Catalunya hi ha més de 200.000 persones afectades d’insuficiència cardíaca. Només l’any passat es van diagnosticar 37.000 casos nous d’una malaltia d’incidència creixent que anualment genera més de 400.000 visites als serveis d’urgències i hospitalitzacions als diferents centres del país. D’insuficiències cardíaques n’hi ha de diversa mena, i també és molt variada l’aproximació farmacològica per tractar-les. Els metges prescriuen medicaments que actuen de diverses maneres: alguns relaxen els vasos sanguinis perquè el cor treballi millor, d’altres fan disminuir la freqüència cardíaca, ajuden a enfortir el cor perquè bombegi més fort o eliminen líquid extra del cos. Aquest ventall de fàrmacs, però, no acaba de funcionar de forma eficient per a un grup important de pacients que, en canvi, sí que es podrien beneficiar d’un altre compost que l’hospital de Bellvitge ha posat a prova liderant a l’Estat espanyol un estudi internacional que ha inclòs més de 6.000 pacients de tot el món. Es tracta de la finerenona, que fins ara es prescriu en determinats casos de malaltia renal crònica però que aviat es podria afegir a les guies mèdiques per ajudar els pacients cardíacs a millorar la qualitat de vida.

La insuficiència cardíaca apareix quan el cor és incapaç d’expulsar la sang que li arriba en cada cicle cardíac en la mesura en què ho hauria de fer. Això implica que el cos té dificultats per proporcionar sang a tots els òrgans en prou quantitat perquè funcionin correctament. Com a conseqüència, les persones que la pateixen se senten dèbils, cansades o tenen dificultats per respirar. Activitats diàries com ara caminar, pujar escales o carregar la compra poden ser difícils de fer. Per a alguns pacients, com ara Mercè Olivares, fins i tot tasques menys exigents queden compromeses, i quan prepara un sofregit, sovint ha de descansar després de tallar la ceba per poder afrontar el tomàquet.

Ella és una de les pacients que tracta l’equip del doctor Josep Comín, director clínic de l’àrea de malalties del cor de l’hospital Bellvitge. Comín, que també lidera el grup Bio-Heart de recerca en malalties cardiovasculars de l’Idibell i del Cibercv, explica que un dels paràmetres per al diagnòstic d’insuficiència cardíaca és el percentatge de sang que el ventricle esquerre té capacitat per bombar cap a l’aorta en cada contracció. És el que es denomina fracció d’ejecció i, segons el seu percentatge, es pot considerar normal (quan el valor és entre un 50% i un 70%), lleugerament reduïda (entre un 41% i un 49%) i reduïda (quan no arriba al 40%). Justament, l’assaig internacional Finearts-HF ha confirmat per primera vegada que la finerenona redueix l’empitjorament i augmenta la supervivència dels pacients amb insuficiència cardíaca amb una fracció d’ejecció del 40% o més. Cal tenir en compte que prop del 50% de les persones amb insuficiència cardíaca es troben en aquests paràmetres i que és un segment de pacients que fins ara no disposen de cap solució terapèutica més enllà dels inhibidors del cotransportador de sodi-glucosa tipus 2, que tenen un efecte parcial.

“Els resultats d’aquest estudi suposen un avenç sense precedents en el maneig de pacients amb insuficiència cardíaca i funció ventricular preservada, ja que fins ara les opcions terapèutiques eren molt reduïdes per a ells”, ratifica Josep Comín, coordinador de l’assaig en l’àmbit estatal, que ha aportat un volum de pacients només superat pels dels Estats Units i la Xina. L’estudi impulsat per Bayer i dirigit per doctors de les universitats de Harvard i de Glasgow és de fase 3, la darrera abans de l’aprovació de l’ús en pacients, i ha implicat més de 6.000 malalts de gairebé quaranta països de tot el món que van ser seguits durant 32 mesos de mitjana.

Segons els resultats exposats aquest diumenge a Londres en el Congrés de la Societat Europea de Cardiologia i publicats al New Medical Journal Medicine, l’administració de la finerenona va reduir el risc de mort cardiovascular i els episodis d’insuficiència cardíaca que requereixen hospitalització en relació amb els pacients inclosos en el grup de control. En concret, aquest tractament millora un 7% la supervivència i un 18% el risc d’hospitalització o consultes a urgències. Per aquest motiu, el doctor Comín conclou que “sens dubte” les aportacions d’aquest estudi implicaran “un canvi en les guies de pràctica clínica internacionals per al maneig de la insuficiència cardíaca”, sobretot atès que el pacient que té un cor més petit del normal és un tipus de malalt que actualment no rep un tractament amb beneficis. La finerenona pertany al grup de fàrmacs anomenats antagonistes dels receptors mineralcorticoides, que bloquegen l’activitat de determinats esteroides produïts per l’organisme humà que poden provocar danys al cor i els ronyons.