educació
Nou curs, sense mòbil i algunes incerteses
Dilluns que ve comença l’any escolar a infantil, primària i secundària amb l’expectativa pel canvi de conselleria
Revertir els resultats de PISA en matemàtiques i comprensió lectora, el català, l’FP i la nova selectivitat, alguns dels reptes
El pròxim dilluns, 9 de setembre, comença el curs escolar a infantil, primària, secundària i cicles formatius de grau bàsic, mentre que l’alumnat de batxillerat i formació professional (FP) tornarà a les aules el 12 de setembre. Un curs que arrenca amb un nou govern i una nova consellera, Esther Niubó, encara situant-se i acabant de completar l’organigrama del departament, i tenint com a principals reptes revertir els mals resultats en matemàtiques i comprensió lectora a les proves PISA, la davallada del català, la necessitat d’una inversió més gran i un decret d’usos lingüístics suspès pel TSJC en relació amb les sentències del 25% de castellà, entre molts altres reptes, com la segregació, les aules d’acollida i l’abandonament escolar.
Un nou curs ple de contrastos per la il·lusió que il·luminarà la cara dels infants en retrobar els seus companys i la inacabable burocràcia prèvia que han de fer els equips directius i els docents per poder tenir-ho tot a punt quan l’alumnat entri per la porta. Un alumnat que segons critiquen algunes direccions d’instituts amb cicles formatius s’incorporarà amb el curs ja començat pel retard en el procés de preinscripció a l’FP que ha deixat 31.404 alumnes sense plaça, i reclamen solucions. I amb els estudiants i docents de 2n de batxillerat a l’expectativa de saber com seran les noves proves d’accés a la universitat (PAU), que s’adaptaran als currículums més competencials. De moment, el curs comença sense que els docents tinguin mostres d’exàmens ni informació específica per preparar l’alumnat.
Un curs en què entra en vigor la prohibició dels mòbils en escoles i instituts. I amb un retard en les adjudicacions provisionals de places del professorat a l’estiu (més de 62.000) que ha tornat a complicar l’organització dels claustres, que han vist com entraven molts docents nous (als centres consultats, més del 20%). I és que les últimes convocatòries d’oposicions han engrandit el nombre de funcionaris –19.000 de nous–, que han ocupat llocs on fins ara hi havia interins. Això ha provocat que moltes direccions hagin tornat a activar-se a finals d’agost per conèixer el nomenament definitiu de la majoria de docents, esperant també el nom dels substituts per acabar de fer la llista definitiva i quadrar horaris. Aquest any s’han donat molts casos de docents especialistes que han aprovat oposicions, per exemple d’educació física, i els han adjudicat la plaça a l’aula d’acollida o acabaran fent classes d’una altra especialitat que no és la seva.
Un nou curs en què, precisament, també es posa en marxa el grup estable de substitucions (GES) amb l’objectiu d’agilitzar la cobertura de llocs de treball per la baixa de professorat als centres i garantir la feina dels interins durant tot el curs. Tot i que ja s’han nomenat els docents que formaran part d’aquest grup –només 2.000–, algunes direccions consultades per aquest diari expressen dubtes perquè no saben ben bé com acabarà de funcionar. Unes direccions que han començat a treballar amb la incertesa de quines seran les directrius que arribaran des de la nova conselleria i que, a part de tota la burocràcia que comporta gestionar un institut, hauran de fer front a l’avaluació de les pràctiques dels docents que han superat les oposicions, últim tràmit per ser funcionaris de carrera.
I tot plegat, un curs escolar que ha endarrerit una mica el seu inici, fins al 9 de setembre, una concessió que la consellera Anna Simó va acceptar arran de les crítiques a l’avançament de calendari iniciat fa dos anys que complicava molt precisament aquesta organització interna dels centres, sobretot tenint present que hi ha mestres que s’incorporen pocs dies abans de rebre l’alumnat o fins i tot el mateix dia. “El calendari ha de tornar al 12 de setembre”, reivindica el secretari general del sindicat Professors de Secundària, Xavier Massó, que qualifica de “ridícul” la gestió de les adjudicacions d’estiu. De fet, Massó demana a la nova consellera que “recompongui el caos en què s’ha convertit l’ensenyament en tots els nivells”.
Des del punt de vista acadèmic, els mals resultats de PISA, que van situar el nivell de l’alumnat català a la cua de l’Estat, va obrir el debat sobre el model del sistema educatiu. Massó es mostra crític amb segons quins projectes educatius i metodologies i defensa que cal “tornar a ensenyar” i centrar l’educació en “la transmissió de coneixements”. “Els alumnes no aprenen català perquè no s’ensenya i, si no s’ensenya, com podem pretendre que el parlin?”, qüestiona sobre el cada cop més alarmant baix ús social de la llengua a l’escola. Aquí també tenen una funció importat les aules d’acollida, ideades per rebre l’alumnat nouvingut que desconeix la llengua. La diversitat dins l’aula també complica la feina dels docents, desbordats per atendre les diverses necessitats educatives.
Un altre aspecte que remarca Massó són els problemes conductuals dins i fora de les aules. També l’any passat Educació va impulsar la figura del coordinador de coeducació, convivència i benestar (Cocobe) a tots els centres educatius amb l’objectiu de lluitar contra l’assetjament i les violències. Creat arran del cas de suïcidi d’una menor de Sallent i després d’un primer any en què tot just els docents van rebre formació, aquest curs serà el de la consolidació d’aquesta figura. Queda clar que la llista de demandes i reptes és llarga, però “com sempre”, segons afirma una docent, “farem el que podrem” per rebre “amb il·lusió” l’alumnat dilluns.
El català, les matemàtiques i la comprensió lectora
Els mals resultats dels estudiants catalans que en l’últim informe PISA fet públic el desembre passat es van situar a la cua de l’Estat en comprensió lectora i matemàtiques, així com la constant davallada del català en les proves de competències bàsiques i en el seu ús social als centres, han encès totes les alarmes i han fet qüestionar el sistema educatiu català. El govern d’ERC, amb Anna Simó de consellera d’Educació, va aprovar en els últims mesos diverses iniciatives –com un referent docent en matemàtiques i llengua– i programes per intentar revertir els resultats, alguns dels quals es començaran a aplicar ja aquest curs però de manera reduïda. Per exemple, en el cas de les matemàtiques, el programa Florence, a 200 escoles. Aquestes mesures formen part de les propostes que va presentar la comissió de 18 experts impulsada pel govern després dels mals resultats de PISA. Caldrà veure què farà al respecte la nova consellera, Esther Niubó. Els mals resultats de PISA van obrir un debat sobre el sistema educatiu, sobretot pel que fa a la metodologia, per projectes o per memorització i amb l’ús d’ordinadors o no, entre altres aspectes. Aquest curs passat també van saltar les alarmes pel baix ús social del català als centres educatius, sobretot a l’ESO, entre iguals però també entre professorat i alumnat. Una tendència que s’ha detectat des de fa anys i que repercuteix també en el baix nivell de competència de la llengua catalana respecte a la castellana. Potenciar les aules d’acollida als centres, amb més recursos, i impulsar les aules d’acollida accelerades per a l’alumnat nouvingut (van començar el curs passat com a prova pilot a Barcelona i ara s’estendran a altres centres d’arreu de Catalunya) són altres reptes importants.
La incògnita sobre el 25% de castellà a les aules
El nou curs arrenca amb la recent resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, a principis de juliol, va suspendre cautelarment l’aplicació del decret aprovat pel govern al maig que pretenia blindar el català a l’escola davant les sentències judicials que imposen el 25% de castellà a les aules. El decret d’usos lingüístics pretenia donar seguretat jurídica a les direccions, desplegant un article de la LEC en què es fixava els projectes lingüístics dels centres, reforçant el caràcter vehicular del català i establint l’exigència del nivell C2 a partir del curs 2025/26 per accedir a la docència. El decret també prohibia la modificació dels projectes lingüístics dels centres un cop iniciat el curs, amb l’objectiu d’evitar l’aplicació de les sentències que demanaven a les escoles canviar els seus plans d’usos de llengües per atendre la demanda guanyada per les famílies perquè els seus fills estudiessin en castellà.
Amb el decret suspès i amb el recurs ja presentat per la Generalitat, s’obre la incògnita sobre què passarà a partir d’ara, sobretot amb el canvi de govern i amb un president del PSC. Una incògnita que se suma a l’espera de la resolució del Tribunal Constitucional (TC) que s’ha de pronunciar sobre el model actual i que amb la seva sentència podria introduir un mínim del 25% d’ensenyament en castellà a tot el sistema educatiu català, posant fi al consolidat model d’immersió. En l’actualitat hi ha 26 centres, entre els quals figura l’escola Turó del Drac, de Canet de Mar, que estan obligats a impartir un 25% de castellà almenys en una aula fruit de mesures cautelars o sentències definitives arran de les denúncies judicials presentades per algunes famílies que reclamaven l’escolarització dels seus fills en castellà.
Prohibició de dispositius però acceptats com a eines digitals
Aquest setembre entra en vigor la prohibició de l’ús de mòbils a infantil i primària i la restricció a l’ESO. Cada centre educatiu ha decidit la regulació d’aquests dispositius en les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC), que ha aprovat el consell escolar, per tant, amb la representació de tota la comunitat educativa. La prohibició als instituts ha de ser total en hores no lectives, és a dir, al pati, al menjador escolar i a les extraescolars. Per tant, els docents ja preveuen que caldrà estar més alerta en aquests espais. A més, cada centre ha hagut de decidir si en permet l’ús de manera excepcional quan el docent ho decideixi per fer alguna activitat pedagògica. Segons les instruccions elaborades pel Departament d’Educació i que han de servir com a punt de partida per a la regulació interna als centres, la prohibició no ha d’estar renyida amb l’assoliment de les competències digitals. Cal tenir en compte “les oportunitats pedagògiques que la tecnologia pot oferir per millorar la qualitat de l’aprenentatge”. Per això diversos instituts consultats ja preveuen fer activitats i tallers per aprendre a utilitzar aquesta tecnologia, també la intel·ligència digital, amb seguretat i de forma crítica per “fomentar l’aprenentatge i el seu desenvolupament personal”, explica una directora de Tarragona. En un institut de Barcelona han creat la “maleta amb mòbils en préstec”, dispositius bàsics propietat del centre que faran servir els docents en algunes activitats.
Més diners per a la inclusió i menys ràtios i segregació
La falta de finançament en educació és una realitat constatada per tots els sectors, també el polític. La llei d’educació de Catalunya estableix que la inversió ha d’arribar al 6% del PIB català, però encara falta molt de camí, ja que la manca d’aprovació dels pressupostos del 2024 que va desembocar en eleccions manté vigent els comptes del 2023, on no s’arriba ni al 3% del PIB. Docents, direccions, sindicats, famílies i experts reclamen des de fa anys incrementar els recursos per poder reduir les ràtios i garantir una educació inclusiva, amb més professorat i especialistes que permetin millorar l’aprenentatge i l’atenció personalitzada davant la cada cop més important diversitat d’alumnat dins les aules. Més docents i menys alumnes que permetrien millorar també els aprenentatges, sobretot després dels mals resultats en matemàtiques, comprensió lectora i català als informes PISA i competències bàsiques. Més inversió per seguir lluitant contra la segregació escolar i atendre els centres d’alta complexitat i per poder garantir la igualtat d’oportunitats a l’alumnat. Entre les mesures recollides en el pacte contra la segregació escolar signat fa cinc anys hi ha un repartiment de l’alumnat vulnerable més equitatiu que eviti la guetització que es produeix en municipis i ciutats. També incrementar els recursos per assolir el finançament total de la seva escolarització amb ajuts, les anomenades“motxilles econòmiques”, que ara només es donen a infantil i 1r, 2n i 3r d’ESO.
