80 anys de la Travessia

Són pocs però miren el fotògraf amb la mirada augusta dels pioners. Agafen les copes, els trofeus que els acrediten guanyadors, amb una mà. Sembla poca cosa per la proesa que acaben de realitzar. Són els joves “rebels” que l’estiu del 1944 van desafiar la moralitat de la postguerra –a la fotografia ja s’han vestit i els que no, es cobreixen amb un barnús gruixut– i les supersticions locals que evoquen terribles remolins i xucladors en unes aigües tèrboles i “dissipadores”.

Pioners, rebels i agosarats eren els nedadors del GEiEG que viatjaven sovint a Banyoles en bicicleta per nedar a l’estany. Van pensar que seria interessant organitzar-hi una travessia. La idea no era del tot nova perquè el gener del 1929 la junta del Club Natació Banyoles s’havia proposat d’organitzar-hi una competició de fons, que no es va acabar fent per dificultats organitzaves i tensions internes.

L’ànima del grup i impulsor de la iniciativa, Felip Sánchez Babot, va proposar-la a l’alcalde Francesc Xavier Prat, el qual, preocupat per les hores que es passarien en remull els nedadors, va plantejar l’opció de travessar-lo d’ample, dels Banys Vells fins a Porqueres i tornar. Sánchez Babot, insistent, li va dir que en mitja hora ja ho tindrien enllestit i va traçar el recorregut des de Lió fins al passeig Dalmau, prop de la pesquera Santa Rosa. L’alcalde Prat va cedir, animat també pel seu fill Anton, que entrenava un grup de nedadors banyolins.

El 17 de setembre del 1944, tres nedadors infantils i 15 de sèniors van realitzar per primer cop el recorregut. Sánchez Babot va arribar primer en un temps de 36:46. Les cròniques a la premsa van ressaltar “l’interès” que havia despertat la prova de natació, amb una possible participació del CN Barcelona i el CN Terrassa amb l’objectiu de donar-hi més notorietat. Finalment només hi van participar nedadors del GEiEG i el CN Banyoles. Narcís Hostench i Tavi Gratacós van ser dos banyolins que van fer-la animats per Anton Prat. Hostench s’havia acostat a l’estany encuriosit per l’esdeveniment, però Anton Prat li va dir que anés a buscar el vestit de bany a casa i que també nedés. La sorpresa va ser del seu pare, que no en sabia res, quan va veure en Narcís, amb 12 anys, recorrent els últims metres de la travessia. La participació femenina va començar el segon any, el 1945, amb dues nedadores del CN Barcelona –Carme Ponsatí va ser la guanyadora–, mentre que la primera banyolina va ser Conxita Masgrau el 1951.

Han passat 80 anys de l’inici d’una tradició, el de “la festa de la natació catalana”, titular convertit en eslògan i ideat pel periodista Vicente Esquiroz l’any 1950. Més de 2.000 nedadors donaran avui continuïtat a la festa.