L’impuls de les teràpies artístiques
Els grans hospitals i l’atenció primària aprofiten el potencial de les arts per guarir o prevenir malalties evitant o minimitzant l’ús de fàrmacs
El camp de la salut mental és el que acumula més projectes i evidència científica, però també n’hi ha que milloren els símptomes de mals físics
Els vincles entre l’art i la salut venen de molt lluny. Mirant enrere, ja se’n poden trobar a l’antiga Grècia, però no ha estat fins fa unes dècades que aquesta relació s’ha començat a estudiar amb una mirada científica. I la incorporació d’experiències relacionades amb les diferents arts als serveis de salut és encara més recent, per bé que ara, atesa l’evidència que el contacte amb la música, el teatre, la dansa i les arts plàstiques pot ajudar un determinat perfil de pacients, s’està incentivant de manera cada cop més estesa i sistemàtica i les experiències en la sanitat pública catalana en són una prova. Els beneficis semblen clars, fins i tot també com a eina de prevenció i promoció d’hàbits saludables.
A escala mundial, l’espurna que ha activat aquesta aposta per integrar l’art i la cultura als centres hospitalaris cal buscar-la el 2019, quan l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va concloure que les arts podien tenir un paper important en la salut de les persones i va convidar els governs i les administracions a fomentar aquest vincle impulsant nous projectes en aquest sentit. No era una recomanació a la babalà, sinó la proposta més lògica després de revisar més de 3.000 estudis científics realitzats durant les dues dècades anteriors que aportaven diversos tipus d’evidències apuntant en la mateixa direcció: l’art beneficia la salut.
El que no sabia llavors l’OMS és que un nou coronavirus estava a punt de generar una emergència sanitària mundial sense precedents que trastocaria totes les prioritats i protocols mèdics, de manera que en molts indrets aquest impuls artístic va haver d’esperar que el sistema sanitari recuperés certa normalitat. Amb tot, a Catalunya ja s’havia estat fent feina en aquest sentit amb anterioritat. Fruit d’aquest treball, el mateix 2019 el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i l’Institut Català de la Salut (ICS) van signar un conveni pioner amb l’hospital Vall d’Hebron per explorar el potencial de l’art com a eina terapèutica. Ho van fer dins del marc d’Arts en Salut, un dels programes assistencials d’expertesa a partir dels quals s’articula el model assistencial de l’ICS, l’empresa pública més gran de Catalunya, responsable de vuit grans hospitals i del 80% de l’atenció primària.
“Estem en plena efervescència d’aquest moviment. Quan vam començar amb això, el 2017, hi havia alguns pioners que ajuntaven art i salut, sobretot en el camp de la salut mental. Ara institucions com la nostra, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i universitats com la Pompeu Fabra i la de Vic han establert aquesta línia de treball com a prioritària”, assegura Guillem d’Efak, coordinador del programa assistencial d’expertesa Arts en Salut a l’ICS.
De fet, arran de la pandèmia, l’ICS ja va implementar el projecte RecuperArt-19, adreçat a donar suport a la recuperació emocional dels professionals sanitaris amb una sèrie d’activitats anònimes, gratuïtes i de fàcil accés que es van distribuir arreu de les diferents regions sanitàries del país gràcies a la participació de setze museus.
A partir d’aquí, l’oferta i la diversitat de les propostes han anat creixent, però sempre seguint uns patrons que marquen la metodologia avalada per l’èxit d’experiències anteriors. En primer lloc, cal establir un objectiu de salut i valorar si l’abordatge terapèutic actual té marge de millora a partir d’un complement terapèutic artístic i no farmacològic. També cal definir quin serà el perfil de pacients o públic que se’n pot beneficiar i, un cop fet això, una de les claus més importants és que, a banda dels experts sanitaris, hi hagi un procés de cocreació que impliqui també especialistes de l’àmbit artístic i cultural. Finalment, cal anar més enllà de la intervenció mateixa i fer una avaluació sanitària de l’impacte de la intervenció amb indicadors qualitatius i quantitatius i publicar-ne els resultats. El resultat d’aquesta intervenció s’ha de poder avaluar científicament i ha de tenir un retorn dels professionals i de la comunitat.
Aquesta és la metodologia que es va fer servir, per exemple, amb el projecte que recentment va unir la cantant de música urbana Mushkaa i un grup d’adolescents seleccionades a la unitat d’atenció a les violències vers la infància i l’adolescència de l’hospital Vall d’Hebron. L’artista maresmenca i les víctimes de violència sexual es van reunir durant tres sessions per compondre una cançó, Renaixement, que després van enregistrar en un estudi de gravació i van divulgar per conscienciar sobre la necessitat de posar fi als abusos sexuals.
D’intervencions en el programa Arts en Salut, se n’han fet de diversa mena. Des de la primera, amb un grup de dones d’origen cultural divers (migrants o refugiades) i en situació de vulnerabilitat social diagnosticades de trastorn per estrès posttraumàtic, fins al projecte RELAT-Hos, que convida els pacients ingressats a les prop de 30 unitats d’hospitalització de l’hospital de Bellvitge a escriure un relat (o qualsevol altre text creatiu) per aprofitar la capacitat terapèutica de l’escriptura i fer més agradable l’estada al centre.
Implicació estructural
El pla de salut de Catalunya 2021-2025 incorpora entre les accions prioritàries la potenciació de les intervencions no farmacològiques i la prescripció social en l’atenció primària. Això es tradueix, per exemple, en la voluntat de millorar el benestar emocional, reduir l’aïllament social i la solitud no desitjada mitjançant la prescripció per part dels professionals sanitaris d’activitats a la comunitat, moltes de les quals tenen una arrel artística. Aquesta és una línia de treball que va impulsar de manera molt clara l’anterior conseller de Salut, Manel Balcells, i que tenia la intenció de continuar fomentant en cas que s’hagués aprovat el nou pressupost i no hi hagués hagut la ja coneguda crisi de govern.
“L’art contemplatiu, però també l’art creatiu, pot ajudar diversos perfils de població atesos a la sanitat pública. Des de joves amb càncer fins a persones amb trastorns mentals ja se’n beneficien gràcies a les iniciatives que estem engegant juntament amb alguns dels grans hospitals del país. Ho fem, doncs, amb garanties i mètodes científics i d’efectivitat i, si els projectes van bé, els podrem extrapolar a altres àmbits”, va explicar Balcells poc abans que el seu mandat al capdavant del Departament de Salut arribés al final. Ara caldrà veure quina serà la voluntat del nou executiu socialista en aquest sentit. Fonts del govern de Salvador Illa asseguren que l’aposta per aquesta línia d’atenció complementària també es mantindrà en aquest mandat, per bé que encara no consten declaracions públiques en aquest sentit de la nova consellera de Salut, Olga Pané.
Un gol al finançament
En un context de falta de recursos per dignificar una sanitat pública que encara no s’ha recuperat de les retallades històriques del govern d’Artur Mas i de l’impacte de la pandèmia, un dels problemes que es poden trobar els projectes que combinen art i salut per garantir-ne el creixement és que finançar-los es considera clarament menys prioritari que la gran majoria de despeses que han d’assumir les institucions sanitàries, principalment centrades en els professionals, les instal·lacions i la farmacologia. En aquest sentit, doncs, s’explica que el programa Arts en Salut de l’ICS tingui una font de finançament del tot sorprenent pel caràcter poc usual: els 140.000 euros que l’any 2021 es van obtenir per la venda en una subhasta a Christie’s de les botes de futbol amb què Leo Messi va fer el gol número 644 amb el FC Barcelona i va superar el rècord de Pelé com a màxim golejador amb un mateix equip.
En tot cas, el creixement potencial d’aquesta línia d’intervencions sembla evident. És per això que centres educatius com la Universitat Pompeu Fabra hi han apostat impulsant un diploma de postgrau en humanitats i salut anomenat Cultura, reptes de salut i projectes d’Arts in Health. I és per això, també, que Catalunya va donar cabuda fa uns mesos al primer simposi internacional d’arts en salut, que va aplegar gairebé 400 professionals i experts en aquest camp. Va ser en aquesta cita que el director del MNAC, Pepe Serra, va destacar que aquesta mena d’intervencions sanitàries encaixa perfectament amb la tendència de “repensar els rols dels museus” per fomentar-ne la “dimensió social”. “Hem d’anar cap a una construcció de comunitat més gran, un espai de debat i discussió amb l’objectiu que els professionals de la salut utilitzin els recursos del museu per fer polítiques de salut i benestar. Formar part del sistema de salut, encara que sigui de manera puntual, ha estat un regal i ara ja és una obligació”, va reblar.
