Un estudi compara les rutes d’arribada del Neolític a Europa
Un estudi del Grup de Recerca en Sistemes Complexos (GSC) de la Universitat de Girona (UdG) assenyala que la hibridació entre els caçadors-recol·lectors (mesolítics) europeus i els primers agricultors (neolítics) procedents de l’Orient Pròximno va dependre de factors geogràfics com la proximitat al mar, a diferència d’altres aspectes del comportament humà.
Amb la datació per radiocarboni, el segle passat es va descobrir que el Neolític va aparèixer inicialment a l’Orient Pròxim i més tard a Europa, plantejant així dues possibles teories als arqueòlegs. Mentre que la primera defensa que els caçadors-recol·lectors europeus es van transformar en agricultors i ramaders, la segona teoria argumenta que poblacions neolítiques de l’Orient Pròxim van envair Europa i van portar l’agricultura amb elles.
Més recentment ha estat possible recuperar material genètic prehistòric i demostrar que la segona teoria és la correcta, però també s’ha observat que va existir una hibridació entre els neolítics nouvinguts de l’Orient i els caçadors-recol·lectors autòctons d’Europa.
L’any 2017, un estudi de la UdG, la UB i la Colgate University, amb l’anàlisi de les dades arqueològiques, va concloure que al llarg de la costa mediterrània occidental, el Neolític es va expandir vuit vegades més ràpid que a l’interior del continent. Això implica que la dispersió de les poblacions neolítiques va ser molt diferent per la costa que per l’interior. Tot i així, degut al baix nombre de mostres genètiques disponibles, llavors no va ser possible comparar la hibridació entre aquestes dues rutes per les quals es va propagar el Neolític a Europa.
Recentment, Joaquim Fort i Joaquim Pérez-Losada han dut a terme aquesta darrera investigació on s’han analitzat les dades genètiques de 961 neolítics europeus, gairebé quatre vegades més de les mostres disponibles l’any 2017. Arran dels resultats s’ha comprovat que el percentatge dels primers neolítics orientals que van tenir descendència amb recol·lectors europeus va ser el mateix (un 3,6%) en les dues rutes. Aquesta conclusió mostra que la geografia no va influenciar en la mescla de poblacions, sinó que aquesta va ser propícia gràcies al pas de la caça i la recol·lecció a l’agricultura i la ramaderia.
Els investigadors del projecte asseguren que aquest és un resultat inesperat, ja que la dispersió i la ceràmica trobada en les dues rutes mostren diferències significatives.
Aquests resultats científics van ser publicats el passat mes d’agost a la revista Nature Communications.