Produir i reciclar aigua que no caurà
Si l’Atles Climàtic confirma l’avenç de la Catalunya semiàrida, un estudi pronostica aquest clima per al 2050
El govern preveu doblar el 2029 l’aigua dessalinitzada per superar la “dependència de la pluja”
Experiències industrials, agrícoles i de serveis comencen a reaprofitar aigües regenerades i aigües grises
L’Atles Climàtic 1991-2020 del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), publicat l’octubre del 2023, confirma que la Catalunya semiàrida –amb precipitació anual per sota dels 400 mm– ha guanyat terreny i representa ja el 10% de la superfície del país. De fet, els elaboradors de l’atles (Mercè Barnoles, Marc Prohom, Aleix Serra i Javier Martín-Vide) proposen afegir la diferenciació “Catalunya semiàrida” a la històrica que dividia el país entre la Catalunya humida i la seca.
En l’atles del trentenni 1961-1999, la regió semiàrida ocupava el Segrià i el Pla d’Urgell amb una falca cap al nord de la Ribera d’Ebre, una taca que només entrava a la Noguera, l’Urgell i les Garrigues. Però al nou mapa la regió ja ocupa gairebé tot l’Urgell, arriba a la Segarra fins a Cervera i guanya terreny cap al sud per les Garrigues i la Ribera d’Ebre fins a la Terra Alta. Junt amb els Monegres, Aragó endins, forma una de les àrees més àrides de la Península.
En el trentenni anterior no s’hi havia registrat cap precipitació inferior als 350 mm anuals, però al nou atles l’estació pluviomètrica de Riba-roja en registra 323,6. “Malgrat que a bona part de Catalunya encara no hi ha tendències generals significatives en la precipitació anual de sèries llargues o seculars, la comparació d’ambdós mapes mostra una lleugera ampliació de la superfície semiàrida”, conclouen els autors. “Tenim una Catalunya més àrida en tots els sentits”, reconeixia la directora del SMC, Sarai Sarroca, en fer balanç del nou atles enmig de l’episodi de sequera extrema dels tres anys passats.
El pronòstic d’un clima semiàrid
I la setmana passada la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) publicava un estudi que planteja la hipòtesi d’un canvi estructural de clima a la Península i a les illes Balears tot basant-se en una projecció cap al 2050 de la tendència de temperatura i precipitació entre el 1971 i el 2022. Els professors de la UPC Josep Roca i Blanca Arellano i la doctoranda Zheng Qianhui, de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, pronostiquen que Catalunya passarà de tenir un clima mediterrani a un d’estepari, semiàrid, si es confirma la reducció de les precipitacions d’entre un 14% i un 20%. La majoria del país tindrà un clima estepari fred, mentre que la conurbació de Barcelona i les illes Balears el tindran estepari càlid.
Els estius continuaran sent entre càlids i molt calorosos i secs a la major part del país, però el qualificatiu de “fred” s’aplica als hiverns, que diferencien aquest clima dels esteparis molt calorosos, que sí que es preveuen per a Barcelona i les Illes. La depressió de l’Ebre des d’Aragó fins al Ponent català serà de clima desèrtic, i el clima continental temperat i humit que avui descendeix fins a la Catalunya central quedarà restringit al Pirineu amb una transició prepirinenca cap al subtropical humit. Però el Pirineu gironí també serà estepari i semiàrid, segons l’estudi de la UPC.
La sequera: tendència estructural
A fi de comptes, això vol dir menys pluges i més calor arreu del país. Una tendència a la sequera que els experts preveuen que sigui estructural i que el govern de la Generalitat fa seva per planificar una gestió hídrica basada cada cop més en la fabricació i reutilització d’aigua i cada cop menys en les reserves dels embassaments. La dessalinització de l’aigua de mar és la gran aposta de la Generalitat, i el nou govern de Salvador Illa ha anunciat una nova dessalinitzadora, no prevista fins ara, a l’Alt Empordà. L’objectiu és “treure” Catalunya “de la dependència de l’aigua de la pluja” pel que fa a abastament. El 27 d’agost l’executiu va aprovar noves actuacions que pretenen “garantir l’autosuficiència de l’aigua necessària” després de 48 mesos de pluges per sota de la mitjana i d’una primavera que només ha millorat “lleugerament” la situació en algunes zones.
Una quarta dessalinitzadora
A l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i a la construcció de la del Foix, accelerades pel govern d’Aragonès, s’hi afegirà la nova de la Costa Brava Nord anunciada pel govern d’Illa. Amb aquesta infraestructura i una planta de regeneració d’aigua (ERA) a Figueres, es pretén millorar l’abastament a l’Alt Empordà, que depèn de l’embassament de Darnius-Boadella i l’aqüífer Muga-Fluvià. També s’impulsa la rehabilitació de la potabilitzadora del Ter, construïda als anys seixanta i la millora de la potabilitzadora d’Abrera, al Llobregat.
També es vol ampliar el tractament d’osmosi inversa a la planta de Sant Joan Despí. Aquest tractament avançat de potabilització permetria desguassar al Llobregat part del cabal de la riera de Rubí que avui està desviat cap a una canonada. Al riu Besòs, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) construeix sis pous al·luvials, a Montcada i Bon Pastor, per agafar l’aigua del terreny subterrani al riu i abastar les futures potabilitzadores de la zona.
Regeneració, l’altra aposta
Pel que fa a la regeneració d’aigua, es construirà una canonada des del Besòs per enviar aigües residuals cap a la depuradora i l’ERA del Prat de Llobregat, que arribarien així a la màxima capacitat de reutilització d’aigua residual. La raó de fer ara la canonada és que la futura ERA del Besòs no estarà a punt fins al 2033.
Els tractaments de regeneració a les depuradores de Mataró i Figueres han de servir per incrementar l’aigua de qualitat als aqüífers i per a ús agrícola. Més enllà de les actuacions “urgents o necessàries” per a l’abastament que el govern hagi d’executar en municipis concrets, es convocaran ajuts perquè els ens locals puguin emprendre infraestructures pròpies de regeneració i distribució d’aigua.
Les mesures de dessalinització, reutilització, estalvi i eficiència, explicava el govern en nota de premsa, implicaran totes les administracions però també “el teixit empresarial, agrícola i social” de manera transversal. En aquest dossier posem l’exemple d’algunes iniciatives que van més enllà de garantir l’aigua d’abastament als domicilis i que suposen la implicació del sector industrial, agrícola o de serveis en aquest camí de reutilització d’aigua que prové d’usos humans anteriors i que no fa tant temps s’abocava al medi natural. De fet, cal recordar que l’emergència per sequera de la crisi hídrica que encara afecta el país s’ha pogut ajornar durant mesos perquè aquests tres anys passats ja estaven a plena producció les dessalinitzadores del Prat i la Tordera o la planta de regeneració del Prat.
Indústria, agricultura i serveis
Però també hi ajuda, com a primer exemple, l’ERA que Aigües Industrials de Tarragona (Aitasa) té al Camp i que regenera l’aigua de les depuradores de Vila-seca i Salou i Tarragona per subministrar-la a les fàbriques químiques del Polígon Sud tarragoní. La conurbació de Tarragona, Reus, Vila-seca, Salou i Cambrils, no ha patit restriccions perquè els pantans de l’Ebre no han caigut tant com els del Ter, Llobregat, Foix i Muga. Però els 6 hm³/any que s’han produït a l’ERA són hectòmetres cúbics que el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) pot destinar a l’abastament de municipis de l’interior que encara no estan connectats a la xarxa i que l’actual sequera ha posat contra les cordes.
Sí que ha ajudat directament l’ERA del Prat, que el darrer any ha regenerat aigua provinent de la depuradora urbana i l’ha bombada fins a Sant Vicenç dels Horts per barrejar-la amb la que baixava pel riu. Aigua que, després, captava novament la potabilitzadora de Sant Joan Despí abans de distribuir-la de nou a la xarxa barcelonina, un dels exemples reeixits del cicle circular de l’aigua a què està abocat el país. Però l’aigua regenerada del Prat també serveix per, injectada als aqüífers del delta, anar-ne reduint progressivament la salinitat. En aquesta sequera també ha agafat protagonisme una tercera aplicació: el reg agrícola. Els regants del Canal de la Dreta del Llobregat han utilitzat més aigua regenerada que captada del riu en els moments més crítics de la sequera, en plena emergència. Una altra experiència de reutilització d’aigua és l’hotel Samba de Lloret, amb més de 400 habitacions.
Doblar la producció d’aigua amb quatre dessalinitzadores el 2029
Entre els anys 2022 i 2024 les dessalinitzadores del Prat i la Tordera han produït prop de 190 hm³, que equival a les reserves conjuntes dels embassaments de la Baells i la Llosa del Cavall. Quan el febrer del 2022 les reserves als pantans van caure per sota del 60%, ambdues instal·lacions van incrementar el ritme de producció fins a situar-se en el 85%, i l’agost d’aquell any ja funcionaven a la màxima capacitat. La del Prat pot produir 60 hm³/any i la de la Tordera, 20. Tot i l’aixecament de l’emergència i l’excepcionalitat al sistema Ter-Llobregat amb les pluges d’aquesta primavera, el ritme màxim de producció s’hi manté des de ja fa dos anys i mig. I es mantindrà els propers mesos, tal com avançava el govern, perquè les reserves ja han començat a caure per sota del 30% després de l’aturada de les pluges i l’augment del consum durant l’estiu. En una visita a la del Prat el 29 d’agost, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, afirmava que “les dessalinitzadores han estat clau per no haver d’assumir restriccions d’aigua pitjors de les que hem hagut de viure”. I concloïa: “A la vista dels informes tècnics, són absolutament necessàries en un context de pèrdua de pluviometria estructural, no puntual, causada pel canvi climàtic”. Amb les dessalinitzadores a plena producció durant dos anys i mig, el govern d’Aragonès va poder ajornar durant mesos l’entrada en excepcionalitat al Ter-Llobregat i, posteriorment, l’emergència. Però, finalment, el febrer d’enguany, les reserves van caure per sota del 16% i es va declarar l’emergència. Les noves plantes pretenen salvar futures sequeres evitant les restriccions. Insistint en la reclamació del govern d’Aragonès, l’executiu d’Illa ha demanat a l’espanyol que acceleri els tràmits de les obres d’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, que ha de passar de produir els 20 hm³ actuals a 80 el 2028. Però també s’instarà el govern de Sánchez perquè tramiti de manera urgent l’avaluació ambiental de la futura planta del Foix, a Cubelles. Paneque explicava que es mantenien converses amb el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic per signar els convenis. Basant-se en el convenciment que a l’Alt Empordà la sequera “està sent un fenomen cada cop més crònic i on cal buscar alternatives”, el govern va anunciar una quarta dessalinitzadora, a la Costa Brava Nord. Encara sense estudis tècnics, podria tenir una capacitat de producció de 15 hm³/any. Si es compleixen totes les previsions constructives, el 2029 Catalunya doblaria la producció passant dels 80 hm³/any actuals a 185.
