Les persones amb menys salut van ser les més afectades en el seu benestar emocional durant la pandèmia, segons un estudi
Les persones amb mala salut, suport social limitat i un nivell socioeconòmic baix varen ser les més afectades per l’impacte de la pandèmia en la seva salut mental i benestar emocional, segons un estudi dut a terme per diversos grups de l’àrea de Salut Pública del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa CIBER (CIBERESP) a la Universitat de Girona, l’Agència de Salut Pública de Barcelona i l’Escola Andalusa de Salut Pública. La recerca, publicada a BMC Public Health, evidencia importants variacions en el benestar emocional i mental durant el primer any de la crisi sanitària.
L’estudi, que es va dur a terme mitjançant un enquesta amb una mostra de 1.223 persones residents a Andalusia més grans de 16 anys, va identificar un total de set predictors socioecològics (factors socials i ambientals que influeixen en els resultats) relacionats amb la salut mental i el benestar emocional, posant el focus en la gravetat de la infecció per COVID-19, l’estat de salut general, el suport social i la situació econòmica.
Entre els resultats, destaca que les persones diagnosticades de COVID-19 o que van patir infeccions greus presentaven pitjor salut mental. “Les persones amb problemes preexistents de salut, menys suport social i dificultats econòmiques van mostrar una major propensió a experimentar un deteriorament del benestar emocional”, explica Maria Antònia Barceló.
Empitjorament en el segon any de pandèmia
Durant l’estudi també es va observar una millora en els indicadores de salut mental entre març-abril de 2020 i juny-juliol de 2020. No obstant, gairebé un any més tard, abril-maig de 2021, el benestar emocional va tornar a empitjorar, acompanyat d’una disminució de l’optimisme. Maria Antònia Barceló, investigadora principal del Subprograma del CIBERESP ‘Desigualdades en Salud y COVID-19’, en el qual s’emmarca aquesta investigació, assenyala que fins ara, pocs estudis havien abordat de manera exhaustiva la distribució de la càrrega emocional i mental de la pandèmia entre la població: “Aquest treball emplena aquest buit”.
