Troben a Cervera una nova espècie de planta fòssil de la família de la vinya

Un equip de recerca amb participació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) i la Universitat de Barcelona ha identificat una nova espècie de fòssil, Nekemias mucronata, gràcies a l’estudi de prop d’un centenar de fulles trobades a Cervera.

La investigació, publicada a la revista Journal of Systematics and Evolution, aporta noves dades sobre la distribució i evolució de la família de Vitaceae –que inclou la vinya – durant el Cenozoic i descobreix rutes de dispersió fins ara desconegudes per aquesta família a l’hemisferi nord.

En un estudi recent, un equip de recerca format per Aixa Tosal (Universitat de Barcelona), Alba Vicente (ICP-CERCA) i Thomas Denk (Museum of Natural History Stockholm) ha descrit la nova espècie fòssil a partir de restes vegetals trobades a la capital de la Segarra. El descobriment contribueix a omplir el buit en el coneixement sobre l’evolució i la distribució d’aquest grup de plantes durant el Cenozoic.

En botànica, una tribu és una classificació taxonòmica intermèdia entre la família i el gènere, utilitzada per organitzar aquelles famílies que contenen moltes espècies, com és el cas de la Vitaceae. Aquesta família es divideix en cinc tribus, incloent Viteae, que agrupa unes 200 espècies, entre elles la vinya (Vitis vinífera). L’estudi publicat se centra en una altra tribu, Ampelopsideae, molt més petita i formada per 47 espècies, entre les quals es troba la nova Nekemias mucronata.

Les fulles d’aquesta espècie tenen una característica compartida amb algunes altres espècies modernes de la mateixa família: són fulles compostes, formades per diversos folíols units per un eix comú. A través de l’estudi de prop d’un centenar d’exemplars fòssils, el personal investigador ha pogut caracteritzar en detall els tres foliars de la nova espècie, reconeixent patrons comuns. Segons Alba Vicente, investigadora ‘Beatriu de Pinós’ de l’ICP, aquesta anàlisi ha permès distingir Nekemias mucronata d’altres espècies fòssils de la mateixa família trobades a Euràsia, ajudant a comprendre millor les “rutes de dispersió” d’aquestes plantes durant el Cenozoic.

A partir de la informació fòssil, l’equip de recerca ha proposat dues rutes possibles de dispersió per explicar com aquestes plantes van arribar a Amèrica del Nord i altres regions de l’hemisferi nord. Una des d’Àsia Central cap a Europa i després cap a Amèrica del Nord a través de l’istme de l’Atlàntic Nord, i l’altra a través de l’estret de Bering. Segons Tosal, els resultats mostren que aquesta dispersió va tenir lloc uns 20 milions d’anys abans del que es pensava i això obliga a “replantejar models tradicionals” de dispersió per l’hemisferi nord per aquesta família.

L’equip de recerca ha determinat que la distribució d’aquestes espècies no estava estrictament controlada per factors climàtics, com s’havia pensat anteriorment. Això suggereix que altres factors, com les connexions terrestres entre continents i l’adaptabilitat d’aquestes plantes a diversos biomes, podrien haver tingut un paper crucial en la seva expansió.