Cultivar cafè sota roures i alzines a Sant Vicenç de Torelló

“No coneixem cap cafè nascut sota roures i alzines”, afirma Joan Giráldez, professional del sector des de fa més de 20 anys i un dels impulsors, amb la seva dona, Eva Prat, d’un projecte pioner que pretén cultivar cafè a Sant Vicenç de Torelló. Actualment tenen unes 5.000 plantes, que volen ampliar de forma progressiva, a una finca d’unes 13 hectàrees situada a la falda de la muntanya. Preveuen collir els fruits del treball dels darrers anys l’any que ve. De fet, porten des de l’any 2016 estudiant i fent proves de camp. Asseguren que són la primera plantació en clima continental. Amb el projecte també pretenen fer pedagogia sobre el món del cafè ja que és un cultiu desconegut a Catalunya. Es tracta d’una planta típica del tròpic i sub-tròpic. Gràcies al treball fet en els darrers vuit anys, han aconseguit cultivar la llavor i completar dos processos de germinació. Com a resultat, han aconseguit planes de fins a 1,20 metres d’altura. Es calcula que una planta necessita set anys per estar a ple rendiment, i ara la finca, en tenen de tres. Desconeixen, per tant, encara quines propietats tindrà. Giráldez assegura a l’ACN que “no és només l’aroma, sinó el gust, el cos, les diferents característiques del cafè q encara desconeixem; fins al moment no es coneix cap cafè q hagi nascut sota de roures i sota d’alzines”. En aquest context, per protegir-les en els mesos de més calor i fred, tenen muntada una zona de semicobert tot i que la resta de l’any les plantes estan a la intempèrie. Gràcies a això, la planta pot viure a menys de 8 graus i fins a 42 graus positius. Tot i això, fer la germinació al mateix Sant Vicenç de Torelló els ha permès aconseguir unes plantes habituades a la zona.

A banda de cafè, a la plantació també hi ha altres plantes exòtiques com ara alvocats i mangos que també s’han germinat al mateix lloc. Aquests cultius complementen i enriqueixen el cafè. Actualment també tenen a la finca Castellvilar una explotació agrícola de nabius a ple rendiment i un ramat de cabra blanca de Rasquera, una espècie autòctona de Catalunya que està en perill d’extinció pel baix nombre d’exemplars. Aquests animals els ajuden a mantenir la finca desbrossada.

“Volem fer divulgació i sensibilitat de la feina que hi ha darrere una tassa de cafè”, explica Giráldez. La idea és obrir al públic l’espai sobretot inicialment per a professionals que fins ara havien de viatjar fins a les Canàries per veure les plantes. Després es facilitaria l’accés al públic. “La gent no sap que el cafè és el pinyol del fruit o que tarda uns vuit mesos a madurar”, explica. Un cop hagin collit els grans de cafè l’any vinent, seguiran tots els passos a la mateixa finca per completar el procés, tot de forma artesanal.