El repte de la fragilitat en la vellesa

El deteriorament de la salut associat a l’edat avançada es considera una de les pandèmies del segle XXI. La fragilitat és un estat clínic cada cop més freqüent entre les persones grans i un problema quan es manifesten pèrdues progressives de pes, de força i de resistència física o memòria. A Catalunya hi ha 1,5 milions de persones que tenen 65 anys o més (el 20% de la població), un percentatge que va a l’alça. La fragilitat afecta aproximadament el 12% de les persones a partir d’aquesta franja dels 65 anys o més, el 20% de les persones a partir dels 75 anys i el 40% de les persones de 85 anys o que els superen.

El grup de recerca en sarcopènia, fragilitat i dependència del Consorci Sanitari del Maresme treballa des de fa més de vint anys per prevenir i analitzar les causes i els factors de risc que afecten les persones grans, amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida i endarrerir la progressió cap a la dependència tant temps com sigui possible. L’equip multidisciplinari que lidera el doctor Mateu Serra impulsa l’Observatori de la Fragilitat de Catalunya, amb l’objectiu de difondre tota la informació útil a la comunitat científica, a les empreses i institucions que intervenen en la planificació i la gestió sanitàries, i a la ciutadania en general, que també pot accedir a les publicacions.

Una de les eines que s’hi pot consultar és la guia per prevenir la fragilitat. La publicació, en castellà i català, proposa un qüestionari per avaluar la situació de cada persona en quatre estats: robust, prefràgil, fràgil i dependent. El ciutadà es pot fer una idea de la seva situació amb aquest “semàfor de la fragilitat” que pot servir d’alerta. La guia proposa fer-se un mateix algunes preguntes: “Et sents cansat durant les últimes quatre setmanes? Tens dificultat per pujar deu graons d’unes escales sense aturar-te? No pots caminar dues illes de cases sense necessitar ajuda? Pateixes quatre o més malalties? Has perdut el 5% del teu pes en els últims sis mesos?” La resposta afirmativa a tres d’aquestes cinc preguntes és sinònim de fragilitat.

El doctor Mateu Serra, que és l’autor de la publicació, manté que la fragilitat és un estat reversible i que hi ha intervencions i canvis d’hàbits que s’han demostrat efectius per millorar-la. A mesura que ens fem grans, va minvant la capacitat de resposta del nostre organisme cap a agressions externes i això es tradueix en una predisposició a patir més malalties, caigudes, fractures, discapacitat i necessitat d’atenció mèdica i suport social. En aquest sentit, les pautes mèdiques són clares i giren a l’entorn de cinc àmbits: control de les malalties cròniques, ús adequat dels medicaments, exercici físic, alimentació i interacció social.

Aquestes intervencions es recomanen sobretot a aquelles persones que es troben en un estat de salut prefràgil, que representen el grup més nombrós (un terç de la població de 65 anys o més), amb el perill de caure en la fragilitat. “Com més precoçment s’inicien aquestes intervencions, més efectives són per frenar la fragilitat”, assenyala Serra, que posa el focus en programes de prevenció per a aquests ancians que comencen a notar-se decaiguts, o que perden pes o noten que caminen més a poc a poc. Els estudis constaten que un 20% de les persones en un estadi prefràgil passen a fràgil al cap d’un any.

Per calcular l’impacte de la fragilitat, es va desenvolupar des del Consorci Sanitari del Maresme una escala de cribratge automàtic de la població anciana. L’e-SIF (electronic screening index of fragility) permet classificar automàticament l’estat de fragilitat de la població, a partir de les dades clíniques existents dels historials electrònics d’atenció primària. Aquesta eina innovadora calcula el nivell de fragilitat de les persones a partir de 42 condicions clíniques. Per exemple, malalties com ara diabetis, hipertensió o colesterol, caigudes, incontinències, alteracions visuals, dolor, limitació de l’activitat física... A partir d’aquestes dades, que es recullen de manera rutinària i anònima d’històries de laboratoris, hospitals i consultes mèdiques, s’apliquen algoritmes que proporcionen informació per valorar si la població és robusta, prefràgil o té una fragilitat moderada o severa, que vol dir que està al llindar de la dependència. Aproximadament, ja que pot variar en l’espai i en el temps, l’estat de la població de 65 anys o més seria, en un 52%, robust; en un 34%, prefràgil; en un 12%, amb fragilitat moderada, i, en un 2%, amb fragilitat severa o dependència.

L’e-SIF és una eina pensada perquè la utilitzin principalment els equips d’atenció primària, amb l’objectiu de prevenir el deteriorament físic. En aquest sentit, l’aplicació en l’àmbit de l’atenció primària vol ajudar a orientar-la cap a la prevenció i la possibilitat d’intervenir per retardar tant com es pugui la dependència associada a l’envelliment. A més, l’e-SIF prediu la mortalitat i estima el consum de recursos sanitaris segons el nivell de fragilitat (visites a l’atenció primària, ingressos hospitalaris o institucionalització), i les dades constaten que es multipliquen per tres respecte als qui estan robustos.