Societat

lA CRÒNICA

La força de la volta a l’estany en família

A la pas­sera de Lió, la Zaida, en Marc, la San­dra i en Sergi, amb la mai­nada d’entre 4 i 12 anys, es foto­gra­fi­a­ven com a record de la volta a l’estany que esta­ven fent. És un dels indrets que hi con­vi­den, perquè l’enqua­dra­ment i la pers­pec­tiva s’hi for­men sense esforç, com els canyis­sars a tocar de l’aigua. És la foto natu­ral. Fer la volta a l’estany s’empelta d’aquest pai­satge, civi­lit­zat en mesura, que vol des­em­pa­lle­gar-se de ser natura enjar­di­nada. La cami­nada és una foto habi­tual dels diu­men­ges i a Banyo­les s’acosta al ritual i no a la rutina. Si hi has nas­cut no cal que t’ho expli­quin i si n’has fet casa teva, ho entens.

Les dues famílies por­ta­ven un dor­sal que les iden­ti­fi­cava com a par­ti­ci­pants de la 7a Marxa Solidària Fem la Volta, una ini­ci­a­tiva de la banyo­lina Mercè Tor­res quan li van diagnos­ti­car escle­rosi múlti­ple. Con­tenta per la par­ti­ci­pació, un any més des­taca “el motor” que per a ella són els seus ger­mans, el seu marit i les seves filles: la família. Fa dos anys, van crear l’asso­ci­ació Neu­ro­es­tany, amb la idea d’obrir el ven­tall a altres malal­ties neu­ro­de­ge­ne­ra­ti­ves. Així, en l’edició d’enguany, la mei­tat de la recap­tació es des­ti­narà als pro­jec­tes d’inves­ti­gació sobre l’Alz­hei­mer de la Fun­dació Pas­qual Mara­gall.

Neu­ro­es­tany va néixer amb una pers­pec­tiva local i comar­cal: “La pro­xi­mi­tat dona visi­bi­li­tat”, explica David Tor­res, de Neu­ro­es­tany, però sobre­tot remarca la neces­si­tat de mos­trar “com els bene­fi­cis rever­tei­xen direc­ta­ment en les per­so­nes de l’entorn”. A més de la Fun­dació Pas­qual Mara­gall, Neu­ro­es­tany agra­eix el suport de Granés Fun­dació en l’orga­nit­zació de xer­ra­des per sen­si­bi­lit­zar i donar suport als cui­da­dors: “Quan hi ha un diagnòstic d’aquest tipus de malal­tia en una família, afecta tota la família, no només la per­sona que té la malal­tia”, recorda. Neu­ro­es­tany també impulsa tallers de pin­tura perquè per­so­nes com ara la Mercè, que arran de la malal­tia té una dis­ca­pa­ci­tat física, puguin créixer a través de l’art. “Volem demos­trar que es pot con­ti­nuar tenint pro­jec­tes vitals, amb limi­ta­ci­ons, però han de gau­dir de la vida”, recorda Tor­res, i hi afe­geix que “la malal­tia és el dia a dia”. A les 12 del mig­dia s’havien ins­crit 1.564 par­ti­ci­pants, que havien de pagar 5 euros per dor­sal. Satis­fets de superar els 1.500, la pre­visió era arri­bar als 2.000, inclo­ent les més de 180 per­so­nes que ho havien fet via web. Els mana­ies de Banyo­les també hi han par­ti­ci­pat, fent un pas­sadís d’honor, i la volta. La jor­nada ha inclòs el reci­tal de la Coral Veus de l’Estany.

“L’estem aca­bant, al nos­tre ritme, perquè hem vin­gut amb pati­nets; és una acti­vi­tat fami­liar, a més, per una bona causa”, ha expli­cat la San­dra, abans de fer-se les foto­gra­fies fami­li­ars i fra­ter­nals, tots junts en un dia de sol fei­xuc després d’una nit de dis­sabte de pluja suau, d’aque­lla que cau per vivi­fi­car i no per fer mal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.