Infraestructures i serveis

La ronda Nord i la cançó de l’enfadós

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, diu que en les properes setmanes firmaran l’esperat conveni per a la connexió entre Terrassa, Sabadell i Castellar amb l’Estat

Els ajuntaments de les cocapitals ja s’han reunit per intentar consensuar un traçat i presentar-lo al govern, tot i que Sabadell no ha acabat encara el seu projecte

“En les properes setmanes tindrem el conveni del tram entre Terrassa i Sabadell.” Són les paraules de la nova consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, la socialista Sílvia Paneque, en referència a la ronda Nord dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès, pronunciades en la darrera comissió parlamentària del 18 de setembre, però perfectament podrien ser atribuïbles a qualsevol dels seus predecessors en el càrrec o ministres del govern espanyol de torn des de fa un parell d’anys. Fan referència al conveni pendent de signatura, precedit d’un protocol, que ha de segellar l’acord perquè la Generalitat dissenyi, pressuposti i executi les obres d’aquesta via. En altres paraules, i vist que encara no hi ha concreció en res i de moment tots són intencions, l’eufemisme per designar la continuïtat de la B-40, autovia orbital o quart cinturó construït per trams des d’Abrera que acaba en una gran rotonda a Terrassa a tocar de la carretera de Matadepera, al barri del Pla del Bon Aire.

L’únic que sembla clar de moment, com a mínim fins que les majories parlamentària no canviïn, és que la B-40 no arribarà a Granollers ni connectarà amb la C-60 cap al Maresme tal com estava projectada el 1966. El nou president de la Generalitat, Salvador Illa, s’ha vist obligat a cedir en les seves pretensions tan contundents expressades en campanya electoral per acabar els 38 quilòmetres que falten per poder obtenir el suport dels Comuns a la investidura i es va haver de pronunciar públicament descartant-lo fins al Vallès Oriental. Això sí, va refermar el compromís per acabar la ronda entre les dues cocapitals de l’Occidental, un acord que els socialistes van arrencar a ERC sota la presidència de Pere Aragonès per aprovar-los els pressupostos.

L’acord el van haver de gruar després que l’11 de juny del 2022 el govern català –aleshores encara format per ERC i Junts– declinés, dues hores abans, l’assistència a la reunió i posterior roda de premsa sobre El futur de les infraestructures del Vallès, que conjuntament havien de fer la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, els alcaldes de Terrassa, Jordi Ballart; Sabadell, Marta Farrés, i Castellar del Vallès, Ignasi Giménez, i on es va presentar aquest primer suposat acord només verbal entre el govern espanyol i la Generalitat. L’excusa per no anar-hi va ser el “rebuig per la manca d’inversions de l’Estat a Catalunya”, però el cert és que els republicans no són favorables ni a la B-40, tampoc en format ronda, mentre que Junts n’és partidària. El bipartit es va trencar quatre mesos després amb la sortida de Junts, i finalment els republicans es van haver d’empassar l’acord del PSC al febrer per la ronda Nord per aprovar els comptes amb un conseller republicà i exalcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, al capdavant de la conselleria de Territori, que va plegar quatre mesos després.

Malgrat l’acord, calia ratificar-lo amb un conveni, però tot just es va fer primer la signatura d’un protocol d’intencions ja amb Ester Capella de consellera el juliol del 2023. A partir d’aquí tot van ser problemes perquè es concretés, encallades les dues administracions sobre el model de via, ja que l’executiu espanyol la vol d’alta capacitat continuant la B-40, mentre que ERC defensa que sigui una ronda urbana i compleixi l’aprovat en el pla específic de mobilitat del Vallès. Al setembre l’Estat anunciava que abans s’havia de modificar la llei de carreteres perquè la Generalitat pogués “posar a licitació, contractar, efectuar el seguiment i supervisar les obres”, fet que es va aprovar per decret i publicar al BOE el desembre passat.

Aliança municipal i 200 milions

Ja el 16 de febrer del 2024, la visita del ministre de Transports, Óscar Puente, per inaugurar el tram de la B-40 entre Viladecavalls i Terrassa tornava a obrir la caixa dels trons en recordar que la suposada ronda havia de ser una via d’alta capacitat per donar continuïtat a la B-40, ja que l’executiu espanyol en tindria la titularitat i la darrera decisió sobre el traçat i tot el projecte, mentre anunciava una imminent reserva de 200 milions per a l’obra que dos dies després va ratificar el Consell de Ministres amb càrrec a exercicis futurs.

En tot aquest garbuix, els alcaldes de les dues capitals també hi volen dir la seva i intenten buscar un traçat i una solució tècnica de consens per presentar al Departament de Territori. Diverses fonts municipals confirmen que ja s’ha produït una reunió tècnica per buscar l’entesa, tot i que des de Sabadell encara no tenen acabada la seva proposta. Ara fa un any des d’aquest consistori liderat per Marta Farrés (PSC) reclamaven que el tram urbà de la ronda fos subterrani, amb dos túnels de dos carrils per sentit i sis quilòmetres des del Parc Agrari fins a la carretera de Prats de Lluçanès, on connectaria amb l’actual ronda Oest, i amb el mínim impacte. El seu homònim a Terrassa, Jordi Ballart (TxT), concretava al desembre la seva proposta, també amb dos carrils per banda, que salvava diferents conreus de finques agrícoles, corredors ecològics i camins. El traçat era diferent al del ministeri del 2010 . Planteja quatre túnels, un traçat majoritàriament passant en trinxera i quatre viaductes.

Els processos i tramitacions seran molt llargs, començant pel més complicat: que totes les administracions es posin d’acord. I les redaccions dels projectes segurament tindran l’oposició jurídica de la Campanya Contra el Quart Cinturó, que agrupa més de 200 entitats, com han anat fent durant dècades amb tots els trams executats i projectats de la B-40.

Mal precedent
Parlar del quart cinturó o la B-40, com tota gran obra, i més si és polèmica, ha passat tota mena de vicissituds. Fet per trams, el darrer, de 6,2 quilòmetres entre Olesa i Viladecavalls, es va inaugurar el 16 de febrer passat, després de 17 anys d’obres i un sobrecost de 164 milions. Un temps que va deixar sense continuïtat una infraestructura que es va posar en marxa el 2009 en un tram de 2,2 quilòmetres entre Abrera i Olesa i , a l’altre extrem, des del 2010 entre Viladecavalls i Terrassa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.