Infraestructures i serveis

La ronda Nord i la cançó de l’enfadós

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, diu que en les properes setmanes firmaran l’esperat conveni per a la connexió entre Terrassa, Sabadell i Castellar amb l’Estat

Els ajuntaments de les cocapitals ja s’han reunit per intentar consensuar un traçat i presentar-lo al govern, tot i que Sabadell no ha acabat encara el seu projecte

“En les pro­pe­res set­ma­nes tin­drem el con­veni del tram entre Ter­rassa i Saba­dell.” Són les parau­les de la nova con­se­llera de Ter­ri­tori, Habi­tatge i Tran­sició Ecològica, la soci­a­lista Sílvia Pane­que, en referència a la ronda Nord dels sis­te­mes urbans de Ter­rassa, Saba­dell i Cas­te­llar del Vallès, pro­nun­ci­a­des en la dar­rera comissió par­la­mentària del 18 de setem­bre, però per­fec­ta­ment podrien ser atribuïbles a qual­se­vol dels seus pre­de­ces­sors en el càrrec o minis­tres del govern espa­nyol de torn des de fa un parell d’anys. Fan referència al con­veni pen­dent de sig­na­tura, pre­ce­dit d’un pro­to­col, que ha de sege­llar l’acord perquè la Gene­ra­li­tat dis­se­nyi, pres­su­posti i exe­cuti les obres d’aquesta via. En altres parau­les, i vist que encara no hi ha con­creció en res i de moment tots són inten­ci­ons, l’eufe­misme per desig­nar la con­tinuïtat de la B-40, auto­via orbi­tal o quart cin­turó cons­truït per trams des d’Abrera que acaba en una gran rotonda a Ter­rassa a tocar de la car­re­tera de Mata­de­pera, al barri del Pla del Bon Aire.

L’únic que sem­bla clar de moment, com a mínim fins que les majo­ries par­la­mentària no canviïn, és que la B-40 no arri­barà a Gra­no­llers ni con­nec­tarà amb la C-60 cap al Maresme tal com estava pro­jec­tada el 1966. El nou pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Sal­va­dor Illa, s’ha vist obli­gat a cedir en les seves pre­ten­si­ons tan con­tun­dents expres­sa­des en cam­pa­nya elec­to­ral per aca­bar els 38 quilòmetres que fal­ten per poder obte­nir el suport dels Comuns a la inves­ti­dura i es va haver de pro­nun­ciar públi­ca­ment des­car­tant-lo fins al Vallès Ori­en­tal. Això sí, va refer­mar el com­promís per aca­bar la ronda entre les dues coca­pi­tals de l’Occi­den­tal, un acord que els soci­a­lis­tes van arren­car a ERC sota la pre­sidència de Pere Ara­gonès per apro­var-los els pres­su­pos­tos.

L’acord el van haver de gruar després que l’11 de juny del 2022 el govern català –ales­ho­res encara for­mat per ERC i Junts– declinés, dues hores abans, l’assistència a la reunió i poste­rior roda de premsa sobre El futur de les infra­es­truc­tu­res del Vallès, que con­jun­ta­ment havien de fer la minis­tra de Trans­ports, Mobi­li­tat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, els alcal­des de Ter­rassa, Jordi Ballart; Saba­dell, Marta Farrés, i Cas­te­llar del Vallès, Ignasi Giménez, i on es va pre­sen­tar aquest pri­mer supo­sat acord només ver­bal entre el govern espa­nyol i la Gene­ra­li­tat. L’excusa per no anar-hi va ser el “rebuig per la manca d’inver­si­ons de l’Estat a Cata­lu­nya”, però el cert és que els repu­bli­cans no són favo­ra­bles ni a la B-40, tam­poc en for­mat ronda, men­tre que Junts n’és par­tidària. El bipar­tit es va tren­car qua­tre mesos després amb la sor­tida de Junts, i final­ment els repu­bli­cans es van haver d’empas­sar l’acord del PSC al febrer per la ronda Nord per apro­var els comp­tes amb un con­se­ller repu­blicà i exal­calde de Saba­dell, Juli Fernàndez, al cap­da­vant de la con­se­lle­ria de Ter­ri­tori, que va ple­gar qua­tre mesos després.

Mal­grat l’acord, calia rati­fi­car-lo amb un con­veni, però tot just es va fer pri­mer la sig­na­tura d’un pro­to­col d’inten­ci­ons ja amb Ester Cape­lla de con­se­llera el juliol del 2023. A par­tir d’aquí tot van ser pro­ble­mes perquè es con­cretés, enca­lla­des les dues admi­nis­tra­ci­ons sobre el model de via, ja que l’exe­cu­tiu espa­nyol la vol d’alta capa­ci­tat con­ti­nu­ant la B-40, men­tre que ERC defensa que sigui una ronda urbana i com­pleixi l’apro­vat en el pla específic de mobi­li­tat del Vallès. Al setem­bre l’Estat anun­ci­ava que abans s’havia de modi­fi­car la llei de car­re­te­res perquè la Gene­ra­li­tat pogués “posar a lici­tació, con­trac­tar, efec­tuar el segui­ment i super­vi­sar les obres”, fet que es va apro­var per decret i publi­car al BOE el desem­bre pas­sat.

Aliança muni­ci­pal i 200 mili­ons

Ja el 16 de febrer del 2024, la visita del minis­tre de Trans­ports, Óscar Puente, per inau­gu­rar el tram de la B-40 entre Vila­de­ca­valls i Ter­rassa tor­nava a obrir la caixa dels trons en recor­dar que la supo­sada ronda havia de ser una via d’alta capa­ci­tat per donar con­tinuïtat a la B-40, ja que l’exe­cu­tiu espa­nyol en tin­dria la titu­la­ri­tat i la dar­rera decisió sobre el traçat i tot el pro­jecte, men­tre anun­ci­ava una immi­nent reserva de 200 mili­ons per a l’obra que dos dies després va rati­fi­car el Con­sell de Minis­tres amb càrrec a exer­ci­cis futurs.

En tot aquest gar­buix, els alcal­des de les dues capi­tals també hi volen dir la seva i inten­ten bus­car un traçat i una solució tècnica de con­sens per pre­sen­tar al Depar­ta­ment de Ter­ri­tori. Diver­ses fonts muni­ci­pals con­fir­men que ja s’ha produït una reunió tècnica per bus­car l’entesa, tot i que des de Saba­dell encara no tenen aca­bada la seva pro­posta. Ara fa un any des d’aquest con­sis­tori lide­rat per Marta Farrés (PSC) recla­ma­ven que el tram urbà de la ronda fos sub­ter­rani, amb dos túnels de dos car­rils per sen­tit i sis quilòmetres des del Parc Agrari fins a la car­re­tera de Prats de Lluçanès, on con­nec­ta­ria amb l’actual ronda Oest, i amb el mínim impacte. El seu homònim a Ter­rassa, Jordi Ballart (TxT), con­cre­tava al desem­bre la seva pro­posta, també amb dos car­rils per banda, que sal­vava dife­rents con­reus de fin­ques agrícoles, cor­re­dors ecològics i camins. El traçat era dife­rent al del minis­teri del 2010 . Plan­teja qua­tre túnels, un traçat majo­ritària­ment pas­sant en trin­xera i qua­tre via­duc­tes.

Els pro­ces­sos i tra­mi­ta­ci­ons seran molt llargs, començant pel més com­pli­cat: que totes les admi­nis­tra­ci­ons es posin d’acord. I les redac­ci­ons dels pro­jec­tes segu­ra­ment tin­dran l’opo­sició jurídica de la Cam­pa­nya Con­tra el Quart Cin­turó, que agrupa més de 200 enti­tats, com han anat fent durant dècades amb tots els trams exe­cu­tats i pro­jec­tats de la B-40.

Mal precedent
Parlar del quart cinturó o la B-40, com tota gran obra, i més si és polèmica, ha passat tota mena de vicissituds. Fet per trams, el darrer, de 6,2 quilòmetres entre Olesa i Viladecavalls, es va inaugurar el 16 de febrer passat, després de 17 anys d’obres i un sobrecost de 164 milions. Un temps que va deixar sense continuïtat una infraestructura que es va posar en marxa el 2009 en un tram de 2,2 quilòmetres entre Abrera i Olesa i , a l’altre extrem, des del 2010 entre Viladecavalls i Terrassa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.