“He sentit una certa pressió social quan he dit que no a una cervesa”

El Diego va veure com l’addicció a l’alcohol afectava el seu pare i també la seva germana. Ell pensava que amb aquests antecedents familiars estava fora de perill i durant anys va fer el que ell anomena “un consum responsable”. Primer va ser l’alcohol, al qual va arribar més tard perquè mentre va jugar a futbol, una de les seves passions de joventut, no bevia. Fins als 25 anys consumia amb els amics, quan sortia de festa. Les primeres alarmes van arribar quan va començar a barrejar-ho amb la cocaïna. “Progressivament vaig anar perdent el respecte a la droga. Ja no era el cap de setmana. Un dimarts a la nit, després de beure dos litres de cervesa, sortia a buscar la coca. Arribava a casa, me la prenia i me n’anava a dormir.”

Ell consumia d’amagat. Mai ho va fer a la feina. A casa, la seva dona ho sospitava però ell ho negava. “En teràpia hem vist que aquest comportament d’amagar-se és més propi de les dones, més femení. No sé, potser perquè no volia trencar la meva imatge d’home responsable, potser per vergonya...” El cas és que va estar així temps. Fins que un dia no va poder aguantar més la mentida i va “aixecar la mà”. Li va explicar a la seva dona que bevia i consumia cocaïna. “Va ser dur. Va posar en joc la relació, però li vaig prometre que no tornaria a passar i em va creure.” L’abstinència va durar sis mesos. “Promets i veus que no pots complir-ho perquè sense ajuda no es pot. I quan hi tornes tot va molt més ràpid. En poc temps estàs igual que abans.” Després d’aquest intent encara va haver-hi un altre abans d’arribar a Projecte Home. En aquest segon cas va anar al psiquiatre, li van receptar Antabus, una medicació incompatible amb la beguda que s’utilitza per deixar l’alcohol. Va estar més de dos anys sense consumir però ho va haver de deixar per motius mèdics i poc després va recaure. “Va ser en un viatge de feina. Un amic em va dir de fer una cervesa i no vaig dir que no”, explica. “Un altre cop la falsa seguretat de pensar que pots fer un consum responsable”, subratlla. No va ser el cas, però ell sí que comenta que moltes vegades és difícil estar en un grup i no beure sense donar explicacions. “He sentit una certa pressió social quan he dit que no a una cervesa”, assegura.

Projecte Home ha estat per a ell una doble salvació. “He passat d’avergonyir-me a sentir-me orgullós”, diu. No només l’ha ajudat a deixar les drogues. També ha servit per fer una tasca d’introspecció que li ha permès entendre’n els motius. “Soc conscient que el risc sempre hi és, però ara tinc més eines.” Anima a tothom a adreçar-s’hi “sense prejudicis” i quan li preguntes què tenen en comú totes les persones amb qui ha coincidit, no dubta: “La bondat.”