Mor Lluïsa Miralles, cofundadora de l’Amical de Mauthausen

Una de les grans llui­ta­do­res pels drets humans del nos­tre país, Lluïsa Mira­lles For­ca­dell (Ull­de­cona, 1927), ha mort a l’edat de 96 anys, segons ha comu­ni­cat a les xar­xes soci­als l’alcal­dessa d’Ull­de­cona, Núria Ven­tura: “segui­rem tre­ba­llant per man­te­nir viva la seva memòria”.

Mira­lles era filla de Vicent Mira­lles Vis­carro (1904-1975), el dar­rer tinent d’alcalde d’Ull­de­cona abans de la dic­ta­dura fran­quista. Ella va exi­liar-se amb la seva mare quan el seu poble va ser ocu­pat per les tro­pes fei­xis­tes espa­nyo­les (abril de 1938). El seu germà petit, que estava malalt, i els seus avis, es van que­dar allà, men­tre que el seu pare era al front. A finals del gener de 1939 van arri­bar a la Cata­lu­nya del Nord i al cap d’uns mesos es van poder reu­nir amb el pare. Van ser inter­nats al camp d’Arge­lers entre el setem­bre de 1939 i l’abril de 1940. Amb l’ocu­pació ale­ma­nya de França, el juny del 1940, es van esta­blir a Bour­ges (Depar­ta­ment del Cher), i els ale­manys van dete­nir el seu pare, que va estar empre­so­nat uns anys. Aca­bada la guerra, es va tras­lla­dar a París, on es va casar amb un exi­liat català i exde­por­tat a Maut­hau­sen, Miquel Serra Gra­bu­losa. Més enda­vant es van tras­lla­dar a Caen, Per­pinyà i Bar­ce­lona. Junts van for­mar part dels exde­por­tats i fami­li­ars que van fun­dar en la clan­des­ti­ni­tat, el 1962, l’Ami­cal de Maut­hau­sen a Bar­ce­lona, una asso­ci­ació amb l’objec­tiu de defen­sar els drets morals i mate­ri­als dels apro­xi­ma­da­ment 10.000 depor­tats als camps de con­cen­tració del Ter­cer Reich i de les seves famílies, estrènyer els llaços de soli­da­ri­tat entre ells i pre­ser­var la memòria. Des de l’orga­nit­zació s’han dut a terme xer­ra­des en ins­ti­tuts i uni­ver­si­tats, viat­ges amb estu­di­ants a diver­sos camps, així com denúncies d’acti­vi­tats neo­na­zis, com per exem­ple quan van fer d’acu­sació par­ti­cu­lar con­tra la lli­bre­ria Kalki, la qual difo­nia pro­pa­ganda nazi. L’any 1995 van rebre la Creu de Sant Jordi de la Gene­ra­li­tat, i l’any 2001 la Meda­lla d’Honor de Bar­ce­lona.

Tots dos, Mira­lles i Serra, van expo­sar el seu tes­ti­moni vital al Museu Memo­rial de l’Exili.