Vells vapors per teixir la nova Terrassa
L’Ajuntament de la ciutat manté l’aposta per facilitar la preservació d’edificis industrials amb nous usos
Molts s’han reformat i són la seu d’entitats socials, museus equipaments o supermercats
D’altres sense valor han acabat desapareixent substituïts per nous carrers, places i també habitatges
El passatge del Vapor de la Companyia, desconegut per a molts terrassencs, es va obrir en homenatge a la primera fàbrica de vapor que va funcionar a la ciutat (1833), i segona a l’Estat espanyol, ubicat al mateix indret on s’alçava, entre els carrers Pantà i la Rasa, al darrere de l’escola Lanaspa. A finals del 1900, Terrassa en tenia 36 a ple funcionament i, trenta anys després, més de 200 xemeneies fumejaven sense parar aprofitant la iniciativa de veïns, industrials i el consistori acordant la construcció d’una mina a la ciutat –constituïda el 1842– per abastir la indústria i evitar que marxessin a altres municipis, però també l’arribada del tren el 1856.
D’aquell paisatge industrial vinculat al tèxtil, en queden una representació protegida de 25 xemeneies distribuïdes per zones cèntriques i una sèrie de vapors i fàbriques amb un alt valor arquitectònic i patrimonial que, amb el temps, s’han integrat al paisatge urbà donant-los nous usos. Amb l’arribada de la democràcia, es va crear un catàleg per preservar-los i evitar la pèrdua d’immobles com ja havia passat a mans d’operacions urbanístiques privades. El Pla General d’Ordenació del 1983 va acabar de posar ordre i altres operacions, com ara la compra aquell any de l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover, dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill, i que ara és el temple modernista del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (Mnactec), van acabar conscienciant que calia evitar enderrocs i posar els edificis en valor.
Altres operacions urbanístiques, com ara el soterrament de les vies de la Renfe (1994) i la posterior urbanització del passeig del Vint-i-dos de Juliol (1996), la idea d’un campus universitari al Vapor Sala pel desenvolupament del pla del centre i la seva conversió en zona de vianants, van permetre conjugar la preservació d’aquestes fàbriques i vapors amb nous usos per a la ciutadania i per cobrir les demandes de nous equipaments i d’habitatges.
En el gràfic es recullen algunes de les operacions de transformacions de fàbriques i vapors, però n’hi ha algunes més. No sempre es van preservar les edificacions si no tenien valor arquitectònic, com és el cas de molts pisos aixecats al llarg del passeig Vint-i-dos de Juliol i, concretant, les dues gran peces de l’antiga fàbrica Torredemer i la del Vapor Galí. D’aquella operació en va sortir, però, la construcció de la biblioteca Central i l’institut Montserrat Roig, dividit pel nou passeig de les Lletres. Al mateix Vint-i-dos de Juliol conviu l’edifici de l’Acondicionamiento Tarrasense (1915), també obra de Muncunill, i que ara ocupen la cooperativa Teixidors, l’escola de circ Tub d’Assaig i l’alberg per a persones sense sostre L’Andana i que les colles de cultura popular fan servir per assajar i que es reformarà per guanyar espai.
També als anys noranta, es va transformar una altra peça a la Rambla, a prop del Mnactec: el Vapor Badiella i el Vapor Montset, que es van enderrocar per fer-hi la seu de l’aleshores Caixa de Terrassa –ara, BBVA–, quatre blocs de pisos i la plaça Ricard Camí i la plaça del Vapor Montset. I, just a l’altra banda de la Rambla, ja al barri de Ca n’Aurell i aprofitant l’auge del totxo, es va conservar una nau de l’antiga fàbrica Saphil on s’ha ubicat un Mercadona i es van obrir un nou carrer i dues places (del Tint i l’Anònima). El projecte, però, no es va enllaçar amb l’espai adjacent del Vapor Cortès, que just ara es comença a desenvolupar (vegeu peça).
Més al centre, al darrere de l’ajuntament, el 1986 també s’havia comprat l’antic Vapor Amat i la fàbrica Izard, del mateix Muncunill, que ara llueix com a sala per a exposicions. Es poden destacar altres espais recuperats, com ara el Vapor Marcet Poal, conservat i reconvertit en l’escola Lanaspa i les oficines per als serveis educatius de l’Ajuntament, i, a pocs metres, la conservació parcial de l’estructura de l’antic Vapor Ventalló, que es va fer el 1998 en una altra operació per obrir una plaça amb el mateix nom i construir habitatges. Tots obra de Muncunill, omnipresent en el llegat arquitectònic de Terrassa.
Amb el nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), vigent des del 2003, aquest model es va potenciar, combinant el creixement amb nous barris a la perifèria i ocupant illes interiors. El paper ho aguanta tot, però la crisi va aturar moltes iniciatives i va afectar les anomenades àrees centrals de millora urbana, que s’han reprès dècades després –Sala i Badrina, AEG i el mateix Vapor Cortès–, exceptuant-ne el Vapor Gran i la reforma de la fàbrica Agut, amb un gran supermercat Esclat (2015).
Ciutat compacta
L’urbanisme és lent i les operacions de rehabilitació tenen un cost elevat, i cal buscar fons i col·laboracions, explica la tinenta d’alcalde de l’àrea de Serveis Generals i Govern Obert, Maise Balcells. La intenció és fer una ciutat compacta urbanísticament i desenvolupar els sector amb possibilitats de millora urbana, “recuperant patrimoni vinculat a la història tèxtil” de la ciutat “per teixir-la” i, en molts casos, trencar “la barrera” que aquest vapors han suposat als barris. Balcells destaca altres actius d’aquestes iniciatives, com ara que “generen noves dinàmiques volgudes lligades a entitats de la ciutat”. Les darreres aposten per les socials i culturals que recuperen el patrimoni i “el posen a la disposició de la ciutat”, com és el cas de les fundacions Prodis i Avan, establertes al Vapor Cortès i a la fàbrica Pont, Aurell i Armengol, i els Minyons, que han obert recentment a les naus de Cal Reig.
Prodis, el primer al Vapor Cortès
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del 2003 preveia les figures de les àrees centrals de millora urbana en diversos indrets i una era la de l’antic Vapor Cortès, a Ca n’Aurell, un àmbit d’uns 70.000 m² dividits en dues fases entre els carrers de Pi i Margall, Bruc, Frederic Soler, Pare Llaurador i Josep Trueta, al tram entre la prolongació del carrer de Vázquez de Mella i el passeig del Vint-i-dos de Juliol amb 19 naus industrials. El 2006, es va aprovar un pla de millora urbana que va quedar obsolet amb la previsió d’aixecar 803 pisos. Divuit anys després, ha estat Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca (Prodis) que ha exercit de punta de llança amb la rehabilitació de dues antigues naus i més de 4.000 m² de l’antiga Filatures Martí per al seu projecte d’inclusió El Vapor , que es va inaugurar el 10 de maig. A partir d’aquí, s’han fet diversos enderrocs i conservació d’edificis municipals i, per iniciativa privada, es crearan noves zones verdes i s’obriran carrers i places, amb un pressupost de 12 milions per aixecar més de 400 habitatges.
