Les moltes cruïlles del sector turístic

El pre­si­dent de la Fede­ració d’Hos­ta­le­ria i Turisme de les comar­ques giro­ni­nes, Antoni Escu­dero, no té pèls a la llen­gua. Escu­dero reclama que es faci un ús cor­recte de la taxa turística, cre­ada el 2012; que l’admi­nis­tració posi fil a l’agu­lla per crear un bon marc legal per donar opor­tu­ni­tats reals a migrants extra­co­mu­ni­ta­ris, els quals neces­si­ten tres anys per tenir un permís tem­po­ral de tre­ball i residència –dos, en el cas de deman­dant d’asil– o que s’afronti la pro­blemàtica de les bai­xes labo­rals i, de postres, car­rega con­tra els pisos turístics. Escu­dero ho va expo­sar ahir, al cas­tell de Biart, a Masa­rac-Vilar­na­dal, amb motiu de la XIX edició del Dia Mun­dial de Turisme . Un cas­tell digne d’un deco­rat de Hollywood, tot sigui dit –el pri­mer títol de la crònica era El turisme a Dis­ney­land–. Entre les seves tor­res es va aple­gar la jet-set del sec­tor; tot ple d’empre­sa­ris i molts polítics de pràcti­ca­ment tots els par­tits, excon­se­llers inclo­sos –ja ho saben, sem­pre és bo tenir agen­des de con­tac­tes a prop–, i algun càrrec de con­fiança / jubi­lat d’or inclòs. On érem? Ah, sí, que a Escu­dero cal escol­tar-lo. Pre­si­deix aquesta enti­tat, que agrupa una tret­zena d’asso­ci­a­ci­ons, des del 2012. Un col·lec­tiu que, pel que fa a asso­ci­ats, aplega 1.700 empre­ses i més de 7.500 esta­bli­ments. Pers­pec­tiva, el que es diu pers­pec­tiva, en té. Si el que diu és cert, que l’admi­nis­tració no des­tina el gruix del que recapta per la taxa turística a aquest sec­tor, és greu. Com­porta inde­fensió i, en certa manera, és una per­versió. El sec­tor, i con­ti­nu­ant amb el par­la­ment, fa nota­bles esforços per posar-se al dia, en tots els sen­tits, sequera inclosa. Per cert, Escu­dero va recla­mar que no es para­lit­zes­sin les inver­si­ons per no depen­dre exclu­si­va­ment de l’aigua de pluja. La qüestió del par­la­ment d’Escu­dero no és tant si aquesta tem­po­rada ha anat millor o pit­jor; de fet, aquest estiu el turisme naci­o­nal ha tor­nat a viat­jar més i les per­noc­ta­ci­ons han bai­xat. Això forma part de la com­petència amb altres des­ti­na­ci­ons. Cal ana­lit­zar-ho, sí, però és con­jun­tu­ral. El prin­ci­pal pro­blema és si les admi­nis­tra­ci­ons fan els deu­res. Si escol­tem Escu­dero, el sec­tor fa anys que s’ha posat les piles. Però li calen marcs nor­ma­tius més efi­ci­ents i ser exi­gents amb els que hi ha. Els rep­tes són molts. I no par­lem, segons Escu­dero, de la mala imatge que donen els pisos turístics, que amb les molèsties aju­den a la turis­mofòbia! A més, escol­tar un repre­sen­tant de la patro­nal, per par­lar amb plata, fer un dis­curs recla­mant la regu­la­rit­zació dels migrants per tenir tre­ba­lla­dors i, a la vegada, que aquests tin­guin opor­tu­ni­tats, és des­con­cer­tant. Però no ens enga­nyem. Al marge de con­si­de­ra­ci­ons morals o ideològiques, Escu­dero, que és pràctic, té clar que el sec­tor pateix una greu pro­blemàtica per tenir per­so­nal i, a més, s’enfronta amb un impor­tant per­cen­tatge de bai­xes. Escu­dero, iro­nit­zant, va dema­nar la cre­ació d’una enti­tat perquè l’admi­nis­tració pagui les bai­xes. És una manera d’enfo­car-ho. Per aca­bar, és cert que es van donar reco­nei­xe­ments a empre­ses i grups, tots meres­cuts, segur; però des­ta­ca­ria, per cor­po­ra­ti­visme, que ja ens toca, el guardó a la per­sona de la soci­e­tat civil al com­pany de TV Girona Pitu Anaya Grau.