Castells: més enllà de la força, el valor i el seny
Els eixos de les colles són l’assaig, la constància, la disciplina i el compromís almenys durant nou mesos l’any
S’organitzen en una junta tècnica i una altra d’administrativa per preparar els assajos i l’actuació setmanals
-
Muntatge de la base d’un castell sota la xarxa de protecció en l’assaig dels Capgrossos de Mataró. -
La junta administrativa i la tècnica dels Castellers de Vilafranca, que es reuneixen com a mínim un cop per setmana per tractar temes de tota mena relacionats amb la colla QUIM PUIG / CASTELLERS DE VILAFRANCA. -
El pes d'un castell de deu pisos. -
Informació a la colla en un assaig de Capgrossos.
Força, equilibri, valor i seny. Pràcticament tothom sap que aquestes quatre paraules són les que defineixen el món casteller. Però també podrien ser aquestes: assaig, constància, disciplina i compromís. I és que darrere de cada actuació hi ha moltíssimes hores de feina sense remuneració d’uns castellers i castelleres que porten dins seu el sentiment de pertinença a una pràctica amb més de dos segles d’història i que el 2010 va ser declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco.
A més, des de l’any 1989, totes les colles s’apleguen en una Coordinadora de Colles Castelleres (CCC), que actualment gestiona un centenar d’entitats i vetlla pels seus interessos comuns.
D’altra banda, la CCC també promociona el món casteller i, sobretot, el que vol és garantir que l’activitat castellera estigui coberta per pòlisses d’assegurances adequades i també acostuma a promoure la investigació de nous mètodes de prevenció de riscos.
En els castells gairebé no hi ha marge per a l’atzar. La gran majoria de colles tenen una junta administrativa i una altra de tècnica. La primera és la que s’encarrega del funcionament social de la colla, la que organitza els desplaçaments i la responsable de la tresoreria, de la comunicació i de les relacions institucionals, entre altres qüestions. En les colles més grans, per exemple, gestionen desplaçaments de fins a 1.000 persones en el cas del Concurs de Castells.
La junta tècnica és la responsable, com bé diu la paraula, de la part tècnica de la colla. El cap de colla n’és el màxim responsable, però en les colles grans també hi ha cap de tronc, cap de canalla, cap de crosses i fins i tot cap de pinyes, que és qui s’encarrega de col·locar cada persona al seu lloc al peu del castell. I és que, com dèiem, res es fa a l’atzar. Totes les persones que porten camisa saben –o haurien de saber– on han d’anar i què han de fer.
La junta tècnica decideix qui pujarà a cada castell –i, per tant, també qui es quedarà a terra– i quins castells es provaran en cada actuació depenent de com hagin anat els assajos previs. A les espatlles, tenen hores de reunions, de trucades i d’activitats paral·leles als assajos i actuacions. La junta administrativa i la tècnica –tret del cap de colla i del president, que són més coneguts– són totes aquelles persones que estan, perquè ens entenguem, darrere la càmera. Sense elles, la cosa no rutllaria.
I, com que res es fa a l’atzar i els castells en les grans actuacions són límit, tot requereix molts –i bons– assajos. Una bona preparació física ajuda qualsevol casteller a reduir el risc i el nombre de lesions, a aguantar més pes i a aprendre a gestionar el cansament, sense oblidar que el rendiment augmentarà perquè el cos ha estat preparat prèviament per afrontar una temporada que dura molts mesos.
Les grans colles assagen entre dos i tres dies per setmana, començant a última hora de la tarda i acabant ben entrada la nit. I el cap de setmana toca actuació. Així, són tres o quatre dies per setmana –a vegades, fins i tot cinc– de compromís, de manera que la frase “no puc, tinc castells” és la que els castellers i castelleres pronuncien més, sobretot en plena temporada d’estiu, que és quan hi ha el gros d’actuacions. Sense assajos, no hi ha castells. Sense compromís, tampoc.
Els primers assajos comencen al febrer, sovint només amb la canalla –els grans s’hi afegeixen poques setmanes més tard–, i acaben entre octubre i novembre, depèn del calendari de cada colla. Algunes colles fan assaig especial de pilars i totes han vist l’avantatge de fer assajos especials abans de les grans diades, a vegades fins i tot a plaça i no al local, que sovint acaben amb sopar i beguda per als assistents, perquè s’ha de donar també una bona recompensa per haver suat la samarreta.
La xarxa: mesura de seguretat
Un element clau avui dia en els assajos és la xarxa. Es va començar a utilitzar als anys noranta per treballar sobretot el pilar en colles com els Castellers de Vilafranca, els Bordegassos de Vilanova i els Minyons de Terrassa.
Ara ja és del tot habitual per a totes les estructures, no només per al pilar, i, de fet, ja no hi ha cap colla gran sense xarxa. Els resultats evidencien la utilitat d’aquest element: es fan molt millor els assajos perquè ja no fa por provar-ho una vegada i una altra. Ara bé, s’ha de saber gestionar que una cosa és l’assaig amb xarxa i l’altra, portar el mateix castell a plaça. Perquè sovint el resultat és ben diferent. Més d’un cop i de dos, s’han vist colles que han descarregat castells límit en l’assaig amb la xarxa i, després, a plaça, han quedat a mitges.
I com que els castells es fan a plaça i no en els assajos, cal tenir molt clar quina és la dinàmica d’una actuació castellera. Les més típiques consten de tres castells, amb possibilitat de pilars d’entrada i de sortida per part de cada colla participant. Normalment a partir del pilar de mèrit (de sis), els espadats es fan en solitari.
Les colles enlairen els castells per rondes, seguint un ordre d’actuació que es pacta o se sorteja abans de començar. En diades importants, com ara Sant Fèlix, el sorteig és un acte important, perquè pot acabar de definir l’estratègia de cada colla.
Cada plaça, o cada municipi, té, però, les seves pròpies normes pel que fa a la repetició de castells en cas de caigudes, peus desmuntats o intents desmuntats. I això és molt important, perquè les grans diades com Sant Fèlix, Santa Úrsula i Santa Tecla poden durar fins a quatre o cinc hores i, per tant, cal respectar el protocol, que sempre intenta que les diades siguin àgils. I per tal de fer les diades àgils, ja fa un temps que els caps de pinyes no remenen papers. Ara van tots amb el mòbil. I no és pas casualitat.
En plena era digital, ja fa uns anys que van aparèixer un parell d’aplicacions per a mòbil que ajuden les colles a millorar i, en teoria, agilitzar, les tasques habituals.
Les funcions de què disposa són, principalment, confirmar l’assistència a les diades i als assajos, facilitar que l’equip de pinyes tingui en temps real la llista de castellers que han confirmat per tal que es puguin preparar les pinyes al moment, permetre que els castellers consultin el seu lloc i apuntar-se als actes socials, etc. Aquest sistema incorpora una aplicació per a dispositius mòbils que tots els castellers es poden descarregar per a una gestió eficient de l’assistència dels castellers als assajos i actuacions. Per tant, a plaça, ara tothom va amb el mòbil per saber què faran i quin és el seu paper en cada construcció.
Els castells són també un exemple claríssim de cohesió social. Per fer grans construccions com un tres de deu amb folre i manilles, es necessita el compromís d’unes 500 o 1.000 persones com a mínim, i tenint en compte que és una activitat altruista, a tota aquesta gent se li han d’oferir activitats socials interessants per captar la seva atenció. A més, els assajos i les actuacions són un espai ideal de trobada per interactuar amb persones molt diferents. I les colles cada cop ho tenen més clar i volen fer comunitat.
És el cas, per exemple, dels Marrecs de Salt, que disposen d’un equip de benvinguda i un sistema d’acollida molt protocol·litzat, amb un padrí o padrina que té fillol o fillola dins la colla, de tal manera que hi ha una persona de dins la colla de fa temps que ajuda la persona nova. I, pel que fa a la convivència i acollida, als Marrecs organitzen tallers i xerrades durant l’assaig per a persones del CRAE o pisos tutelats per tal que coneguin els castells i en puguin formar part.
D’altra banda, també hi ha colles amb un alt compromís social amb la seva comunitat com ara els Nens del Vendrell i el seu projecte Fem pinya, una eina de suport social de la colla amb més de deu anys de trajectòria que dota de beques menjador les famílies més necessitades del municipi i demostra que fer castells pot anar molt més enllà de pujar els uns sobre els altres.
La incorporació de la dona
Avui dia sembla impossible veure un castell format únicament per homes. El paper de les dones no només és habitual sinó indispensable per fer els grans castells que es veuen actualment i, a més, cada cop hi ha més dones en posicions que abans es creia que només podien ocupar homes.
Però abans els castells eren una activitat purament masculina. Així, de les cinc grans colles, només una ha tingut una cap de colla: Helena Llagostera, que, quan era petita, a principis dels anys vuitanta, s’havia d’amagar per assistir als assajos de la Colla Joves Xiquets de Valls.
De mica en mica, les dones hi han anat guanyant presència, però només un 25% ocupen càrrecs tècnics. En canvi, continuen tenint molta presència en els rols administratius i de cures.
Aquestes són algunes de les conclusions d’un informe de la CCC amb dades del 2022: si bé el percentatge de dones caps de colla ha pujat i s’ha passat del 20% al 25,5% en sis anys, el de dones presidentes ha caigut del 36% al 32,5%.
La periodista Montse Solé va ser presidenta de la Colla Joves Xiquets de Valls del 2020 al 2022, i en plena pandèmia de la covid-19. Des que el 2006 va entrar a la Joves, Solé ja es va començar a involucrar amb la colla. Així, quan el 2020 hi va haver canvi de junta i li van proposar ser-ne la futura presidenta, va sentir que seria “un orgull, però també calia molta responsabilitat, perquè seria la primera dona presidenta en 200 anys d’història”.
Recorda, però, que va haver de justificar-se més que no pas un home. Ho explica així: “La meva filla ja era grandeta i, a més, la meva parella se’n podia fer càrrec. La gent del meu voltant m’ho va posar molt fàcil, però encara hi havia algú que em preguntava què feia amb la nena quan tenia castells, quan a un home això no li ho pregunten.”
Solé assenyala que cada vegada hi ha més dones que assumeixen càrrecs dins la junta administrativa, però que en la part tècnica costa molt més, segurament perquè és una tasca “més presencial”. Així doncs, molta feina a fer encara en un món que, tot i haver fet passes endavant, encara continua estant molt masculinitat.
Cuidar la ment, tan important com cuidar el cos
“Fa temps que vèiem que estàvem treballant molt la part física dels castellers i castelleres, però no tant la mental. Ens havíem trobat amb casos de gent que havia deixat la colla perquè no aguantava la pressió, però no ens ho deia. I això no pot ser. No ens ho podem permetre.” Així resumeix l’actual president dels Castellers de Vilafranca, Ernest Gallart, el motiu pel qual aquesta temporada han decidit tirar endavant assajos psicològics oberts a tota la colla, que es fan un cop al mes, amb l’objectiu que s’incorporin com una part més dels assajos en els propers anys. Tal com indica Gallart, durant una actuació s’han de saber gestionar emocions diverses, que poden anar des de l’alegria màxima fins a la tristesa o la frustració. “I, d’això, sovint no en sabem. Quan fem castells hem de passar-ho bé”, comenta.
Un cop detectada la necessitat, es van posar les piles i van contactar amb Andrea Pérez, psicòloga especialitzada en esportistes d’elit que treballa al FC Barcelona. Pérez reconeix que no sabia que l’activitat castellera en una colla com la de Vilafranca era tan exigent, i realment té moltes similituds amb l’esport d’alt nivell. Per tant, comenta la psicòloga, “és clau treballar aspectes com la psicologia esportiva, l’autoconfiança, el control de l’activació en posicions concretes, com es pot dirigir l’atenció i les rutines de gestió de la pressió. Hem de fer que la salut mental deixi de ser la gran oblidada”. “El seu nivell d’exigència és molt elevat i controlar el cap en aquestes ocasions no és fàcil, perquè, a més, se suposa que és una activitat en què has d’estar gaudint i no passant-ho malament. S’ha de trobar l’equilibri i per això hi soc jo”, clou. També recomana que ho apliquin en el dia a dia, no només en la pràctica castellera, i així els serà més fàcil fer-ho durant una actuació.
Les primeres sessions, que es fan un cop al mes, ja s’han dut a terme amb l’assistència d’una seixantena de persones amb papers molt diversos dins la colla. La primera part és més teòrica i la segona, més pràctica, amb dinàmiques i intervencions de tota mena en què s’han posat en comú sentiments i sensacions que els provoca la pràctica castellera, deixant de banda la part més física. Les sessions són grupals, però també se’n fan d’individuals en cas que sigui necessari. També n’hi haurà d’específiques per a l’equip directiu i per al tècnic.
