Societat

LA CRÒNICA

La sorpresa de la primera vegada

Uniformats de negre, carregant cerveses, caminaven ràpid pel carrer Nou allunyant-se del casc antic, de les pedres i de la postal de Girona. Semblen aficionats del Feyenoord. “Sí, anem a buscar l’autobús per anar a Lloret de Mar”, expliquen. També que és la primera vegada a Girona però que tenen pressa, que perdran l’autobús. Al local Queens Vic de Lloret de Mar s’hi ha organitzat un esdeveniment privat per veure el partit de Champions amb el Girona i a la població de la Costa Brava s’hi ha augmentat la seguretat amb presència d’antiavalots. Així ho ha explicat l’alcalde Adrià Lamelas a la companya Thelma Castro.

Un cop al Pont de Pedra, els turistes i visitants s’aturen per fotografiar la postal: la grisor del cel realça el blau klein de la pancarta que tapa el ferro vermell anglès del Pont de les Peixateries Velles. A un dels bars pròxims a la botiga que el Girona FC te a l’inici de la Rambla, les cerveses i una versió improvisada de Sweet Caroline per part d’un músic de carrer holandès “anima” la colla de seguidors del Feyenoord que per primera vegada trepitgen Girona. Són en un hotel a l’entrada nord de la ciutat. Més tard passaran per la botiga oficial del club gironí, molt concorreguda.

A la Cort Reial, la Marina i en Rudi visiten, per primer cop, una ciutat que defineixen com a “agradable” i que es gaudeix caminant. Han anat a la Catedral i a la Muralla, i el dia abans havien fet el toc a la plaça Independència. En Rudi llueix una camiseta verda amb la insígnia de l’equip de futbol de Rotterdam. Me l’ensenya orgullós i aposta per un empat a Montilivi. La Marina destaca el joc del Girona la temporada passada i sobretot els partits del 2023 contra el Barça. “La lliga espanyola és molt millor que la lliga holandesa”, afegeix la Marina. S’estan a casa d’uns amics i són coneixedors de les diferències entre Catalunya i Espanya i sobre la realitat de Girona. “El nostre amic és holandès i la seva xicota espanyola. Ell parla el castellà amb molta fluïdesa però quan es socialitza per Girona prefereix parlar en anglès perquè la gent no li agrada que parli en castellà i ell no parla català”, assenyala la Marina.

En un dels restaurants de la Rambla, a la terrassa, quan acaben de tocar la una del migdia, dos amics irlandesos, turistes, disfruten d’una sobretaula de conversa, acabant-se el vi del menú. El verd maragda que llueix un dels comensals confon a aquesta cronista després d’haver-se acomiadat de la Marina i en Rudi. M’assenyala una parella que estan a punt de seure a la taula del costat, identificant-los com a holandesos que a la tarda aniran a Montilivi. Es propicia una petita conversa en la que l’irlandès de camiseta verd maragda es declara seguidor del Celtic de Glasgow i evoca un partit, en la fase de grups, la temporada passada, contra el Feyenoord. En Gainard i en Thio, holandesos, somriuen complaguts. D’aquesta primera vegada a Girona els sorprèn l’activitat comercial, l’afluència de gent a la ciutat. També aposten per un resultat del partit ajustat. Estan al cas de la situació política del país. Recorden que “el president està a Bèlgica, en algun lloc, i que no li és permès tornar”. També saben que es parla el català. En Gainard i en Thio no han vist massa seguidors del Feyenoord per la ciutat; els hi han dit que molts són a Lloret de Mar. Desapercebuts com a turistes, cridava més l’atenció el reforç policial al barri vell i les càmeres de televisió: els periodistes fent connexions des del Pont de Pedra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.