Inquietud a Serinyà per un projecte de planta de biogàs
Veïns del municipi es mobilitzen per recollir signatures mentre s’espera l’avaluació de Medi Ambient de Girona
En paral·lel, l’Ajuntament ha encarregat a una empresa externa un informe que n’estudiï els beneficis i els riscos
Els terrenys de Ca n’Hortós són argilosos. De la masia només en queden pedres. S’explica que tenia una bonica arcada de carreus. És un dels punts d’interès d’una ruta per conèixer camins careners, boscos, el riu Ser i poder pujar al punt més elevat del terme de Serinyà: el puig i la Creu de ca n’Hortós, també anomenada la Creu Blanca. La panoràmica permet divisar el pla de Martís, la Mare de Déu del Mont, Sant Patllari, Banyoles, Rocacorba. En aquests terrenys argilosos, que recorren avis caminaires i ciclistes forasters, s’hi havien fet teules i rajols als anys cinquanta. Les runes del que havia estat la rajoleria són el testimoni mut del pas del temps i alhora dels canvis, dels usos econòmics de la terra.
“Els terrenys són en una àrea que té una protecció especial que reconeix que té un valor natural per la proximitat amb el riu Ser, per la biodiversitat i perquè és un connector natural entre la Garrotxa i el Pla de l’Estany”, explica Meritxell Clapers, veïna de la zona. Remarca que tant la del Ser com la riera del Junyell són “valls molt verges”. “Pràcticament no hi ha camps conreats ni construccions; és un espai molt bonic i desconegut amb un alt valor natural: va ser un dels primers espais on es va reintroduir la llúdriga”, afegeix. Clapers és la portaveu de la plataforma veïnal que amb el lema Defensa de la natura i el paisatge del Pla de l’Estany. Stop macroplanta biogàs ha iniciat una campanya de signatures a la plataforma Change: www.change.org/stopbiogaspladelestany. L’objectiu és evitar que s’hi instal·li una planta de biogàs que ocuparia unes 9 hectàrees i realitzaria el tractament de 160.000 tones a l’any, segons xifres que aporta Clapers. “No és una petita planta perquè el pagès que té una granja de mil porcs pugui fer autoconsum; estem parlant de recollida de residus de la indústria càrnia del Pla de l’Estany i de la Garrotxa”, assenyala.
Des de fa uns mesos, l’Ajuntament de Serinyà té sobre la taula una proposta per implantar una planta de biogàs als terrenys de Ca n’Hortós que són de propietat privada. La iniciativa, impulsada per uns promotors del territori, s’està avaluant a l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Girona (OTAAG). L’empresa va presentar a l’Ajuntament de Serinyà una modificació de normativa dels terrenys. “Com que és una modificació que inclou sòl agrícola i està vinculada a una avaluació ambiental, l’enviem a l’OTAAG”, assenyala l’alcalde de Serinyà, Sergi Planagumà. S’està esperant l’informe de l’OTAAG, després de consultar diferents associacions ecologistes com ara l’Associació de Naturalistes de Girona o Limnos i també els municipis veïns. En paral·lel, el consistori de Serinyà ha encarregat a una empresa externa un informe que avaluï els possibles riscos i beneficis que pot tenir la instal·lació d’aquesta infraestructura al municipi. “En espera de tots aquests informes no iniciarem cap tramitació urbanística”, remarca Planagumà. “Estem a l’expectativa”, insisteix l’alcalde. Es calcula que l’avaluació ambiental de l’OTAAG arribi a finals d’octubre o principis de novembre. A partir d’aquí el consistori, un cop tingui els dos informes, l’encarregat a l’empresa externa i el de l’OTAAG, decidirà si porta al ple la requalificació del sòl. “El que m’han explicat del projecte sona interessant però no l’he vist sobre paper i fins que no ho veiem...”, es mostra cautelós Planagumà. “El que ens hem plantejat com a govern és treballar amb la màxima objectivitat possible i per aquest motiu el que hem demanat és que ens assessorin tècnicament sobre el que suposa una instal·lació d’aquest tipus”, resol.
La ubicació
La implantació de les plantes de biogàs requereix una sèrie de requisits: han d’estar a 500 metres d’una explotació agrícola i a 200 metres d’un habitatge aïllat. La idea dels promotors és injectar gas directament a la xarxa per evitar el transport de mercaderies perilloses per carretera. A la ubicació de Ca N’Hortós hi ha el gasoducte que transcorre per tota la comarca, que va de Martorell fins a Olot. Així ho recull la documentació que els promotors van presentar a l’Ajuntament de Serinyà. Pel que fa a la protecció especial dels terrenys, l’alcalde recorda que no és un PEIN ni forma part de Xarxa Natura 2000.
La plataforma veïnal manté la pressió subratllant l’impacte ambiental. “Suposa un cost en el mosaic paisatgístic, que és un valor patrimonial de país, un cost per a la salut i de desvaloració com a poble”, assenyala Clapers. També recorda el cost de l’adaptació dels accessos a la planta. Remarquen que és un problema comarcal i denuncien l’especulació del sòl agrícola. Proposen una ubicació més adaptada, com ara un polígon industrial infrautilitzat. En relació amb el canvi d’ús del sòl agrícola, la portaveu Meritxell Clapers planteja una qüestió ètica a l’Ajuntament: “És ètic que es pugui fer un canvi d’ús per facilitar una activitat econòmica provinent d’interessos privats, encara que estigui coberta legalment?”