societat
Quantifiquen les cures informals a la gent gran en 10.105 milions d’euros, el 4,1% del PIB
L’informe, de la Cambra, identifica 150.780 persones que tenen un dependent al seu càrrec, dels quals el 55% són fills
Un estudi de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona i de Suara conclou que l’impacte econòmic total de les cures informals a la gent gran genera un impacte econòmic equivalent al 4,1% del PIB, fins a 10.105 milions d’euros, i el 10,9% de l’ocupació. L’informe, com recull ACN, constata que a Catalunya hi ha com a mínim 150.780 persones cuidadores informals, de les quals quatre de cada deu pertanyen a la ’generació sandvitx’, és a dir, les que es fan càrrec dels fills i dels pares alhora. De cara al 2050, l’observatori estima que hi haurà un total de 327.097 persones amb dependència de 65 anys o més i que les persones amb edat subjectes a sol·licitud de dependència passarà de 352.939 el 2023 fins a 577.884 el 2050.
L’estudi Valoració econòmica de les cures a les persones grans dependents i impacte en la ’generació sandvitx’ determina que l’impacte econòmic de les cures informals a la gent gran s’enfila fins als 10.105 milions d’euros, un 4,1% del PIB si es tenen en compte els efectes directes (5.811 milions, un 2,34% del PIB), els indirectes per la retroalimentació entre sectors (1.684 milions, un 0,68% del PIB) i els induïts per l’augment del consum que genera l’ocupació creada directa i indirectament (2.611 milions, un 1,05% del PIB). En llocs de treball totals, suposarien 389.943. Per fer el càlcul, la Cambra de Comerç i Suara agafen de referència el Servei d’Atenció Domiciliària del 2022 , de 14,11 euros hora.
Les projeccions demogràfiques de l’Idescat mostren actualment que el percentatge de ciutadans majors de 64 anys serà del 30% el 2050 davant el 19% del 2022 i que la taxa de dependència dels majors de 65 anys respecte a la població de 16 a 64 anys serà del 50% d’aquí 25 anys davant el 29,3% del 2022. Tot això, alerta l’estudi, en un escenari en què el model de famílies també canvia, ja que són més petites.
La despesa mitjana pública de l’Estat i la Generalitat per prestació és d’almenys 6.433 euros, fins als 1.461 milions d’euros el 2022, i l’estudi pronostica, en base a tres escenaris, un increment notable de cara al 2050. En un escenari en què es mantingui la despesa per habitant i que el nombre de sol·licituds se situï en 577.884, la despesa total s’enfilarà fins als 3.717,4 milions d’euros; si la quantitat destinada per persona s’eleva un 20% la despesa total pujarà fins als 4.460,8 milions d’euros –3,1 vegades més– i si augmenta un 40% la despesa total es multiplicarà per 4,3, fins als 6.245,2, segons recull l’estudi presentat aquest dimecres per la directora de l’ODEE, Carme Poveda; i la directora de transformació digital de Suara, Àngels Cobo, entre d’altres.
Del total de 150.780 persones que identifica l’informe que es fan càrrec de persones grans, un 2% de la població, un 63% són dones i un 48% tenen entre 45 i 64 anys i el 33% són dones dintre 45 i 64 anys. A més, el 55% de les persones cuidadores són fills (38% filles i 17% fills) mentre que el 35% són parelles i la resta altres familiars o altres persones.
D’altra banda, l’estudi certifica que les dones acusen un major impacte negatiu sobre la seva salut per la seva tasca com a cuidadora principal. Concretament, el 41% sent que la seva salut s’ha vist deteriorada davant un 27% dels homes i entrant més en detall, un 42% afirma sentir-se deprimida (22% els homes), un 64% se sent més cansada (41% els homes) i un 19% requereix un tractament (6% els homes).
Durant la seva intervenció, la directora de transformació digital de Suara, Àngels Cobo ha lamentat que les cures no estan en un “primer pla de la societat” i ha afegit que és “prioritari i urgent” fer canvis radicals en l’àmbit laboral, social i econòmic. En aquest sentit, ha plantejat una sèrie de reptes que s’haurien d’assolir per aconseguir que “les cures no siguin un problema relegat a l’àmbit privat”. Aquests reptes van des de “modificar el model de serveis” per fer les cures tenint en compte “l’heterogeneïtat de la gent gran” fins a beneficis pels cuidadors com per exemple garantir la independència econòmica de les dones i dotar als cuidadors dels recursos necessaris.
També ha destacat la importància que poden tenir les noves tecnologies en aquest àmbit. “Poden esdevenir un aliat perfecte” ha assenyalat. Aquestes podrien servir, per exemple per “redissenyar les residències per fer-les més acollidores” o per reconnectar a la societat les persones grans que pateixen de soledat no desitjada.