La plaça de la Vall d’Hebron reviu el malson

Trenta anys després que els moviments veïnals salvessin de la construcció de pisos l’espai que actualment ocupa la plaça de la Vall d’Hebron, al districte d’Horta-Guinardó, el malson es repeteix. L’Ajuntament de Barcelona vol construir pisos en una part de la plaça , així com també al parc de la Vall d’Hebron, en el marc de la modificació del Pla General Metropolità en l'àmbit de la Teixonera. El consistori minimitza l’afectació, però els veïns es mostren preocupats per l’“agressió irreparable” que suposaria la requalificació de diverses zones verdes, que passarien a ser edificables si culmina el procés d’aprovació de la modificació del pla general metropolità en aquest entorn. En concret, la remodelació afectaria la plaça, que és la zona verda més extensa del barri de la Teixonera, i una zona arbrada del parc amb el mateix nom, a l’avinguda de Coll i Alentorn.

Pel que fa a la plaça, recorden que es tracta d’un espai d’“alta ocupació, crucial per al trànsit de vianants i l’accés a serveis”, però que és també un espai emblemàtic que es va salvar de la desaparició al principi de la dècada dels noranta del segle passat gràcies a una lluita veïnal que va durar quatre anys contra un projecte municipal que pretenia edificar tota la seva extensió. La configuració actual és deguda, en gran mesura, a un procés de disseny participatiu que va engegar l’Associació de Veïns Penitents-Taxonera. Tres dècades més tard, la requalificació reduiria gairebé a la meitat la superfície de la plaça i s’hi aixecaria un edifici de dotze plantes. “És un menyspreu al barri i per a la seva memòria històrica recent”, denuncia el Col·lectiu Ecologista Agudells.

En el cas del parc de la Vall d’Hebron, els plans de l’Ajuntament promouen l’eliminació d’una àrea verda per substituir-la per un edifici de sis plantes que “es convertiria en una pantalla visual que taparia completament el barri des de la ronda de Dalt i suposaria una barrera física entre el barri i el parc de la Vall d’Hebron, en contradicció amb el que s’havia defensat fins avui”, denuncien els veïns. El parc, amb un disseny de l’arquitecte Eduard Bru, inclou els antics terrenys de la Granja Martí Codolar, una zona agrícola que era plena d’oliveres, garrofers i camps de conreu que va ser remodelada pels Jocs Olímpics per albergar diverses proves esportives. La zona arbrada, amb més d’un centenar d’exemplars, descansa sobre l’antiga riera de Can Besora, afluent de la riera d’Horta. “Constitueix l’únic reducte verd del barri que conserva l’aroma rural del que havia estat aquesta zona en el passat”, descriuen.

La proposta de modificació urbanística de l’Ajuntament se centra a donar solució als veïns afectats del carrer de Trueba i del carrer d’Iriarte, però ho fa a costa d’eliminar zones verdes. Per compensar-ho, l’Ajuntament proposa nous espais lliures, com la zona que es vol cobrir sobre la ronda de Dalt. Però els veïns, que desitgen una solució per als afectats d’Iriarte i Trueba i la creació d’habitatge social protegit, defensen la conservació dels espais verds consolidats que tant van costar de protegir.En aquest sentit, critiquen que l’Ajuntament ha planificat la remodelació “sense el més mínim respecte per la història d’un barri i per l’esforç de tants i tants veïns”. “Allò sí que va ser un procés participatiu plural, ampli i innovador, que va tenir el consens d’una gran majoria del barri”, comparen.

Per tot plegat, antics membres de la Coordinadora d’Amics de la Plaça de la Vall d’Hebron, juntament amb el Col·lectiu Agudells, s’han tornat a organitzar per salvar una altra vegada la plaça i han presentat al·legacions a la modificació del planejament amb l’aval de més de 2.500 signatures. “Aquesta decisió d’arrabassar-li al barri una zona verda històrica i consolidada, amputant una part de la plaça en benefici d’un nou edifici amb habitatges d’alt nivell i llançant els veïns al nou espai que resultarà del cobriment de la ronda, és com a mínim un insult i una clara planificació a mida d’uns interessos privats”, diuen a les al·legacions. “Preveure la cobertura de la ronda com a part del pla només té un objectiu: obtenir més benefici amb l’augment de l’edificabilitat i eliminar una zona verda real”, hi afegeixen.

La confirmació de la intenció de carregar-se mitja plaça es va prendre a la sessió del consell de barri del 15 de maig passat. Abans es preveien altres opcions que garantien la viabilitat econòmica i tècnica del pla respectant l’espai. La plaça, situada a les dues bandes del carrer d’Arenys en la confluència amb l’avinguda de la Vall d’Hebron, limita per un extrem amb el carrer del General Mendoza i, per l’altre, es prolonga en un passeig de 50 metres al llarg de l’avinguda, segons es descriu a la memòria dels serveis tècnics del districte del maig del 1996. Es va començar a urbanitzar l’octubre d’aquell any i es va inaugurar el juny del 1997, curiosament, amb la presència del llavors regidor del districte, Albert Batlle, avui al govern de Jaume Collboni.