La plaça de la Vall d’Hebron reviu el malson

Trenta anys després que els movi­ments veïnals sal­ves­sin de la cons­trucció de pisos l’espai que actu­al­ment ocupa la plaça de la Vall d’Hebron, al dis­tricte d’Horta-Gui­nardó, el mal­son es repe­teix. L’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona vol cons­truir pisos en una part de la plaça , així com també al parc de la Vall d’Hebron, en el marc de la modi­fi­cació del Pla Gene­ral Metro­po­lità en l'àmbit de la Tei­xo­nera. El con­sis­tori mini­mitza l’afec­tació, però els veïns es mos­tren pre­o­cu­pats per l’“agressió irre­pa­ra­ble” que supo­sa­ria la requa­li­fi­cació de diver­ses zones ver­des, que pas­sa­rien a ser edi­fi­ca­bles si cul­mina el procés d’apro­vació de la modi­fi­cació del pla gene­ral metro­po­lità en aquest entorn. En con­cret, la remo­de­lació afec­ta­ria la plaça, que és la zona verda més extensa del barri de la Tei­xo­nera, i una zona arbrada del parc amb el mateix nom, a l’avin­guda de Coll i Alen­torn.

Pel que fa a la plaça, recor­den que es tracta d’un espai d’“alta ocu­pació, cru­cial per al trànsit de via­nants i l’accés a ser­veis”, però que és també un espai emblemàtic que es va sal­var de la des­a­pa­rició al prin­cipi de la dècada dels noranta del segle pas­sat gràcies a una lluita veïnal que va durar qua­tre anys con­tra un pro­jecte muni­ci­pal que pre­te­nia edi­fi­car tota la seva extensió. La con­fi­gu­ració actual és deguda, en gran mesura, a un procés de dis­seny par­ti­ci­pa­tiu que va enge­gar l’Asso­ci­ació de Veïns Peni­tents-Taxo­nera. Tres dècades més tard, la requa­li­fi­cació redui­ria gai­rebé a la mei­tat la superfície de la plaça i s’hi aixe­ca­ria un edi­fici de dotze plan­tes. “És un menys­preu al barri i per a la seva memòria històrica recent”, denun­cia el Col·lec­tiu Eco­lo­gista Agu­dells.

En el cas del parc de la Vall d’Hebron, els plans de l’Ajun­ta­ment pro­mo­uen l’eli­mi­nació d’una àrea verda per subs­ti­tuir-la per un edi­fici de sis plan­tes que “es con­ver­ti­ria en una pan­ta­lla visual que tapa­ria com­ple­ta­ment el barri des de la ronda de Dalt i supo­sa­ria una bar­rera física entre el barri i el parc de la Vall d’Hebron, en con­tra­dicció amb el que s’havia defen­sat fins avui”, denun­cien els veïns. El parc, amb un dis­seny de l’arqui­tecte Edu­ard Bru, inclou els antics ter­renys de la Granja Martí Codo­lar, una zona agrícola que era plena d’oli­ve­res, gar­ro­fers i camps de con­reu que va ser remo­de­lada pels Jocs Olímpics per alber­gar diver­ses pro­ves espor­ti­ves. La zona arbrada, amb més d’un cen­te­nar d’exem­plars, des­cansa sobre l’antiga riera de Can Besora, aflu­ent de la riera d’Horta. “Cons­ti­tu­eix l’únic reducte verd del barri que con­serva l’aroma rural del que havia estat aquesta zona en el pas­sat”, des­cri­uen.

La pro­posta de modi­fi­cació urbanística de l’Ajun­ta­ment se cen­tra a donar solució als veïns afec­tats del car­rer de Tru­eba i del car­rer d’Iri­arte, però ho fa a costa d’eli­mi­nar zones ver­des. Per com­pen­sar-ho, l’Ajun­ta­ment pro­posa nous espais lliu­res, com la zona que es vol cobrir sobre la ronda de Dalt. Però els veïns, que desit­gen una solució per als afec­tats d’Iri­arte i Tru­eba i la cre­ació d’habi­tatge social pro­te­git, defen­sen la con­ser­vació dels espais verds con­so­li­dats que tant van cos­tar de pro­te­gir.En aquest sen­tit, cri­ti­quen que l’Ajun­ta­ment ha pla­ni­fi­cat la remo­de­lació “sense el més mínim res­pecte per la història d’un barri i per l’esforç de tants i tants veïns”. “Allò sí que va ser un procés par­ti­ci­pa­tiu plu­ral, ampli i inno­va­dor, que va tenir el con­sens d’una gran majo­ria del barri”, com­pa­ren.

Per tot ple­gat, antics mem­bres de la Coor­di­na­dora d’Amics de la Plaça de la Vall d’Hebron, jun­ta­ment amb el Col·lec­tiu Agu­dells, s’han tor­nat a orga­nit­zar per sal­var una altra vegada la plaça i han pre­sen­tat al·lega­ci­ons a la modi­fi­cació del pla­ne­ja­ment amb l’aval de més de 2.500 sig­na­tu­res. “Aquesta decisió d’arra­bas­sar-li al barri una zona verda històrica i con­so­li­dada, ampu­tant una part de la plaça en bene­fici d’un nou edi­fici amb habi­tat­ges d’alt nivell i llançant els veïns al nou espai que resul­tarà del cobri­ment de la ronda, és com a mínim un insult i una clara pla­ni­fi­cació a mida d’uns interes­sos pri­vats”, diuen a les al·lega­ci­ons. “Pre­veure la cober­tura de la ronda com a part del pla només té un objec­tiu: obte­nir més bene­fici amb l’aug­ment de l’edi­fi­ca­bi­li­tat i eli­mi­nar una zona verda real”, hi afe­gei­xen.

La con­fir­mació de la intenció de car­re­gar-se mitja plaça es va pren­dre a la sessió del con­sell de barri del 15 de maig pas­sat. Abans es pre­ve­ien altres opci­ons que garan­tien la via­bi­li­tat econòmica i tècnica del pla res­pec­tant l’espai. La plaça, situ­ada a les dues ban­des del car­rer d’Arenys en la con­fluència amb l’avin­guda de la Vall d’Hebron, limita per un extrem amb el car­rer del Gene­ral Men­doza i, per l’altre, es pro­longa en un pas­seig de 50 metres al llarg de l’avin­guda, segons es des­criu a la memòria dels ser­veis tècnics del dis­tricte del maig del 1996. Es va començar a urba­nit­zar l’octu­bre d’aquell any i es va inau­gu­rar el juny del 1997, curi­o­sa­ment, amb la presència del lla­vors regi­dor del dis­tricte, Albert Bat­lle, avui al govern de Jaume Coll­boni.