L’habitatge, gran motor de desigualtat social

La majoria de les persones que viuen de lloguer en grans ciutats com Madrid o Barcelona no tindran l’opció d’accedir a un habitatge en propietat. Amb els preus del lloguer cada cop més disparats, aquesta impossibilitat converteix l’accés a l’habitatge en un gran motor de desigualtat social. D’una banda, els propietaris, amb més concentració d’immobles; de l’altra, els inquilins, que cada cop són més grans i destinen més part de la seva renda a pagar el lloguer. És la principal tesi d’un estudi presentat la setmana passada per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), que alerta que el fet que cada cop hi hagi menys propietaris i més inquilins fa que el mercat immobiliari “sigui un factor d’empobriment, perquè els que tenen menys transfereixen rendes als que tenen més”, destaca Jaime Palomera, un dels autors de l’estudi.

La recerca destaca que el nombre de llars que viuen de lloguer a Barcelona ha passat del 38% el 2017 al 44,1% el 2022. I el nombre de propietaris ha baixat del 62% al 56% en el mateix període. A més, el 54,7% tenen més de 35 anys, fet que confirma, segons els autors de l’estudi, que si res no canvia cada cop hi haurà més gent que haurà de viure de lloguer fins a la vellesa.

La investigació també analitza el mercat immobiliari i recopila dades com ara que entre el 2008 i el 2020 gairebé la meitat dels habitatges comprats són d’empreses amb més de vuit immobles. Així, subratlla que la propietat d’habitatges es concentra cada cop més en mans d’aquells que ja tenen béns immobles. De fet, assenyala que en l’última dècada el nombre de grans propietaris –amb deu o més habitatges– ha augmentat un 20%.

A més a més, assenyala que la dinàmica del mercat actual, caracteritzada per preus de compravenda i tipus d’interès elevats, restringeix encara més l’accés a la propietat. “La meitat de les transaccions d’habitatge són fetes per persones que ja posseeixen propietats, i una gran part de les compres s’efectua al comptat. Això agreuja la situació per als llogaters, que es veuen atrapats en un cicle de lloguer a preu de mercat sense perspectives clares de millorar la seva situació”, exposen els investigadors.

L’estudi, però, també es fixa en les expectatives dels llogaters a partir d’enquestes fetes tant per internet –mitjançant una empresa demoscòpica– com presencials per part del mateix equip de l’IDRA. En el cas de Barcelona, s’ha fet el seguiment de 1.023 casos. Segons l’enquesta, el 70% dels llogaters de Barcelona no esperen heretar mai un habitatge, i la població immigrada d’entre 35 i 64 anys és la que menys possibilitats té d’heretar (més del 80%). A més, vuit de cada deu llogaters amb herència hauran de compartir-la amb altres hereters.

L’IDRA acompanya l’estudi amb una sèrie de recomanacions per revertir la tendència. Entre les quals, incrementar l’oferta de lloguer residencial de llarga durada i a preu regulat mobilitzant del parc infrautilitzat o en mans d’operacions immobiliàries especulatives. Aquí entrarien els contractes de temporada i els pisos de la Sareb. Entre les mesures per impedir l’acumulació de pisos en propietat, sobretot en les zones amb problemes d’accés a l’habitatge, plantegen prohibir la compra de pisos si no és per viure-hi i augmentar els impostos als propietaris. Entenen que el Bo Jove i els avals per a hipoteques són mesures “ineficaces”.