Societat

Gestió emocional contra la soledat no desitjada

El programa ‘Sempre acompanyats’ combina la teràpia individual i els tallers de gestió emocional per fer front a la solitud

Més de 3 milions de persones majors de 65 anys a tot l’Estat pateixen solitud no sempre desitjada

Cada dia, després de dinar al men­ja­dor social per a per­so­nes grans que l’Ajun­ta­ment de Girona ha arti­cu­lat al barri del Mer­ca­dal, en Jesús Martínez, de 71 anys, torna al seu apar­ta­ment. Ara agra­eix tenir una estona de soli­tud per lle­gir o fer una becaina, però fins fa un parell d’anys, abans d’entrar al pro­grama Sem­pre acom­pa­nyats de la Fun­dació La Caixa, que tre­ba­lla per com­ba­tre la sole­dat no desit­jada, estar sol li feia mal. “El que em cos­tava més era pas­sar el temps, a vega­des em que­dava asse­gut pen­sant «i què faig ara?», i això encara m’enfon­sava més perquè em dei­xava sense ganes de fer res”, explica en Jesús.

Fa més de 40 anys que viu sol, però va començar a patir soli­tud no desit­jada quan l’any 2019, després de tenir un ictus, es va tras­lla­dar al com­plex d’habi­tat­ges per a per­so­nes grans Ado­rea. En Jesús tenia 67 anys i se sen­tia “fora de lloc” entre els altres resi­dents, ja que la majo­ria en tenien més de 80.

“La soli­tud no desit­jada és un pro­blema molt com­plex, perquè és un sen­ti­ment sub­jec­tiu: hi ha per­so­nes que tenen pare­lla o viuen acom­pa­nya­des que tenen sen­ti­ment de soli­tud”, explica el direc­tor dels pro­gra­mes per a per­so­nes grans de la Fun­dació La Caixa, David Velasco. En aquest sen­tit, Velasco afirma que és una pro­blemàtica vin­cu­lada a la manca de rela­ci­ons soci­als, però també a la manca d’un pro­jecte de vida. Segons un estudi del Cen­tre de Recerca de la Comissió Euro­pea fet l’any 2023, un 13% de les per­so­nes majors de 16 anys se sen­ten soles la major part del temps. I si ens fixem en les per­so­nes grans, con­cre­ta­ment a Espa­nya, més de 3 mili­ons de per­so­nes de més de 65 anys patei­xen soli­tud no desit­jada. Una rea­li­tat sovint difícil de detec­tar perquè les per­so­nes que la patei­xen no acos­tu­men a voler-ho reconèixer, segons explica Velasco.

Assu­mir la situ­ació

Per fer front a aquesta soli­tud no desit­jada, la Fun­dació La Caixa du a terme des de fa deu anys el pro­grama Sem­pre acom­pa­nyats a 15 ter­ri­to­ris entre l’Estat espa­nyol i Por­tu­gal. Con­cre­ta­ment a Cata­lu­nya, opera a Tor­tosa, Tàrrega, Ter­rassa, Saba­dell, Santa Coloma de Gra­me­net, Lleida i Girona amb la com­pli­ci­tat d’enti­tats i orga­nit­za­ci­ons del ter­cer sec­tor. A Girona, és la Creu Roja qui fa el segui­ment de les per­so­nes que atén el pro­jecte.

El pro­grama, que té una durada mit­jana de tres anys en funció de l’evo­lució del par­ti­ci­pant, com­bina ses­si­ons men­su­als i indi­vi­du­als d’acom­pa­nya­ment psi­cològic amb tallers gru­pals per tre­ba­llar la gestió emo­ci­o­nal i aspec­tes com l’auto­es­tima, les habi­li­tats soci­als i la cre­ació de vin­cles sans, l’insomni o l’ali­men­tació. A més anima les per­so­nes grans a par­ti­ci­par en acti­vi­tats de lleure del seu entorn com jugar a la petanca, anar a tallers de memòria, a ballar o al tea­tre per recons­truir la xarxa social.

“L’objec­tiu del pro­jecte és empo­de­rar les per­so­nes grans que tenen un sen­ti­ment de soli­tud no desit­jada perquè sàpiguen ges­ti­o­nar aquesta sole­dat i això no els faci mal”, explica Velasco, que afirma que aquest sen­ti­ment a llarg ter­mini pot desem­bo­car en pro­ble­mes físics i men­tals. “Les per­so­nes que patei­xen soli­tud no desit­jada acos­tu­men a tan­car-se més en elles matei­xes, no sur­ten tant al car­rer i la seva mobi­li­tat es veu afec­tada; alhora, els genera pro­ble­mes de salut i emo­ci­o­nals que poden deri­var en depres­si­ons”, diu.

Aquest és el cas de la Isa­bel Maroto, de 71 anys, que va entrar al pro­grama Sem­pre acom­pa­nyats amb una depressió ara fa dos anys, deri­vada pel seu metge de capçalera. Feia 10 anys que vivia sola. “La Isa­bel va arri­bar molt angoi­xada”, explica Raquel Fenech, la psicòloga de la Creu Roja que els acom­pa­nya a ella i en Jesús. “La seva soli­tud no era física, ella tenia gent al vol­tant, però se sen­tia incom­presa.”

“Tenia pro­ble­mes de comu­ni­cació amb els meus fills i Sem­pre acom­pa­nyats em va ense­nyar a par­lar-hi sense fer-nos mal; he après a dir que no i ara soc més lliure i feliç”, explica la Isa­bel, que afirma que ha tin­gut una història de vida com­pli­cada, en què s’ha sen­tit anul·lada per les seves pare­lles més d’un cop i això li ha afec­tat l’auto­es­tima.

Ara fa gai­rebé un any que ella també viu al com­plex d’habi­tat­ges per a per­so­nes grans Ado­rea com en Jesús i afirma que gràcies a aquest canvi i el pro­grama Sem­pre acom­pa­nyats, ha començat una “nova vida”. Tots dos coin­ci­dei­xen que el que més els ha aju­dat del pro­jecte són les ses­si­ons d’acom­pa­nya­ment psi­cològic amb la Raquel i els tallers de gestió emo­ci­o­nal. “Ara estic més con­tent amb mi mateix”, explica en Jesús, que asse­gura que gau­deix de les esto­nes que passa tot sol pas­se­jant. “Abans sor­tia al car­rer encor­bat, ara camino tra­ient pit i gau­dint dels ocells i tot el que veig; m’he ado­nat que la vida és mera­ve­llosa”, diu con­tent.

2.500
persones grans en situació de solitud no desitjada han participat en el programa ‘Sempre acompanyats’ entre el gener i el setembre del 2024, això són 200 més que l’any passat. Segons dades de la Fundació La Caixa, el 68% dels participants milloren el seu estat d’ànim.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.