Una nova troballa permet dibuixar la façana de la vil·la romana del Collet al segle I aC

Els arqueòlegs de la UdG han trobat les restes d’una torre del segle I aC que ha permès dibuixar com era la façana primigènia de la vil·la romana del Collet de Sant Antoni de Calonge, segons informa l’ACN. Aquesta vil·la republicana seguia els patrons de construcció itàlics, i la part que des del promontori mirava a mar tenia dues torres simètriques a banda i banda. “Ja havíem descobert els fonaments de la primera i intuíem que n’hi hauria una altra”, diu la directora de l’excavació, Elisabet Moner. D’altra banda, allà on antigament hi havia el pati central, els arqueòlegs han localitzat un gran retall a la roca natural. Segurament era una cisterna que, quan la vil·la es va reformar, es va omplir amb terra i materials que ara són petites joies arqueològiques.

La cronologia de la vil·la romana del Collet abasta des dels segles II-I aC fins al V dC, dins els quals hi ha diverses etapes diferenciades. En un inici, part d’aquest turó de Sant Antoni de Calonge l’ocupava un antic magatzem de vi, damunt del qual s’hi va bastir una primera vil·la tardorepublicana.

Posteriorment, ja en època augustal –és a dir, al canvi d’era– s’hi va fer una primera reforma. Sense modificar la planta primigènia, es van afegir unes termes al conjunt. I ja a finals del segle I dC, la vil·la romana va canviar del tot la seva fesomia. Les antigues estructures republicanes es van enderrocar i cobrir amb terra per crear una gran terrassa, sobre la qual s’hi va aixecar una vil·la imperial.

La campanya d’excavacions d’aquest 2024, la novena que es fa al conjunt, ha permès als arqueòlegs continuar endinsant-se a les diferents fases del jaciment. Sobretot, la recerca s’ha centrat en dos àmbits. Per una banda, s’ha excavat part de l’ala oest de la vil·la imperial (en alguns llocs, arribant també fins als vestigis d’època republicana). I per l’altra, s’ha estudiat què hi havia sota el pati central d’aquella primera vil·la del segle I aC.

A la zona que ocupava l’ala oest, els arqueòlegs hi han descobert habitacions pavimentades amb morter hidràulic. En destaca, però, una gran estança –corresponent a la vil·la imperial– que encara conservava restes de les parets i el sostre, que hi havien caigut al damunt.

Ara, l’estudi d’aquests materials (sobretot teules, però també fragments de ceràmica) ajudarà a “poder detectar en quin moment es deixa d’utilitzar aquest sector”, explica Moner. “És a dir, quan s’abandona aquesta part de la vil·la del Collet”, precisa la directora de l’excavació.

Dins el sector de l’ala oest, però ja a la banda que donava més cap a mar, els arqueòlegshan detectat les restes de tres habitacions més (que encara no s’han pogut excavar). I ja allà on s’acabava la vil·la, sota diversos nivells de paviment, s’han descobert els fonaments d’una torre. En aquest cas, d’època republicana; és a dir, del segle I aC.

La directora subratlla que es tracta d’una troballa “destacable”. Perquè de fet, la descoberta d’aquesta torre és la peça que ha permès acabar de completar el dibuix de la façana d’aquella primera vil·la romana. En època republicana, la formava un mur flanquejat per dues torres a banda i banda. “Ja havíem trobat les restes de la primera i intuíem que n’hi havia una altra de simètrica; ara, les excavacions ens han permès documentar aquesta altra torre i certificar la nostra teoria”, explica Moner.