Societat

religió

El cardenal Vesco reivindica l’Església sinodal

L’arquebisbe d’Alger, el dominic Jean-Paul Vesco (Lió, 1962), és un dels 21 cardenals nous que ha nomenat el papa Francesc i que rebrà la birreta vermella el 8 de desembre a Roma. Serà un dels cardenals electors; és a dir, que quan s’hagi de nomenar un nou papa tindrà menys de 80 anys i, per tant, tindrà dret a vot en el conclau. Ahir va ser el convidat a la Tribuna Joan Carrera, un dinar col·loqui organitzat pel Grup Sant Jordi en Defensa dels Drets Humans i El Punt Avui, des de la qual va defensar, davant de més de cent persones (a qui, per cert, va saludar d’una en una), una Església sinodal i no monàrquica, com la que proposa el papa Francesc (que ara fa uns dies, en anunciar que nomenava els 21 cardenals nous, els va exhortar a ser “servidors” i no “eminències”).

Jean-Paul Vesco, incardinat totalment amb la nova Església que vol refundar el papa Francesc, va admetre, en la seva conferència L’opció per una Església sinodal. L’exemple de l’Església d’Algèria: “Hem de ser conscients de la jerarquització de l’Església” però “no sacralitzar en excés el que no ha de ser-ho”, i va denunciar, com fa el papa, que “és aquesta sacralització d’un model de govern l’arrel del clericalisme”. Jean-Paul Vesco, un bisbe de la perifèria que ha après a fer Església en un món musulmà, que està molt al costat de les persones que pateixen i migren a Europa i que en més d’una ocasió ha defensat –tot i les crítiques– els catòlics divorciats i tornats a casar, és un home molt proper que ahir va fer seu el discurs del papa, sobretot pel que fa a la integració dels laics i les dones, de qui va defensar el diaconat femení.

“La sinodalitat de l’Església està directament connectada amb la qüestió de la seva relació amb el món. Per a mi, és una veritable revolució de Francesc haver empès l’Església universal a sortir de si mateixa i implicar-se plenament en el món al qual ha estat enviada”, va dir. El religiós va assegurar que “la dinàmica sinodal no es detindrà, sinó que s’escamparà i estendrà a tots els nivells de l’Església” i que podrà fer-ho “sense posar en dubte la seva estructura sacramental”. Va aclarir que sinodalitat és “compartir la responsabilitats” de tots els qui formen l’Església i va considerar que és augmentar la responsabilitat d’una Església que, va dir, “pateix d’una gran falta de responsabilitat”. 

Va destacar del papa Francesc les encícliques Laudato si (en què es critica el consumisme i desenvolupament irresponsable, i fa una crida per fer “una reacció global” per combatre la degradació mediambiental i el canvi climàtic) i Fratelli tutti (en què el papa demana més fraternitat i solidaritat humana i critica els règims totalitaris i populistes), però, per damunt de tot i pel paper que li ha tocat jugar com a bisbe d’Alger, també va destacar el manifest sobre la fraternitat humana signat conjuntament pel papa amb el gran imam d’Al-Azhar, en què van instar les diferents religions a veure l’altre “com a germà” i no com a rival. Per Vesco, la fraternitat és la figura principal de l’Església, per això va defensar la seva visió del món més com a germà que com a pare. “La fraternitat fa possible tot tipus de relacions”, va dir, i va considerar: “La nostra Església hauria de pensar-se més com una comunitat de germans i germanes”, en el benentès que, “més que una lluita de poder, cal un reequilibri entre el clergat i la gent laica, entre homes i dones, perquè és una qüestió d’alteritat i fraternitat”.

En aquesta Església sinodal va apostar pel paper de les dones: “Sense una participació molt més gran de les dones en posicions de responsabilitat i de visibilitat, la nostra Església corre el risc de convertir-se en una Església antiquada, anacrònica i desfasada en la seva organització.”

Dominic als 33 anys

Nomenat arquebisbe d’Alger per Francesc el 2012, Jean-Paul Vesco és un dominic que va fer-se religiós quan ja tenia 33 anys, després de llicenciar-se i exercir d’advocat durant set anys. Es va ordenar sacerdot el 2001 i des del 2002 és a Algèria (“una petita Església inserida en un món totalment musulmà”). Així va explicar ahir ell mateix la seva manera d’estar dintre l’Església: “El meu vincle amb l’Església no es va forjar en un seminari en la meva joventut. La meva maduresa es va tramar fora de l’àmbit eclesial, tot i que la meva fe era sòlida i la pràctica de la meva fe, també. Soc un frare dominic format en l’Església a través d’una relació més fraternal que paternal. Soc frare ordenat sacerdot i després, bisbe. Però fins i tot com a bisbe em condueix l’espiritualitat del germà abans que la del pare. M’allunyo de la paternitat espiritual quan s’institucionalitza. I puc explicar-ne el perquè. Pertanyo a l’orde dels dominics, i el fet d’haver estat escollit pels meus germans com a prior provincial de la província de França vol dir que estic marcat per un model de govern democràtic, el qual contrasta amb el model monàrquic de l’Església.”

Que Francesc l’hagi escollit com a cardenal demostra que el papa confia i molt en els religiosos allunyats del clericalisme (com els darrers bisbes nomenats a Catalunya, un cistercenc a Girona, un dominic a Sant Feliu de Llobregat). Com a responsable de la diòcesi d’Orà, Vesco va presidir la beatificació dels 19 màrtirs d’Algèria que van ser assassinats el 1996, entre els quals el bisbe dominic d’Orà, Pierre Claverie, i els monjos de Tibhirine.

LES FRASES

El meu vincle amb l’Església no es va forjar en un seminari. La meva maduresa es va tramar fora de l’àmbit eclesial
Amb l’acceleració de la beatificació dels màrtirs, el papa dibuixava un gran senyal de fraternitat al cel d’Algèria
La sinodalitat ha transformat l’Església sinodal. L’Església de gegants pertany a una època passada
Jean-Paul Vesco
arquebisbe d’alger

Una Església en el món musulmà

La d’Algèria és una petita Església inserida en un món totalment musulmà, on els cristians fa segles que tenen presència però no provenen d’una minoria cristiana ancestral, com les esglésies del Pròxim Orient. Ho va dir ahir l’arquebisbe d’Alger, que s’ha nacionalitzat algerià en una demostració d’incardinació total amb un país que encara no ha tancat les ferides d’una Guerra Civil, primer, i de l’auge del fonamentalisme, després, i on els catòlics han intentat mantenir el seu testimoniatge. Precisament l’assassinat de 19 sacerdots i religiosos entre el 1994 i el 1996, entre els quals el bisbe d’Orà, el dominic Pierre Claverie, i set monjos del monestir de Notre-Dame de l’Atles de Tibhirine a Algèria, pertanyents a l’Orde Cistercenc de l’Estricta Observança (coneguts com a trapencs), és encara una ferida oberta. Jean-Pau Vesco, però, va recordar ahir que la ferida en part es va sanar quan el papa Francesc va accelerar el calendari de la beatificació dels màrtirs, que es va fer a Orà el 8 de desembre del 2018, només 20 anys després dels fets. Amb aquella beatificació, Francesc va donar suport a una minoria que intenta mantenir-se donant la mà a la majoria de qui accepta la seva fe i hi vol dialogar. Potser per la militància d’aquesta minoria, ara Francesc ha decidit nomenar Vesco nou cardenal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.