La Selva i Sicília, un retrobament històric

“El coneixement del passat comú que ens uneix i ens acosta ha de servir per crear nous vincles de germanor, amistat i col·laboració entre els nostres dos territoris. El mar ens separa, però el mateix Mediterrani ha de servir per unir-nos.” Amb reflexions com aquestes, l’alcalde de Ragusa, Giuseppe Cassi, i l’alcaldessa de Modica, Maria Monisteri, resumien l’esperit de la trobada que ens va portar a l’illa de Sicília per establir els primers contactes de cara a un futur agermanament sota el paraigua de dos grans monuments: el castell de Montsoriu a la comarca de la Selva i la torre Cabrera a Pozzallo, a la regió de Ragusa-Modica, al sud-est de l’illa de Sicília. O el que és el mateix, unint la història de dos grans personatges de les etapes més glorioses del vescomtat de Cabrera als segles XIV i XV, Bernat II i Bernat IV de Cabrera. Ja fa mesos que des del Patronat del Castell de Montsoriu i el Consell Comarcal de la Selva pensàvem en la possibilitat  d’establir relacions amb els territoris de Sicília que tanta relació van tenir amb la nostra comarca i al setembre vam tenir l’oportunitat de fer unes primeres reunions, sota els auspicis i acompanyament de la Società Ragusana di Storia Patria, que  des del començament ha estat la gran impulsora i defensora de la necessitat de compartir coneixements i retrobar els lligams històrics entre els dos territoris marcats pels vescomtes de Cabrera, una de les nissagues més importants de la Catalunya medieval. El president de la Società, Carmelo Arezzo, destacava: “A molts punts de Sicília es conserva l’empremta dels Cabrera, que van tenir un paper rellevant en l’extraordinari desenvolupament comercial de l’illa als segles XV i XVI; és molt important que els sicilians coneguin també els orígens i la seva història catalana.”

Van ser dies molt prolífics, amb entrevistes i visites  a alguns monuments que ens recorden el passat comú, amb espais emblemàtics com la tomba de Bernat IV o l’església i monestir de Santa Maria de Gesù, construïda per Anna de Cabrera, llinatge que va esdevenir un centre difusor de cultura per tota l’illa. De les reunions amb alcaldes i regidors de cultura dels tres municipis més directament implicats (Modica, Ragusa i Pozzallo)  podem destacar-ne la predisposició a posar en marxa un projecte mediterrani que redescobreixi els lligams entre Sicília i Catalunya. D’idees i de propostes de futur n’han sortit unes quantes; algunes de molt fàcils de dur a terme i que es faran realitat esperem que ben aviat; d’altres que segur que exigiran més esforç i dedicació i que són molt més ambicioses, però que poden donar uns resultats molt positius en els àmbits acadèmic, cultural, històric, econòmic. Però sobretot hi ha la ferma voluntat de començar a treballar plegats. Hem fet el primer pas. Els pròxims seran els més importants i esperem que compleixin amb les expectatives amb la voluntat de portar al segle XXI una germanor forjada fa sis-cents anys.